L2AM_Activitats i solucionaris

1. 1. Qüestions sobre taules IDH i textos

Observeu la taula següent i responeu a les qüestions plantejades.

Països amb IDH més alt i més baix (totes les dades)	Els 3 estats amb l'IDH més alt i més baix	Els 3 estats amb l'IDH més alt i més baix per zones continentals

FONT: Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament

*IDH índex de desenvolupament humà.
EV: esperança de vida en néixer (anys).
AA: taxa d’alfabetització d’adults (%).
ME: taxa bruta combinada de matriculació en educació (%).
PIB/C: producte interior brut per càpita ($).

1. Resumiu la informació que proporciona la taula.

Cal  descriure una taula que mostra els valors de l’Índex del Desenvolupament Humà del 2007 en alguns països del món,

desglossat en les variables com són l’esperança de vida, la taxa d’alfabetització i la matriculació en educació i el PIB per càpita
La informació està extreta de l’informe sobre el desenvolupament humà 2009 de la web del PNUD.

La taula mostra enormes diferencies entre els països que tenen un bon desenvolupament humà com Noruega, els EUA o Espanya i els que el tenen molt
baix, com és el cas de molts països africans. Les diferències es donen en tots els apartats, tot i que no de forma homogènia.

2. Definiu els conceptes esperança de vida, i producte interior brut.

- Esperança de vida: edat mitjana que se suposa podrà arribar a viure una persona,calculada a partir de les dades de mortalitat que presenta el grup de població del que
forma part.

-Producte interior brut: és el valor monetari de la totalitat de la producció de bens i serveis produïda en un país i en un període de temps que acostuma a ser d’un any.

3. a) Expliqueu el fet que alguns països, com per exemple Cuba, tinguin un IDH més gran que altres països que presenten un PIB superior.

L'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) és una ponderació, realitzada per Nacions Unides, que inclou tres variables fonamentals per país: esperança de

vida en néixer, nivell d'educació i PIB (producte interior brut) per capita. Aquest conglomerat es divideix en segments des del 0 (menys valor) a l'1 (més valor).

Aquells països que se situen en valors superiors al 0'9 es categoritzen com "desenvolupament humà molt alt", entre 0'8 i 0'9 "desenvolupament humà alt", entre 0'5 i

0'8 "desenvolupament humà mig", i per sota del 0'5 "desenvolupament humà baix".

L'habitual és que l'IDH mantingui relació amb la riquesa (PIB per càpita) dels seus ciutadans, per exemple entre els països de desenvolupament humà molt alt es

troben els Estats Units, Canadà, Japó, Alemanya, França, Espanya (lloc 15), etc. I entre els de desenvolupament humà baix països com Níger (l'últim de

la llista en la posició 182) Afganistan, Serra Leone, Txad o Burundi. En les posicions de desenvolupament humà mitjana es troben Ucraïna, Xina o Tailàndia.

I Dins dels de desenvolupament humà alt es troben, entre d'altres, països com Polònia, Eslovàquia, Xile, Mèxic i "sorprenentment" Cuba (lloc 51).

El cas de Cuba és peculiar i excepcional per que a diferència dels països que ocupen llocs en el seu mateix segment de desenvolupament humà alt, la renda de

Cuba (6.876 $) és molt baixa, per exemple Uruguai en el lloc 50 té una renda per capita de 11.216 $ (també una mica baixa per a la seva posició però no

tan cridanera) i Bahames amb el lloc 52 té una renda per càpita mitjana de 20.253 $. La resta de països amb desenvolupament humà alt si més no,

dupliquen la renda cubana. L'habitual és que un nivell de renda elevat comporti una educació i sanitat d'alta qualitat (els altres dos paràmetres que mesura

l'Índex) però a Cuba no és així. Si s'establís una llista en funció de la renda per càpita per països, Cuba hauria d'ocupar un lloc 44 places més enrere

que el que ocupa en l'Índex de Desenvolupament Humà, concretament el lloc 95 on es troben els països amb renda similar a la cubana com la Xina,

Jamaica o Tunísia. D'aquestes conclusions, encara que de manera excepcional, es pot arribar a la conclusió que una renda alta no comporta necessàriament a un

desenvolupament humà alt, Cuba és el millor exemple.

4. A quines àrees geogràfiques pertanyen els països que tenen els IDH més baixos(< 0,700)?

Expliqueu breument les causes de la baixa esperança de vida que presenten aquests països.

