Resum de l'Antic Règim
1. Trets i transformacions a l'Antic Règim
Enllaços del tema
El terme Antic Règim podria definir-se com el conjunt de trets polítics, jurídics, socials i econòmics, que caracteritzaven a Europa i les seves colònies
al llarg dels segles XVII i XVIII.
Les societats de l'Antic Règim es caracteritzava per tenir:
- una població estancada,
- una economia agrària de tipus feudal-senyorial en pugna amb un incipient capitalisme comercial,
- una societat estamental,
- un sistema polític absolutista.
DEMOGRAFIA
Estancament demogràfic
Caracteritzat per un escàs creixement vegetatiu, amb unes taxes de mortalitat i de natalitat elevades, una esperança de vida baixa i l'existència d'unes crisis demogràfiques periòdiques.
Hi ha un fràgil equilibri entre població i recursos
- Els baixos rendiments agraris i la irregularitat de les collites desencadenaven repetides crisis de subsistència que portaven fams, malalties i epidèmies.
- Les conseqüències eren una mortalitat molt elevada amb l'escàs creixement de la població
Fase Antic règim demogràfic És una fase inicial que es caracteritza, en primer lloc, per unes taxes de mortalitat molt elevades (40-50‰). El motiu cal buscar-lo no tant a les situacions adverses concretes (les guerres, les fams generalitzades, les epidèmies) sinó en aquestes més estructurals (la mala alimentació, la manca d’higiene, les escasses infraestructures sanitàries, etc.). En conseqüència la taxa de natalitat era igualment alta (amb taxes igualment de l’orde del 40-50‰), ja que donada l’elevada mortalitat infantil, el nombre de fills per dona (el que coneixem com a fecunditat) havia de ser elevat per tal de garantir la supervivència d’un nombre adequat de descendència. Fruit de la combinació de taxes de natalitat i de mortalitat elevades, el creixement total de la població —sempre en absència de migracions— és escàs o nul. Com pot deduir-se, es tracta d’una fase típica de fins a meitat del segle XVIII. En l’actualitat es considera que no hi ha cap país que presenti aquestes característiques, ja que les taxes més elevades de mortalitat no superen, enlloc, el 25‰. |
Una economia agrícola i senyorial de subsistència.
La propietat de la terra era la principal font de riquesa.
La major part de la gent treballava al camp.
La propietat de la terra estava vinculada a:
- noblesa
- església
- municipis
- corona
Repartides en reserva senyorials i masos.
En la reserva senyorial, l'amo tenia drets senyorials (jurídics) que
- per una banda de caràcter territorial que obligaven als pagesos a prestacions personals ( fer feines gratuïtament, fer pagaments als senyors...etc.).
Una economia de subsistència
|
Es tractava de crisis econòmiques periòdiques de les societats de l'Antic Règim, provocades per les males collites com a conseqüència de:
-guerra,
- gelades
- sequera
seguides de l'augment de preus dels aliments i productes artesanals, que portaven a la fam i a l'atur, fins i tot a la mort.
Era un agricultura de subsistència dedicada al policonreu (cereals) i una producció també insuficient.
Indústria tradicional
En el món rural la família pagesa era la unitat de producció bàsica i creava, sempre que es podia, els seus propis estris (artesans domèstics).
També i a vegades, treballaven a casa (Domestic system) tota la família per tal d'ajudar a la precària economia familiar.
Domestic system | |
En el món urbà els artesans s'organitzaven en gremis i existeixen petits tallers manufacturers que donaran pas a les incipients fàbriques i treball industrial.
Comerç
Interior que es realitza entre els pobles i les comarques i que es caracteritza:
- escassos excedents ( pràcticament no sobra per comerciar)
- baix nivell d'especialització
- insuficiència dels transports, especialment per camins i carreteres
- els intercanvis es realitzaven a les fires
Exterior que es realitzava, generalment, a les colònies i es caracteritza per :
- obertura de noves rutes comercials que afavorien i connectaven a les colònies ultramarines
- proporcionava matèries primeres a les incipients indústries ( tèxtil-coto)
- permetia vendre els productes manufacturats que es creaven a les metròpolis
- comportaven uns gran beneficis a les companyies comercials ( a vegades del 200%)
- proliferen banquers, financers, mercaders...etc.
- es desenvolupa el capitalisme comercial
- les rutes es feien a través de la navegació marítima i fluvial..un sistema més fàcil i més barat.
Es tracta d'una societat amb estructura estamental.
Definició d'estament: es correspon amb un grup social definit per un mateix estil de vida i anàloga funció. També se l'anomena estat o ordre. Són grups tancats en els quals l'ascens social és molt difícil.
Cada membre de la societat pertany a un estament i tenim tres:
- clergat
- noblesa
- estat pla
Estaments | Piràmide social de l'Antic Règim |
La societat estamental es caracteritzava per la desigualtat civil, que comportava la divisió de dos grups:
- els privilegiats (clergat i noblesa)
- no privilegiats (poble o estat pla)
Els primers gaudien de tots els drets i estaven exempts de pagar impostos i s'accedia per naixement o bé per una connexió especial del rei.
Els segons no tenien cap prerrogativa i havien de suportar totes les càrregues fiscals.
Ara bé, aquesta estructura entrarà en crisis arrel dels canvis produïts durant el segle XVIII (capitalisme i Revolució Francesa).
POLÍTICA
Un sistema polític absolutista.
És una monarquia fonamentada en la formula de dret diví.
