Resum de l'Antic Règim
| lloc: | Cursos IOC - Batxillerat |
| Curs: | Història del món contemporani (Bloc 1) ~ gener 2020 |
| Llibre: | Resum de l'Antic Règim |
| Imprès per: | Usuari convidat |
| Data: | dimecres, 8 de maig 2024, 01:35 |
1. Trets i transformacions a l'Antic Règim
Enllaços del tema
El terme Antic Règim podria definir-se com el conjunt de trets polítics, jurídics, socials i econòmics, que caracteritzaven a Europa i les seves colònies
al llarg dels segles XVII i XVIII.
Les societats de l'Antic Règim es caracteritzava per tenir:
- una població estancada,
- una economia agrària de tipus feudal-senyorial en pugna amb un incipient capitalisme comercial,
- una societat estamental,
- un sistema polític absolutista.
DEMOGRAFIA
Estancament demogràfic
Caracteritzat per un escàs creixement vegetatiu, amb unes taxes de mortalitat i de natalitat elevades, una esperança de vida baixa i l'existència d'unes crisis demogràfiques periòdiques.
Hi ha un fràgil equilibri entre població i recursos
- Els baixos rendiments agraris i la irregularitat de les collites desencadenaven repetides crisis de subsistència que portaven fams, malalties i epidèmies.
- Les conseqüències eren una mortalitat molt elevada amb l'escàs creixement de la població
|
Fase Antic règim demogràfic És una fase inicial que es caracteritza, en primer lloc, per unes taxes de mortalitat molt elevades (40-50‰). El motiu cal buscar-lo no tant a les situacions adverses concretes (les guerres, les fams generalitzades, les epidèmies) sinó en aquestes més estructurals (la mala alimentació, la manca d’higiene, les escasses infraestructures sanitàries, etc.). En conseqüència la taxa de natalitat era igualment alta (amb taxes igualment de l’orde del 40-50‰), ja que donada l’elevada mortalitat infantil, el nombre de fills per dona (el que coneixem com a fecunditat) havia de ser elevat per tal de garantir la supervivència d’un nombre adequat de descendència. Fruit de la combinació de taxes de natalitat i de mortalitat elevades, el creixement total de la població —sempre en absència de migracions— és escàs o nul. Com pot deduir-se, es tracta d’una fase típica de fins a meitat del segle XVIII. En l’actualitat es considera que no hi ha cap país que presenti aquestes característiques, ja que les taxes més elevades de mortalitat no superen, enlloc, el 25‰. |
Una economia agrícola i senyorial de subsistència.
La propietat de la terra era la principal font de riquesa.
La major part de la gent treballava al camp.
La propietat de la terra estava vinculada a:
- noblesa
- església
- municipis
- corona
Repartides en reserva senyorials i masos.
En la reserva senyorial, l'amo tenia drets senyorials (jurídics) que
- per una banda de caràcter territorial que obligaven als pagesos a prestacions personals ( fer feines gratuïtament, fer pagaments als senyors...etc.).
Una economia de subsistència
|
|
|
Es tractava de crisis econòmiques periòdiques de les societats de l'Antic Règim, provocades per les males collites com a conseqüència de:
-guerra,
- gelades
- sequera
seguides de l'augment de preus dels aliments i productes artesanals, que portaven a la fam i a l'atur, fins i tot a la mort.
Era un agricultura de subsistència dedicada al policonreu (cereals) i una producció també insuficient.
Indústria tradicional
En el món rural la família pagesa era la unitat de producció bàsica i creava, sempre que es podia, els seus propis estris (artesans domèstics).
També i a vegades, treballaven a casa (Domestic system) tota la família per tal d'ajudar a la precària economia familiar.
| Domestic system | |
 |
En el món urbà els artesans s'organitzaven en gremis i existeixen petits tallers manufacturers que donaran pas a les incipients fàbriques i treball industrial.
Comerç
Interior que es realitza entre els pobles i les comarques i que es caracteritza:
- escassos excedents ( pràcticament no sobra per comerciar)
- baix nivell d'especialització
- insuficiència dels transports, especialment per camins i carreteres
- els intercanvis es realitzaven a les fires
Exterior que es realitzava, generalment, a les colònies i es caracteritza per :
- obertura de noves rutes comercials que afavorien i connectaven a les colònies ultramarines
- proporcionava matèries primeres a les incipients indústries ( tèxtil-coto)
- permetia vendre els productes manufacturats que es creaven a les metròpolis
- comportaven uns gran beneficis a les companyies comercials ( a vegades del 200%)
- proliferen banquers, financers, mercaders...etc.
