Què hem de saber de la Guerra Freda

EEUU va dissenyar la creació del bloc occidental a partir de dues bases fonamentals:

- la posada en marxa del Plan Marshall

- creació de l'OTAN (militar)

Bona part dels països europeus occidentals van desenvolupar a posteriori un projecte de col·laboració i integració econòmica que en 1957 es va concretar

(després del Tractat de Roma) en la creació de la Comunitat Econòmica Europea.

L'afirmació de la potència nord-americana descansa sobre tres pilars:

-  superioritat tecnològica i econòmica

- prestigi polític, derivat de la seva victòria en la Segona Guerra Mundial

- potència militar

USA es va plantejar mantenir la seva primacia i frenar l'avanç del comunisme. Per això va desenvolupar econòmicament a Europa (Pla Marshall), i va formar una xarxa de pactes militars

per a aïllar a la URSS (OTAN en 1949; SEATO, Organització del Tractat del Sud-est Asiàtic, en 1954; CENTO, Organització del Tractat Central, a Orient Mitjà, en 1955).

Europa Occidental (1945-1973).

La reconstrucció d'Europa

Per a garantir la recuperació econòmica europea es van prendre acords tendents a estabilitzar les monedes, fixant el dòlar com a moneda d'intercanvi internacional

(Acords de Bretton Woods, 1944: USA es comprometia a mantenir estable el patró dòlar-or; creació del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional);

es van crear organitzacions econòmiques internacionals (FMI, o el Banc Internacional de Reconstrucció i Foment BIRD).

USA va desenvolupar un programa d'ajuda econòmica a Europa (Pla Marshall), gestionant la OECE (Organització Europea de Cooperació Econòmica).

En contrapartida, Europa va supeditar la seva economia a la nord-americana, i va recolzar la política anticomunista de Washington.
En 1957, alguns països europeus van decidir crear una organització de cooperació econòmica internacional, el Mercat Comú o Comunitat Econòmica Europea (CEE).

Els anys de creixement econòmic

En la dècada de 1950, l'economia europea va créixer, es va modernitzar la producció, es va donar pas a noves indústries i l'economia europea augmenta el pes del Sector Serveis.
Aquest creixement econòmic es va caracteritzar per la intervenció de l'Estat en l'economia, nacionalitzant sectors, elaborant plans de desenvolupament, establint millores en la vida laboral

(Jornada setmanal de 40 hores, vacances pagades, segur mèdic, etc.)

La dona es va incorporar al treball, sobretot per la falta de mà d'obra en la postguerra a causa de les baixes derivades de la 2ªGM.

Japó, una potència asiàtica.

Després de la Segona Guerra Mundial,  els EEUU van ocupar Japó i es  va convertir en un important aliat d' USA a Àsia, enfront de Xina i

la URSS, comunistes.

En vint anys, Japó de ser un país devastat per la guerra, a convertir-se en la segona potència econòmica mundial.

Això  es va deure a:

- l'ajuda nord-americana i la inexistència de despeses militars a causa de la dissolució del seu exèrcit.
- la coexistència de grans grups financers i petites indústries tradicionals.
- elevada inversió i gran esforç d'innovació tecnològica amb suport estatal.
- superabundància de mà d'obra barata i molt productiva.

La URSS va dissenyar la creació del bloc oriental a partir de dues bases fonamentals:

- la posada en marxa del COMECON

- creació del Pacte de Varsòvia. (militar)

Cartells  comunistes  que critiquen el Pla Marshall	Cartells de propaganda del Pla Marshall

Font: http://www.lasegundaguerra.com/viewtopic.php?t=8675

La URSS, una gran potència.

La reconstrucció econòmica
La URSS va patir enormes pèrdues materials i humanes en la Segona Guerra Mundial,  però es va convertir en una superpotència comunista.

Amb grans esforços, va recuperar els seus nivells econòmics de 1940, donant prioritat a la indústria pesada. L'agricultura va seguir col·lectivitzada.
Aquest sistema econòmic va fer que la indústria de consum fóra feble i insuficient per a proveir a les necessitats de la població soviètica, que es va

veure sotmesa a privacions.

Crisi econòmica en els països industrialitzats (1973).

La crisi va tenir causes molt diverses:
- La pujada progressiva dels salaris va reduir els beneficis empresarials.

