La lírica llatina

La poesia romana comença a brillar entorn del 60 aC, amb Lucreci i Catul, i finalitza amb la mort d’Ovidi el 17 dC. Aquell any d’inici és molt significatiu per a Roma. És l’any del primer triunvirat, format per Cèsar, Pompeu i Crasus. És un moment en què els sentiments de l’individu comencen a estar fins i tot per damunt del propi estat. Aquest era el context en què van viure i van desenvolupar la seua obra tant Lucreci com Catul. Tots dos van iniciar un corrent que va perdurar més de 75 anys, en què van sorgir poetes tan importants com Virgili, Horaci i Ovidi. Va ser, sens dubte, el període més fructífer de la poesia romana i un dels més brillants de tota la història de la humanitat.

Entre els autors llatins cal destacar:

1. La poesia èpica de Virgili: L'Eneida. Poema que continua  l'Odissea. Eneas, personatges secundari en l'obra d'Homer, esdevé el protagonista. S'hi narra la fugida de Troia i com s'estableix al Laci, al centre d'Itàlia.

2. La poesia lírica i elegíaca:

- Catul: és el primer a parlar clarament de la passió amorosa en termes de desig i amor carnal. Dedica els seus poemes a Clòdia (Lèsbia en els poemes).

- Horaci: Èpodes: "Paraules d'Alfi". Poema que llegireu en l'antologia.

- Ovidi: Les Metamorfosis i l'Art d'estimar.