La lírica llatina
5. Els tòpics literaris d'Horaci a l'actualitat
5.2. Carpe diem
El tòpic conegut com a carpe diem («aprofita el moment present»; literalment significaria una cosa com ara «recull el dia present com si fos un fruit madur») és una exhortació a gaudir del present sense preocupar-se pel futur. Moltes vegades apareix unit a un altre tòpic o lloc comú que ja hem esmentat, el de la fugacitat del temps (tempus fugit).
La seva formulació textual es troba a l’oda 11 del llibre primer. De nou, presentem el text en la traducció catalana de J. Vergés:
Tu, no esbrinis – és sacríleg de saber-ho – quin serà el darrer dia que a mi, que a tu, els déus han concedit Leucònoe; no escrutis els càlculs dels babilonis. Val més sofrir el que passarà, sigui què sigui! Tant si Júpiter t’ha atorgat de viure més hiverns com si és l’últim aquest que ara desembraveix la mar Tierrena amb els rosegats esculls on rompen les onades, tingues seny: filtra els teus vins i, ja que la vida és breu, escurça la llarga esperança. Mentre parlem, haurà fugit envejós el temps; cull el dia d’avui i no confiïs gens en el demà.
Pervivència del tòpic
Es tracta d'un dels tòpic literaris més prolíficament conreats a la literatura occidental. Tot seguit, et presentem alguns exemples.
1. Joan Salvat Papasseit (1894-1924), "Mester d'Amor".
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d´amar no comporta mesura.
Deixa´t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l´amor perdura.
No besis, no, com l´esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa´t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l´oreig en ta galta?
Deixa´t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa´t besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
2. Vicent Andrés Estellés (1924-1993), Horacianes, poema XLII.
m'he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.
m'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com passarell,
aquell melic,
com la primera dent d'un infant.