- La competència entre els països per vendre va reduir els preus i els beneficis empresarials: moltes empreses van deixar de ser rendibles.

- La pujada del preu del petroli, com a represàlia dels països àrabs davant el suport d'Occident a Israel, la qual acabava de derrotar a aquells en la guerra

   del Yom Kippur.  

Moltes empreses es van enfonsar; unes altres, per a sobreviure, es van traslladar a països pobres del Tercer Món, on la mà d'obra era més barata:

és el fenomen de la Deslocalització industrial.

Europa enfront de la crisi
Els governs de tendència socialdemòcrata d'Europa Occidental (Alemanya, França, Gran Bretanya…) van optar per una decidida intervenció de l'Estat

en l'economia (a través d'inversions i compres) per a rellançar l'economia. Això  va suposar augmentar els impostos, la qual cosa va repercutir en pujada

de preus (que ja pujaven a causa de l'ascens del preu del petroli) i en més atur (perquè més empreses van tancar al no ser rendibles).

Per contra, els governs conservadors (Kohl a Alemanya, Thatcher a Gran Bretanya) van optar per moderar la despesa pública, per a contenir la inflació,

i baixar els impostos perquè les empreses anaren més rendibles, i reactivar la inversió i el consum. En realitat, cap govern va poder garantir una  ràpida sortida de la crisi.
L'opció més segura va ser desenvolupar la Unió Europea, construir una economia global europea més forta i complementada per a superar la inestabilitat econòmica.


Crisi i reorientació de la política exterior USA (1973-1988)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar una recrudescència de la tensió internacional.
USA es va retirar de Vietnam, i aquesta derrota va contribuir a l'expansió d'altres moviments revolucionaris per Àsia.
A Iran, la revolució islamista dirigida per l'ayatollah Jomeini va enderrocar al govern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979).Davant aquests fets,

el govern nord-americà de Ronald Reagan va decidir intervenir en diversos fronts:
- va envair la illa de Grenada, va bombardejar Líbia (on eren entrenades diverses guerrilles revolucionàries),
- va recolzar als dissidents en diversos països socialistes…

Crisi i enfonsament del comunisme

L'economia soviètica tenia grans i greus problemes, que es van agreujar davant les necessitats de rearmament derivades dels conflictes oberts (Afganistan) i

de la creixent tensió amb USA.La URSS tenia problemes per a mantenir els règims socialistes a Europa de l'Est, on van esclatar rebel·lions a Hongria (1956) i Txecoslovàquia (“Primavera de Praga”, 1968),
xafades per l'Exèrcit soviètic.

Tercer món

Des dels anys 50 els països econòmicament desenvolupats han anat sostenint línies d'ajut als països subdesenvolupats o del tercer món, des dels

últims temps aquestes es mostren insuficients i apareixen veus contraries a una recuperació artificiosa d'aquests països que només faria créixer

les desigualtats. El deute extern, la solució, sembla estar, en el que alguns han donat en anomenar el comerç just. Encara que aquest és un problema

que afecta directament als països desenvolupats, que es converteixen dia a dia en la meta de l'emigració dels no-desenvolupats.

Un altre problema molt important és l'explosió demogràfica, la qual impedeix el desenvolupament d'aquests països: mantenen una alta taxa de natalitat

que dibuixa unes piràmides demogràfiques amb una base molt amplia de població jove, mentre que la taxa de mortalitat, tot i que es manté més alta

que en els països rics, ha anat descendint, molt significativament. Però la taxa de mortalitat infantil continua

sent particularment alta, tot i que en els darrers anys ha disminuït significativament. La subalimentació, les dietes tan desequilibrades, la fam i

l'aparició de pandèmies (malalties de caràcter epidèmic que s'estén per molts països) periòdiques que causen grans mortaldats són les causes.

Així doncs les condicions de vida són molt adverses i milions de persones viuen en una misèria extrema. La situació de la dona encara és més dura,

ja que sobre ella recau el pes de les tasques agrícoles i la cura dels fills i, molts cops, està sotmesa a tradicions culturals que la discriminen.

Són societats en les quals no hi ha gaires serveis socials: la infraestructura sanitària és molt deficient, amb pocs metges i amb una gran manca de

serveis sanitaris; l'escolarització és també insuficient i hi ha una alta taxa d'analfabetisme.