Els països que presenten valors de l’IDH inferiors a 0,700 pertanyen al continent africà, a Amèrica Llatina o al sud-est asiàtic.

Les causes de la baixa esperança de vida estan relacionades principalment amb el subdesenvolupament econòmic que presenten aquests països.
La mortalitat infantil és alta a causa d’un sistema sanitari precari. Molts sectors de la societat tenen uns ingressos econòmics insuficients que provoca
que hi hagi una nutrició insuficient, fet que els fa més vulnerables a les malalties. Les guerres i els conflictes violents de tipus religiós, ètnic i social que afecten de forma
crònica alguns d’aquests països provoca altes taxes de mortalitat i és també una causa de la baixa esperança de vida.

2. Qüestions sobre els textos de "globalització"

LLegiu el text i contesteu a les qüestions

"Gràcies a les noves tecnologies de la informació i de la telecomunicació, qualsevol decisió presa en un extrem del planeta pot tenir efectes immediats, en temps
real, en l’altre extrem. El que expressa en primera instància el concepte de globalització és la capacitat dels sistemes de comunicacions i dels mercats per abas-
tar el món en la seva totalitat i al moment [...].Ja fa temps que es va acabar la fase expansiva del capitalisme i aquest ha arribat a tot el món, bàsicament a través del comerç

i de la inversió productiva i financera. La globalització, en canvi, representa la fase de la immediatesa i de l’aprofundiment de la integració de les economies mundials. En ella, tot s’ha
mercantilitzat, fins i tot els llocs. Així, en el turisme postindustrial típic de la globalització, el lloc com a tal esdevé una mercaderia, no és només un lloc per consumir, sinó que ell mateix és

un objecte de consum. Ara bé, la globalització va molt més enllà [...], comprèn un ventall molt ampli d’aspectes de la nostra vida quotidiana que es veuen afectats per ella: la geopolítica,

la cultura, els hàbits de consum i, fins i tot, l’homogeneïtzació d’algun paisatges"

J. Nogué i J. Vicente, Geopolítica, identidad y globalización, Ed. Ariel

1. Expliqueu què és la globalització i posa exemples de com la globalització econòmica està present en la nostra vida quotidiana.

La globalització és un nou model soci- econòmic i polític que es caracteritza per la interdependència econòmica, social, cultural i política entre els països.
La mútua dependència queda de manifest en molts aspectes de la nostra activitat i vida quotidiana, com per exemple: Les peces dels nostres aparells electrònics es realitzen al SE asiàtic i s’ajusten aquí; molta de la
nostra roba es dissenya a Europa i es produeix a la Xina, Taiwan, Marroc...

2. Definiu IDH

És un indicador que s’expressa entre el 0 i l’1, mínim i màxim. Contempla indicadors com l’educació, l’esperança de vida i el PIB real per habitant. Ens dóna una informació més
global, que té en consideració tant la qualitat de vida com les dades econòmiques. Línia de Pobresa humana: Determina quina quantitat de persones viuen en un país amb menys diners del
necessari per subsistir.

3. Quina importància tenen les noves tecnologies en la societat globalitzada? Justifica la teva resposta amb alguns exemples.

El desenvolupament de les noves tecnologies ha estat espectacular en el darrer decenni i ha permès l’expansió de la globalització per tot el món. La informàtica i les telecomunicacions han facilitat la creació
de les autopistes de la informació. Podem veure en directe, per TV i per internet, qualsevol esdeveniment que es produeixi en qualsevol lloc del món: l’explosió d’un volcà, el discurs d’un cap
d’estat, la final d’un esdeveniment esportiu...

4.  Com repercuteix la globalització en el repartiment de riquesa al món?

La globalització afecta de forma negativa als països pobres perquè no poden competir amb les empreses dels països rics. Aquests compren els seus productes a preus molt baixos i es venen a preus
molt elevats aconseguint els màxims beneficis, mentre que els països pobres no aconsegueixen millorar-ne la situació econòmica.

