4. Revolució americana. Independència dels EEUU

En la primavera de 1775, després de més d'una dècada d'agitació contra les polítiques angleses i les primeres batalles de la  Guerra de la Independència, les 13 colònies dels Estats Units varen enviar representants al primer Congrés Continental celebrat a Filadelfia. Després de debatre com retallar els vincles amb Gran Bretanya, els representants van votar unànimement per  la independència el 2 de juliol de 1776.


El 4 de juliol de 1776 representants de les tretze colònies reunits a Filadèlfia van redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica, el preàmbul i el contingut de la qual van ser escrits per
Thomas Jefferson. Aquesta declaració expressava els principis que impulsaven la revolta dels colons:
. el dret de tothom a la llibertat i a la recerca de la felicitat,
. el deure dels governants a respectar els drets inalienables del poble, el dret a la rebel·lió contra la tirania i la divisió
de poders.

La Declaració de Drets de Virgínia és un document redactat el 1776 que proclama l'existència de drets inherents en tots els homes, inclòs el dret a rebel·lar-se contra un govern "inadequat". És considerada la primera declaració de Drets Humans de l'era moderna i influí altres textos com la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica (1776), la Declaració de Drets de la constitució dels Estats Units (1789) i la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà durant la Revolució Francesa.

A aquesta Declaració d’Independència s’hi va afegir posteriorment la Declaració dels Drets de l’Home redactada a Virgínia (1776).

Tots els homes són per naturalesa igualment lliures i independents i tenen certs drets inherents a la seva persona [...].

Tot poder resideix en el poble i, per consegüent, en deriva [...].

El govern està i cal que estigui instituït per al benefici, la protecció i la seguretat comuns del poble, nació o comunitat [...].

El poder legislatiu i el poder executiu de l’Estat han de separar-se i distingir-se del judicial [...].

Les eleccions dels membres que actuen com a representants del poble a l’assemblea han de ser lliures [...].

La religió [...] ha d’orientar-se exclusivament amb la Raó i la convicció, no per la força o la violència; i, per tant, tots els homes tenen el mateix dret a l’exercici lliure de la seva religió [...].