Antologia de poemes: la poesia clàssica

Safo de Lesbos: Carta a Afrodita

Afrodita immortal, de tron riquíssim,

que trenes fraus, filla de Zeus, et prego

que ni amb ànsies ni amb basques, augusta

             l'ànim no em domis,

ans vine aquí, car ja abans de vegades

m'oïres lluny la veu i em vas atendre,

l'auri casal del pare abandonares,

              vas junyir el carro

i em vas venir, ocells bonics et duien

rabents damunt la terra negra; llesta

l'ala els vogia, i des del cel, per l'aire

               van venir a l'acte.

I tu llavors, dea feliç -el rostre

et somreia, immortal-em preguntares

per què patia, altre cop a cridar-te

             el que va moure'm,

i més que res què és el que vull que ocorri

al meu esperit boig: "¿Qui ha de dur-te

la Persuasió, que et sigui amic? Oh Safo,

             ¿qui et fa l'ofensa?

Si fuig de tu, prompte et vindrà darrere,

si no et pren dons, t'obsequiarà, si ara

no et vol, ben prest haurà, fins si et recava,

             d'enamorar-se't".

Vine'm, doncs, ara i de les cruels penes

solta'm allò que el cor grua que em passi

acompleix-m'ho, i sigues-me tu mateixa

             sempre aliada.

Traducció de Manuel Balasch. Obra completa. Barcelona, eds. 62, 1973.

_______________________________________________