- es desenvolupa el capitalisme comercial
- les rutes es feien a través de la navegació marítima i fluvial..un sistema més fàcil i més barat.
Es tracta d'una societat amb estructura estamental.
Definició d'estament: es correspon amb un grup social definit per un mateix estil de vida i anàloga funció. També se l'anomena estat o ordre. Són grups tancats en els quals l'ascens social és molt difícil.
Cada membre de la societat pertany a un estament i tenim tres:
- clergat
- noblesa
- estat pla
| Estaments | Piràmide social de l'Antic Règim |
|
|
 |
La societat estamental es caracteritzava per la desigualtat civil, que comportava la divisió de dos grups:
- els privilegiats (clergat i noblesa)
- no privilegiats (poble o estat pla)
Els primers gaudien de tots els drets i estaven exempts de pagar impostos i s'accedia per naixement o bé per una connexió especial del rei.
Els segons no tenien cap prerrogativa i havien de suportar totes les càrregues fiscals.
Ara bé, aquesta estructura entrarà en crisis arrel dels canvis produïts durant el segle XVIII (capitalisme i Revolució Francesa).
POLÍTICA
Un sistema polític absolutista.
És una monarquia fonamentada en la formula de dret diví.
L'autoritat del monarca provenia de Déu, en nom del qual exercia el poder. El monarca concentrava en la seva persona tots els poders
- legislatiu ( feia les lleis)
- executiu (governava)
-judicial (administrava justícia, tribunals)
El monarca, tenia el poder absolut i
- nomenava els magistrats
- administrava justícia
- dirigia la política exterior
- i era el cap de l'exèrcit
El rei utilitzava per "instruments" per governar com:
- el Consell de l'Estat i els secretaris (ministres)
- s'ajudava d'una administració local en mans de governadors i d'una burocràcia ( funcionaris encarregats d'executar les ordres reials, administrar justícia, recaptar impostos) i la diplomàcia (pels assumptes externs)
- de l'exèrcit
El seu màxim esplendor serà durant la segona meitat del segle XVII i el XVIII i la fi de l'absolutisme monàrquic esdevindrà amb la Revolució Francesa (1789) i els esclats posteriors dels anys 1820, 1030 i 1848.
El model absolutista i paradigma de monarquia absoluta és la francesa, encarnada en la figura de Lluís XIV
Però va haver-hi excepcions:
- Monarquies il·lustrades com el cas d'Espanya, Portugal, Països Baixos, l'Imperi Austríac , Països Nòrdics i Rússia
- Repúbliques oligarquies com Holanda i la República de Venècia
- Monarquia Parlamentària - Anglaterra
- República constitucional - Estats Units
Aquesta formula de govern va trobar resistència en el grup social defensor dels privilegis feudals, la noblesa i el clergat.
I d'altra banda , els reis van intentat destruir aquesta oposició i atreure d'altres sectors socials, mitjançant el Despotisme il·lustrat.
Els reis i les monarquies volien crear estat poderosos per poder sortir de l'estancament que van patir al segle anterior i per aconseguir-ho van col·laborar amb els filòsofs entre d'altres.
El govern de França , de Lluís XV i XVI va acceptar algunes reformes, encara que les persones més importants del despotisme il·lustrat van sorgir al centre d'Europa .
Les característiques del despotisme il·lustrat són el absolutisme centralitzador, l'administració de l'Estat i la reforma de d'ensenyament. També cercaven la modernització econòmica, mitjançant
la liberalització de la propietat i el desenvolupament agrícola i industrial.
| Europa en la segona meitat del segle XVIII |
 |
La Il·lustració és un moviment intel·lectual, desenvolupat a l’Europa del segle XVIII, que va qüestionar tots els principis de l’Antic Règim.
•
Presentava
aquests principis:
concebia la
raó
com a l’únic mitjà per
entendre el món; creia en
l’educació
i el progrés
humà per aconseguir el coneixement
i la felicitat;
defensava la
tolerància
i criticava la intransigència
religiosa; i lluitava per
la llibertat
i la
igualtat de
tots els éssers humans.