L'autoritat del monarca provenia de Déu, en nom del qual exercia el poder. El monarca concentrava en la seva persona tots els poders
- legislatiu ( feia les lleis)
- executiu (governava)
-judicial (administrava justícia, tribunals)
El monarca, tenia el poder absolut i
- nomenava els magistrats
- administrava justícia
- dirigia la política exterior
- i era el cap de l'exèrcit
El rei utilitzava per "instruments" per governar com:
- el Consell de l'Estat i els secretaris (ministres)
- s'ajudava d'una administració local en mans de governadors i d'una burocràcia ( funcionaris encarregats d'executar les ordres reials, administrar justícia, recaptar impostos) i la diplomàcia (pels assumptes externs)
- de l'exèrcit
El seu màxim esplendor serà durant la segona meitat del segle XVII i el XVIII i la fi de l'absolutisme monàrquic esdevindrà amb la Revolució Francesa (1789) i els esclats posteriors dels anys 1820, 1030 i 1848.
El model absolutista i paradigma de monarquia absoluta és la francesa, encarnada en la figura de Lluís XIV
Però va haver-hi excepcions:
- Monarquies il·lustrades com el cas d'Espanya, Portugal, Països Baixos, l'Imperi Austríac , Països Nòrdics i Rússia
- Repúbliques oligarquies com Holanda i la República de Venècia
- Monarquia Parlamentària - Anglaterra
- República constitucional - Estats Units
Aquesta formula de govern va trobar resistència en el grup social defensor dels privilegis feudals, la noblesa i el clergat.
I d'altra banda , els reis van intentat destruir aquesta oposició i atreure d'altres sectors socials, mitjançant el Despotisme il·lustrat.
Els reis i les monarquies volien crear estat poderosos per poder sortir de l'estancament que van patir al segle anterior i per aconseguir-ho van col·laborar amb els filòsofs entre d'altres.
El govern de França , de Lluís XV i XVI va acceptar algunes reformes, encara que les persones més importants del despotisme il·lustrat van sorgir al centre d'Europa .
Les característiques del despotisme il·lustrat són el absolutisme centralitzador, l'administració de l'Estat i la reforma de d'ensenyament. També cercaven la modernització econòmica, mitjançant
la liberalització de la propietat i el desenvolupament agrícola i industrial.
Europa en la segona meitat del segle XVIII |
La Il·lustració és un moviment intel·lectual, desenvolupat a l’Europa del segle XVIII, que va qüestionar tots els principis de l’Antic Règim.
•
Presentava
aquests principis:
concebia la
raó
com a l’únic mitjà per
entendre el món; creia en
l’educació
i el progrés
humà per aconseguir el coneixement
i la felicitat;
defensava la
tolerància
i criticava la intransigència
religiosa; i lluitava per
la llibertat
i la
igualtat de
tots els éssers humans.
Definició: és un moviment intel·lectual (filosòfic, literari i científic) que es va desenvolupar a l'Europa del segle XVIII ( segle de les Llums).
Les seves idees van inspirar la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa.
El pensament il·lustrat va teoritzar sobre:
– Economia (fisiocràcia i liberalisme econòmic). Defensava la propietat privada i la llibertat de comerç i d’indústria. En oposició al mercantilisme, teoria que defensava l’acumulació de metalls preciosos com la principal font de riquesa i el comerç, s’hi va imposar la fisiocràcia.
– Política (liberalisme polític). Propugnava per la divisió de poders (Montesquieu), el principi de sobirania nacional (Rousseau) i la necessitat de limitar el poder reial per mitjà d’un parlament (Voltaire).
– Societat. Els filòsofs del Segle de les Llums es van oposar a la societat estamental i van argumentar que totes les persones neixen lliures i iguals. Defensaven la mobilitat social i el mèrit segons la vàlua i la intel·ligència de les persones.
• La Il·lustració va configurar una nova doctrina: el liberalisme.
Antecedents:
Els precedents els tenim que buscar en dos pensadors anglesos que van elaborar les seves teories en el pas del segle XVII al XVIII
- Isaac Newton ( introductor del mètode científic, basat en l'observació i la posterior comprovació).
- John Locke ( va criticar obertament el poder absolut i va propugnar la separació de poders).
Pensadors que creen les bases del liberalisme polític
- Joan Locke diu... l'Estat garantia de les llibertats individuals
- Voltaire diu...Llibertat de pensament i tolerància religiosa
- Montesquieu diu...Divisió de poders, "L'esperit de les lleis", 1748
- Rousseau diu...L'home és lliure en la natura
Pensadors en el terreny econòmic
Apareixen dues noves corrents anomenades:
- fisiocràtics
- liberalisme
El mercantilisme, defensava la idea econòmica de l'acumulació de metalls preciosos com a font de riquesa i el comerç com la millor activitat per aconseguir-la.
La fisiocràcia, defensava que l'agricultura i les activitats productives eren la font de riquesa principal. L'ideòleg fou Quesnay.
Liberalisme, deia que la riquesa de l'Estat recau en la llibertat de mercat; aquest es regula per la llei de l'oferta i la demanda. L'Estat no ha d'intervenir en l'activitat econòmica. L'ideòleg fou Adam Smith.
Locke | Voltaire | Montesquieu | Rousseau | Quesnay | Adam Smith |
La influència de la Il·lustració es va concretar en dues fases i va suposar una important modernització cultural i de l'intent de transformar les caduques estructures de l'Antic Règim.
a) Via reformista que donarà lloc a l'aparició del Despotisme il·lustrat.
b) Via revolucionària que donarà lloc a la Revolució Francesa.