HORACI: OBRA

Cal aclarir, d’entrada, que no tota l’obra d’Horaci és estrictament poesia lírica. Així, la seva col·lecció de Sàtires (publicades entre el 35 i el 28 aC en dos llibres) va ser escrita en hexàmetres, el vers característic de l’èpica grega i llatina clàssica. Igualment, cap als volts de l’any 20 aC va publicar els dos volums de les seves Epístoles (ell les anomenà Sermones), cartes literàries de contingut satíric també escrites en vers hexamètric.

Quant a la seva obra lírica, aquesta és constituïda per:

1. Els Èpodes, anomenats en llatí iambi. Són 17 composicions realistes i crues, que el poeta dedica a Mecenàs i en les quals denuncia sovint amb un fort sarcasme els vicis de la societat coetània. Li serveixen de model els anomenats iambògrafs grecs (sobretot Arquíloc de Paros), que feien una crítica demolidora de la societat. Els atacs d’Horaci no van dirigits, però, a persones individuals, sinó més aviat a tipus socials i humans (el mal poeta, l'usurer, etc.).
   
   

2. Les Odes, que Horaci anomenà Carmina, marquen el cim de la poesia lírica llatina. Són 104 composicions reunides en quatre llibres, escrites en to solemne i llenguatge ric, que abracen temes molt variats: reflexions filosòfiques, episodis mitològics, dedicatòries a amics i fins i tot motius patriòtics. El seu estil és d’una gran perfecció; aquests poemes fan la impressió d’haver estat revisats i corregits fins a l’extrem, a la recerca de la més depurada bellesa formal.
   
3. Carmen saeculare. Himne escrit en metres sàfics sota encàrrec de l'emperador Octavi August. Va ser cantat per un cor de 27 nois i 27 noies amb motiu dels ludi saeculares (jocs seculars) de l'any 17 aC. Amb la festivitat se celebrava a fi d'un saeculum i l'inici del següent. L'ocasió fou aprofitada per August per presentar-se davant del poble romà com el líder que, coincidint amb l'entrada del nou segle, propiciaria un llarg període de pau i prosperitat com feia temps que Roma no coneixia. El cant o himne secular és una sort de pregària a les divinitats de Diana i Apol·lo. Aquest déu és enaltit en la seva condició de protector i inspirador d'August.