Definició: és un moviment intel·lectual (filosòfic, literari i científic) que es va desenvolupar a l'Europa del segle XVIII ( segle de les Llums).
Les seves idees van inspirar la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa.
El pensament il·lustrat va teoritzar sobre:
– Economia (fisiocràcia i liberalisme econòmic). Defensava la propietat privada i la llibertat de comerç i d’indústria. En oposició al mercantilisme, teoria que defensava l’acumulació de metalls preciosos com la principal font de riquesa i el comerç, s’hi va imposar la fisiocràcia.
– Política (liberalisme polític). Propugnava per la divisió de poders (Montesquieu), el principi de sobirania nacional (Rousseau) i la necessitat de limitar el poder reial per mitjà d’un parlament (Voltaire).
– Societat. Els filòsofs del Segle de les Llums es van oposar a la societat estamental i van argumentar que totes les persones neixen lliures i iguals. Defensaven la mobilitat social i el mèrit segons la vàlua i la intel·ligència de les persones.
• La Il·lustració va configurar una nova doctrina: el liberalisme.
|
|
Antecedents:
Els precedents els tenim que buscar en dos pensadors anglesos que van elaborar les seves teories en el pas del segle XVII al XVIII
- Isaac Newton ( introductor del mètode científic, basat en l'observació i la posterior comprovació).
- John Locke ( va criticar obertament el poder absolut i va propugnar la separació de poders).
Pensadors que creen les bases del liberalisme polític
- Joan Locke diu... l'Estat garantia de les llibertats individuals
- Voltaire diu...Llibertat de pensament i tolerància religiosa
- Montesquieu diu...Divisió de poders, "L'esperit de les lleis", 1748
- Rousseau diu...L'home és lliure en la natura
Pensadors en el terreny econòmic
Apareixen dues noves corrents anomenades:
- fisiocràtics
- liberalisme
El mercantilisme, defensava la idea econòmica de l'acumulació de metalls preciosos com a font de riquesa i el comerç com la millor activitat per aconseguir-la.
La fisiocràcia, defensava que l'agricultura i les activitats productives eren la font de riquesa principal. L'ideòleg fou Quesnay.
Liberalisme, deia que la riquesa de l'Estat recau en la llibertat de mercat; aquest es regula per la llei de l'oferta i la demanda. L'Estat no ha d'intervenir en l'activitat econòmica. L'ideòleg fou Adam Smith.
| Locke | Voltaire | Montesquieu | Rousseau | Quesnay | Adam Smith |
La influència de la Il·lustració es va concretar en dues fases i va suposar una important modernització cultural i de l'intent de transformar les caduques estructures de l'Antic Règim.
a) Via reformista que donarà lloc a l'aparició del Despotisme il·lustrat.
b) Via revolucionària que donarà lloc a la Revolució Francesa.
2. Parlamentarisme anglès del segle XVII i separació de poders
2. Parlamentarisme anglès del segle XVII i separació de poders
Esquema de les causes, fets i conseqüències:
 |
En el segle XVII a Gran Bretanya i els Païos Baixos es limita el poder de la monarquia.
Apareix el "Habeas Corpus" 1679.
Definició d'Habeas Corpus: Si a les 74 hores de la detenció d'una persona, un jutge no li comunicava l'acusació,el detingut ha de quedar en llibertat.
Significa l'inici de la independència del poder judicial.
El parlament anglès al llarg del segle XVII imposa diferents normes al rei ( Declaració de Drets) que limiten el poder del monarca i el govern nomenat per ell (poder executiu).
Això significa que s'inicia la separació entre el poder Executiu del rei i el poder legislatiu del Parlament.
Així:
- S'acaba amb l'absolutisme del sobirà.
- Se separen els tres poders i es garanteixen millor les llibertats.
- S'inicien les eleccions encara que únicament per al 15% de la població
3. Equilibri europeu a l'Antic Règim
Fixeu-vos en aquest mapa d'Europa (segle XVIII)
*recordeu-vos d'estudiar la geografia política actual
|
|
1. Observeu els països
2. Fixeu-vos bé en les fronteres
3. Situeu-lo en el temps que es correspon (heu de buscar un imperi, país, zona) i deduir a
quina època o etapa es correspon.
