1. 1. Qüestions sobre taules IDH i textos

Observeu la taula següent i responeu a les qüestions plantejades.

Països amb IDH més alt i més baix (totes les dades) Els 3 estats amb l'IDH més alt i més baix  Els 3 estats amb l'IDH més alt i més baix per zones continentals

FONT: Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament

*IDH índex de desenvolupament humà.
EV: esperança de vida en néixer (anys).
AA: taxa d’alfabetització d’adults (%).
ME: taxa bruta combinada de matriculació en educació (%).
PIB/C: producte interior brut per càpita ($).


1. Resumiu la informació que proporciona la taula.

Cal  descriure una taula que mostra els valors de l’Índex del Desenvolupament Humà del 2007 en alguns països del món,

desglossat en les variables com són l’esperança de vida, la taxa d’alfabetització i la matriculació en educació i el PIB per càpita
La informació està extreta de l’informe sobre el desenvolupament humà 2009 de la web del PNUD.

La taula mostra enormes diferencies entre els països que tenen un bon desenvolupament humà com Noruega, els EUA o Espanya i els que el tenen molt
baix, com és el cas de molts països africans. Les diferències es donen en tots els apartats, tot i que no de forma homogènia.

2. Definiu els conceptes esperança de vida, i producte interior brut.

- Esperança de vida: edat mitjana que se suposa podrà arribar a viure una persona,calculada a partir de les dades de mortalitat que presenta el grup de població del que
forma part.

-Producte interior brut: és el valor monetari de la totalitat de la producció de bens i serveis produïda en un país i en un període de temps que acostuma a ser d’un any.


3. a) Expliqueu el fet que alguns països, com per exemple Cuba, tinguin un IDH més gran que altres països que presenten un PIB superior.

L'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) és una ponderació, realitzada per Nacions Unides, que inclou tres variables fonamentals per país: esperança de

vida en néixer, nivell d'educació i PIB (producte interior brut) per capita. Aquest conglomerat es divideix en segments des del 0 (menys valor) a l'1 (més valor).

Aquells països que se situen en valors superiors al 0'9 es categoritzen com "desenvolupament humà molt alt", entre 0'8 i 0'9 "desenvolupament humà alt", entre 0'5 i

0'8 "desenvolupament humà mig", i per sota del 0'5 "desenvolupament humà baix".

L'habitual és que l'IDH mantingui relació amb la riquesa (PIB per càpita) dels seus ciutadans, per exemple entre els països de desenvolupament humà molt alt es

troben els Estats Units, Canadà, Japó, Alemanya, França, Espanya (lloc 15), etc. I entre els de desenvolupament humà baix països com Níger (l'últim de

la llista en la posició 182) Afganistan, Serra Leone, Txad o Burundi. En les posicions de desenvolupament humà mitjana es troben Ucraïna, Xina o Tailàndia.

I Dins dels de desenvolupament humà alt es troben, entre d'altres, països com Polònia, Eslovàquia, Xile, Mèxic i "sorprenentment" Cuba (lloc 51).

El cas de Cuba és peculiar i excepcional per que a diferència dels països que ocupen llocs en el seu mateix segment de desenvolupament humà alt, la renda de

Cuba (6.876 $) és molt baixa, per exemple Uruguai en el lloc 50 té una renda per capita de 11.216 $ (també una mica baixa per a la seva posició però no

tan cridanera) i Bahames amb el lloc 52 té una renda per càpita mitjana de 20.253 $. La resta de països amb desenvolupament humà alt si més no,

dupliquen la renda cubana. L'habitual és que un nivell de renda elevat comporti una educació i sanitat d'alta qualitat (els altres dos paràmetres que mesura

l'Índex) però a Cuba no és així. Si s'establís una llista en funció de la renda per càpita per països, Cuba hauria d'ocupar un lloc 44 places més enrere

que el que ocupa en l'Índex de Desenvolupament Humà, concretament el lloc 95 on es troben els països amb renda similar a la cubana com la Xina,

Jamaica o Tunísia. D'aquestes conclusions, encara que de manera excepcional, es pot arribar a la conclusió que una renda alta no comporta necessàriament a un

desenvolupament humà alt, Cuba és el millor exemple.

4. A quines àrees geogràfiques pertanyen els països que tenen els IDH més baixos(< 0,700)?

Expliqueu breument les causes de la baixa esperança de vida que presenten aquests països.

Els països que presenten valors de l’IDH inferiors a 0,700 pertanyen al continent africà, a Amèrica Llatina o al sud-est asiàtic.

Les causes de la baixa esperança de vida estan relacionades principalment amb el subdesenvolupament econòmic que presenten aquests països.
La mortalitat infantil és alta a causa d’un sistema sanitari precari. Molts sectors de la societat tenen uns ingressos econòmics insuficients que provoca
que hi hagi una nutrició insuficient, fet que els fa més vulnerables a les malalties. Les guerres i els conflictes violents de tipus religiós, ètnic i social que afecten de forma
crònica alguns d’aquests països provoca altes taxes de mortalitat i és també una causa de la baixa esperança de vida.