Tòpics horacians
.
9. Aurea mediocritas
Aurea mediocritas
Tòpic que elogia la moderació en la vida. Per a viure feliç (que per a Horaci vol dir, també, viure en pau) el més convenient és defugir els extrems: ni tenim massa èxit, diners i posició, ni viure en la misèria.
Entre d'altres passatges de la seva obra, Horaci desenvolupa aquest tòpic a l'oda II, 10 (trad. J. Vergés):
Viuràs més assenyadament, Licini, si no vogues sempre cap a alta mar i si, cautelós per por dels temporals, no t’acostes massa a la riba traïdora. Tot aquell qui escull la mitjania, tan preciosa com l’or, viu segur lluny de les sordideses d’un sostre ruïnós, viu moderadament lluny d’un palau que suscita l’enveja. Els vents batzeguen més sovint els pins enormes, torres enlairades s’enfondren més feixugament, i és als cims de les muntanyes que cauen els llamps. En els temps adversos espera un canvi i en els pròspers el tem un pit ben preparat. Júpiter porta els horribles hiverns i ell mateix els foragita. Si ara tot ens és contrari, no pas sempre serà així. De vegades Apol·lo amb la seva cítara, desperta la Musa que havia emmudit, i no sempre té l’arc tes.
Aquest tòpic sovint s'acompanya amb el convit a viure frugalment (frugaliter), gaudint dels plaers senzills de la vida: el bon menjar i beure, l'amor, el descans i la quietud d'ànim.
Pervivència del tòpic
1. Miquel Costa i Llobera (1854-1922), Horacianes (poema IV, estrofes 4 i 5).
Prou té per viure qui en modesta taula
posa amb nou llustre lo
saber dels avis:
mai li dissipen una son lleugera
sòrdides ànsies.
Què tants d’esforços per tan curta vida?
Per què dins terres que altre sol fecunda
viure voldríem? Qui, deixant la pàtria,
fuig de si propi?