Entre els anys 65 i 40 aC, trobem a Roma un cercle d’escriptors que renuncien a la tradició poètica llatina i als seus gèneres (èpica, drama i sàtira) i es proposen la imitació dels lírics alexandrins, Aquests autors s'inspiren en els grans poetes lírics grecs i conceben la lírica, essencialment, com una poesia dels sentiments. Els joves poetes que impulsen aquesta nova estètica literària reben el nom de poetae noui o neoteroi. D'entre els més famosos destaca Gai Valeri Catul. És el més important i l’únic de qui conservem  petits fragments de poemes. 

Són precisament aquest nous poetes els que prepararan l’arribada dels grans lírics llatins: Virgili (com a autor de poesia bucòlica, amb les seves Geòrgiques), Horaci i Ovidi.