4. Assenyaleu i recordeu de quines són les grans potències que dominen Europa.
Per saber-ne més:
Guerra de Successió
Tractat d' Utrecht
 |
4. Revolució americana. Independència dels EEUU
En la primavera de 1775, després de més d'una dècada d'agitació contra les polítiques angleses i les primeres batalles de la Guerra de la Independència, les 13 colònies dels Estats Units varen enviar representants al primer Congrés Continental celebrat a Filadelfia. Després de debatre com retallar els vincles amb Gran Bretanya, els representants van votar unànimement per la independència el 2 de juliol de 1776. |
El 4 de juliol de 1776 representants de les tretze colònies reunits a
Filadèlfia van redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units
d’Amèrica, el preàmbul i el contingut de la qual van ser escrits per Thomas Jefferson. Aquesta declaració expressava els principis que impulsaven la revolta dels colons: . el dret de tothom a la llibertat i a la recerca de la felicitat, . el deure dels governants a respectar els drets inalienables del poble, el dret a la rebel·lió contra la tirania i la divisió de poders.
|
La Declaració de Drets de Virgínia és un document redactat el 1776 que proclama l'existència de drets inherents en tots els homes, inclòs el dret a rebel·lar-se contra un govern "inadequat". És considerada la primera declaració de Drets Humans de l'era moderna i influí altres textos com la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica (1776), la Declaració de Drets de la constitució dels Estats Units (1789) i la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà durant la Revolució Francesa. A aquesta Declaració d’Independència s’hi va afegir posteriorment la Declaració dels Drets de l’Home redactada a Virgínia (1776). Tots els homes són per naturalesa igualment lliures i independents i tenen certs drets inherents a la seva persona [...]. Tot poder resideix en el poble i, per consegüent, en deriva [...]. El govern està i cal que estigui instituït per al benefici, la protecció i la seguretat comuns del poble, nació o comunitat [...]. El poder legislatiu i el poder executiu de l’Estat han de separar-se i distingir-se del judicial [...]. Les eleccions dels membres que actuen com a representants del poble a l’assemblea han de ser lliures [...]. La religió [...] ha d’orientar-se exclusivament amb la Raó i la convicció, no per la força o la violència; i, per tant, tots els homes tenen el mateix dret a l’exercici lliure de la seva religió [...]. |
5. Manifestacions artístiques a l'Antic Règim
El segle XVIII va ser una època de trànsit en la qual es van mantenir les formes estètiques i culturals de l’Antic Règim (Barroc i Rococó).
Però la influència de la Il·lustració i de les idees revolucionàries va forjar un nou estil basat en el classicisme i la racionalitat, el Neoclàssic.
A partir del 1830 va aparèixer el Romanticisme, que apel·lava al sentiment i la passió. Més tard va sorgir el Realisme.
Cap a finals de segle van entrar nous corrents arquitectònics anomenats modernistes i en pintura l’Impressionisme.
El segle XVIII
La pervivència del Barroc.
Durant el segle XVIII, a molts llocs d’Europa hi va perdurar l’estil Barroc.
En arquitectura, es va assistir a una complicació i la profusió de la decoració, especialment de portalades i elements interiors.
Moviment del Rococó
Durant el segle XVIII es va originar a França i es va estendre per Europa l’estil Rococó, decoratiu i sobrecarregat.
| Maria Antonieta d'Àustria |
 |
L’expansió de les idees il·lustrades, les revolucions a França i el descobriment de jaciments arqueològics de l’antiguitat van ajudar a configurar l’estil Neoclàssic,
que reivindicava la tornada al classicisme i al racionalisme.
L’arquitectura neoclàssica s’inspirava en els models grecs: ordre dòric, columnes i frontons amb decoració escultòrica.
L’escultura neoclàssica imitava l’estatuària grega i romana.
Quan arribem al S.XIX i més concretament en les seves primeres dècades
El Romanticisme.- En les primeres dècades del segle XIX es va expandir per Europa el moviment romàntic.
El Romanticisme va significar una nova estètica i un nou sentiment. Tenia com a valors l’amor a la llibertat, l’exaltació de l’individualisme i la defensa dels sentiments.
Van reivindicar com a model l’Edat Mitjana i van proclamar el nacionalisme.