Antologia de poemes: la poesia clàssica

Horaci: Paraules d'Alfi

"Benhaurat el que, lluny dels tràfecs,

com l'home d'antigues generacions,

llaura els camps paterns amb els seus bous,

sense els lligams de cap préstec,

i qui no desperta, com al soldat, la trompeta estrident

ni esgarrifa la mar enfurida,

i evita el fòrum i les llindes superbioses

dels ciutadans poderosos.

Per això, marida els pollancres que es drecen alts

amb els sarments ja crescuts dels ceps,

o contempla errants en una vall reclosa

els seus ramats de bous i vaques

i amb el falcó esporga les branques inútils

i els fa empelts més fruitosos,

o guarda en àmfores netes la mel premuda

o ton les fràgils ovelles;

o quan Tardor, per sobre els camps, treu

el cap ornat de fruits en saó

quin gaudi collir les peres empeltades

i el raïm que malda per ser com la porpra,

per fer-vos-en ofrena a tu, Príap,

i a tu, pare Silvà, tutor dels termes!

Ara li abelleix de jeure sota una vella alzina,

ara sobre una tofa d'herba;

corren profundes, mentrestant, les aigües riu avall,

en els boscos gemeguen els ocells

i en les deus murmureja l'aigua de les fonts:

tot convida a fer una becaina.

En canvi, quan el temps hivernal de Júpiter tonant

aplega pluja i neu,

ell amb una nodrida canilla encalça pertot

el ferotge senglar fins a les trampes que li ha parat

o bé estén xarxes de malla ampla en un bastidor ben lleuger

trampa per als tords voraços,

i amb llaç caça les llebres espantadisses i les grues de pas,

trofeus ben agradosos.

Qui amb això no s'oblida de les penes,

de les cuites que l'amor comporta?

_______________________________________________

Odes i èpodes, d'Horaci.

Coberta de la col·lecció Bernat Metge

I si a més una dona honorable, per la seva part,

tira endavant la casa i els dolços fills,

i com una sabina o com l'esposa d'un àpul resolut,

cremada pel sol,

basteix amb llenya seca el foc sagrat

quan l'espòs és a punt d'arribar cansat,

i, cloent el ramat satisfet en el reixat de la cleda,

li muny les mamelles tibants,

i alhora que aboca el vi novell de la dolça tina

li prepara menges de l'hort.

No em deliré per les ostres del Lucrí,

ni pel turbot o la grívia,

si un temporal de trons en desvia alguns

de llurs aigües de llevant fins al nostre mar;

tampoc una gallina d'Àfrica o un francolí de Jònia

no faran via al meu ventre més joiosos

 que les olives batudes de les branques més atapeïdes

de les meves oliveres

o la vinagreta que tria els prats per néixer

o la malva, profitosa quan el cos et pesa,

o l'anyella immolada per les Terminals

o el cabridet deslliurat del llop.

Enmig d'un àpat com aquest, quin goig

veure les ovelles ben peixades tornant rabents a casa,

veure cansats els bous arrossegant amb llur coll decandit

la rella capgirada,

i un eixam d'esclaus -dels nascuts a casa, senyal de riquesa-

col·locats al voltant dels Lars llampants".

En haver dit això, Alfi l'usurer

(a punt d'esdevenir un camperol!)

va recuperar tots els préstecs per les idus

i per les calendes ja cerca on col·locar-los.

Traducció de Joan Carbonell.

Èpodes, Barcelona, La Magrana 2004.