La lírica llatina

1. Aurea mediocritas

Tòpic que elogia la moderació en la vida. Per a viure feliç (que per a Horaci vol dir, també, viure en pau) el més convenient és defugir els extrems: ni tenim massa èxit, diners i posició, ni viure en la misèria.

Aquest tòpic sovint s'acompanya amb el convit a viure frugalment (frugaliter), gaudint dels plaers senzills de la vida: el bon menjar i beure, l'amor, el descans i la quietud d'ànim.

Pervivència del tòpic: Miquel Costa i Llobera(1854-1922), Horacianes (poema IV, estrofes 4 i 5).

Prou té per viure qui en modesta taula

posa amb nou llustre lo

saber dels avis:

mai li dissipen una son lleugera

sòrdides ànsies.

Què tants d’esforços per tan curta vida?

Per què dins terres que altre sol fecunda

viure voldríem? Qui, deixant la pàtria,

fuig de si propi?

2. Tempus fugit

Constatació de la fugacitat amb què passa el temps i, consegüentment, la vida.

Aquest tòpic sovint s’associa a dos altres:

• La idea de la mort igualadora.

• La invitació a gaudir de la vida mentre dura (Carpe diem).