La lírica llatina

1. Catul (Verona, 87-54 aC)

Gai Valeri Catul (Gaius Valerius Catullus) Poeta republicà. Va néixer en el si d’una família rica i tot i que no tenim informació de la seva infància i adolescència, hem de suposar que va començar els seus estudis a Verona i que els va acabar a Roma. Allà va ser on es va establir i va viure entre l’alta i influent societat romana de l’època. Va formar part dels cercles poètics dels poetae novi (poetes nous) amb qui duu una vida frívola i poc compromesa socialment. Educats a Grècia volien renovar la poesia llatina i aportar-hi una sensibilitat nova.Va retratar la vida quotidiana de la societat opulenta de la qual formava part, en mostrava els plaers i, alhora, el defectes.

Catul és reconegut pels poemes dedicats a Clòdia, Lèsbia en els poemes i nom que prové de Lesbos, l'illa natal de Safo a qui també dedica versos. la seva manera  de tractar la passió amorosa és molt innovadora i moderna. Expressa un sentiment profund que oscil·la entre l'alegria intensa de l'amor correspost i la desesperació causada per la infidelitat de l'estimada.

També destaca pels seus nombrosos epigrames dedicats als seus enemics, entre els quals els que va escriure criticant a Juli Cèsar de manera ferotge. En aquests epigrames podem veure la seva cara més àcida.

2. Horaci (Venosa, prop de Calàbria, 65-8 aC)

Era d'una família humil. El seu pare era llibert, però es va esforçar per donar la millor educació al seu fill, primer a Roma i després a Atenes. Va lluitar en defensa de la República amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August a Filipos. Després de la victòria d'August va tornar a Roma i va ser amnistiat, malgrat que li van ser confiscades les terres de la seva família. Va escapar de la pobresa treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenes. A més d'una profunda amistat, Mecenes li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia fins al punt de regalar-li una finca al camp sabí, a prop de Roma, on va retirar-se sovint. Va restar apartat de càrrecs polítics que no li interessaven fins al punt que va rebutjar ser secretari privat d'August. El poeta va morir pocs mesos després que Mecenes i va ser enterrat al seu costat.

Horaci va reunir les seves composicions poètiques en quatre reculls:
1. Sàtires: reflexions morals en què critica els costums i els vicis de la societat contemporània sense caure en la inventiva punyent. Per això s'anomenaren sermones, perquè passa d'un tema a un altre com si fos una conversa col·loquial.

2. Epístoles: reflexiona sobre el fet poètic i la vida en forma de carta adreçades als seus amics. També hi tracta, en un to senzill i amical, els problemes de moral pràctica com la felicitat. cal destacar-ne la dirigida al seu amic i protector Mecenes i la coneguda com Epístola als Pisons, una família patrícia de qui també va rebre sustent, i que més tard va rebre el títol d'art poètica i va tenir una gran repercussió durat el Renaixement i, posteriorment, va servir de manual poètic per aprendre a escriure bé.

3. Epodes (Epodes) : recull de disset poemes de metre iàmbic, inspirats en l'obra d'Arquíloc i en la poesia grega hel·lenística i que, pel seu contingut, abasten des dels poemes amorosos a les invectives més o menys serioses o a les referències polítiques, socials i literàries;que representen la transició entre la poesia satírica i la lírica posterior, ja que hi ha des de sàtires mordaces fins a odes líriques de tema amorós i al famós Beatus ille, un  cant bucòlic, en primera lectura, sobre la vida retirada en el camp, però que cal llegir amb deteniment per veure que al final, tot és una sàtira. (Nota: Paraules d'Alfi: es troba en l'antologia que cal llegir).
Odes (Carmina: Aconseguit ja el suport de Mecenes i l'èxit literari, Horaci perd del tot la intenció satírica. Se serveix dels temes i els metres de la lírica grega, sobretot de Safo, Alceu i Anacreont. Els temes de les odes són molt variats, però la majoria s'inscriuria en un dels següents apartats: Odes d'amor: dedicades a diverses dones imaginàries o referents a relacions superficials que va tenir. Odes filosòfiques: tot i que també s'hi observa influència estoica, la major part expressen idees epicúries -la felicitat es troba si hom renuncia a l'ambició i als excessos i es conforma amb una mitjania d'or (aurea mediocritas), amb un plaer moderat; cal viure el present perquè la vida és curta (carpe diem). Odes romanes: de tema patriòtic. Horaci emprà per primera vegada temes polítics en poesia no èpica.

Horaci va marcar l’inici dels temes que es van convertit en tòpics medievals i del Renaixement com els indicats: carpe diem (aprofita el moment), aurea mediocritas, el més conegut,  beatus ille (feliç aquell). Vegeu l'apartat : Tòpics horacians en aquest mateix llibre.