5.  Compara l’accés al benestar dels països rics i dels països pobres.

Esperança de vida: Segons l’ONU l’Esperança de vida en néixer al món, com a mitjana, és de 67 anys. Tanmateix, existeixen moltes diferencies entre els països rics i els pobres: en aquests la mitjana és de 53 anys
aproximadament, mentre que als rics oscil·la en els 78 anys. Les diferències s’accentuen encara més en els països de l’Àfrica subsahariana, on l’esperança no sobrepassa els 46 anys.
Educació: Les dades actuals revelen que l’analfabetisme, encara present en molts punts del planeta, tendeix a disminuir. Malgrat aquest optimisme no hem d’oblidar que existeixen 115 milions de nens sense
escolaritzar al món i, d’ells, 62 milions són nenes. Les desigualtats en l’educació són importants entre països rics i països pobres i més si ens referim a les dones.
Alimentació: La diferència entre països rics i països pobres és molt dramàtica ja que uns 850 milions de persones passen fam al món i, paradoxalment, en els països rics l’obesitat està creixent molt i s’ha convertit
en un problema de primer ordre.

6 Llegeix el següent text i explica les causes de l’endeutament de molts països pobres i proposa algunes
mesures per superar les situacions de pobresa.
"Alguns dels països més pobres del món estan altament endeutats. Del pressupost estatal flueixen tants diners per pagar els interessos i amortitzar el deute que no queda gairebé res per realitzar inversions
urgents com per exemple escoles o hospitals. L’endeutament dels països pobres es produeix pel comerç desigual. Això significa que els països pobres han de demanar crèdits als rics per portar a terme els

projectes urbanístics, de millora de serveis, etc...Per pagar els interessos dels crèdits han de cobrar impostos elevats, que només poden pagar els agricultors conreant productes per a l’exportació i no per al consum."

Algunes mesures proposades per organitzacions i institucions humanitàries són:
- Anular el deute extern dels països pobres.
- Destinar el 0,7% del PNB dels països rics als països pobres.
- Protegir les exportacions dels països pobres mitjançant un comerç just, es a dir, pagant el preu que correspon als productes.

7 Enumera les conseqüències de l’aplicació de les Noves tecnologies.
- Reducció de costos de producció i la distribució dels béns i de serveis.
- Descentralització empresarial, ja que les empreses i les filials poden estar interconnectats gràcies a les
   connexions informàtiques.
- Possibilitat d’intervenir simultàniament en l’economia de països de llocs molt distants entre ells.
- L’automatització d’algunes fases del procés de producció.
- Reducció de la feina rutinària i poc qualificada.

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions.

"La globalització és un procés irreversible, que només es faria reversible si els estats tornessin a tenir economies tancades, amb tipus de canvi fixos i monedes no convertibles, aranzels alts, control dels moviments de capitals, nacionalització de les empreses multinacionals, restriccions als mercats financers i tancament de les fronteres a la immigració. Aquesta és l’alternativa real [...].

Un dels resultats de la globalització és allunyar de la vida quotidiana dels ciutadans els centres de decisió sobre moltes coses que afecten la seva vida. El tancament d’una fàbrica es decideix a l’altre costat de l’Atlàntic, o a Corea del Sud, o no se sap a on. Una especulació que fa tombar una moneda neix en algun mercat financer llunyà que es transmet en pocs minuts al mercat local. La política monetària ja no és competència d’un estat, ni la comercial, ni l’agrícola, ni l’exterior, ni la política de defensa, ni gairebé cap política. Tot se n’ha anat cap a Brussel·les o Washington.

Amb la fugida de les competències també hi ha hagut una fugida de responsabilitats. «No podem fer-hi res» o «no podem canviar perquè els mercats financers no ho tolerarien», diuen els polítics. En aquestes circumstàncies no se sap a qui protestar sobre els problemes ni a qui exposar les preocupacions."

L. SEBASTIÁN, «Contra la irresponsabilidad de la globalización», El País, 24 de juny de 2002

1. Resumiu les idees principals del text.

En el text hi ha tres idees centrals.

En la primera l’autor afirma que no es pot anar contra la globalització i n’esmenta exemples.

La segona idea és que amb la globalització els centres de decisió s’han allunyat cada vegada més dels ciutadans.

I la tercera és que la globalització ha comportat una disminució de les responsabilitats, principalment per part dels polítics i governs dels estat.

2.Definiu el concepte de globalització i esmenteu quatre característiques, amb exemples, d’aquest model econòmic.

Caldria dir en la definició del concepte globalització com a mínim, i amb les seves paraules, que avui en dia l’economia dels diferents estats estan integrada en una sol sistema econòmic mundial i que els centres de decisió de l’economia ja no depenen dels estats sinó de les grans empreses multinacionals i dels sistemes financers. També pot dir que la globalització vol dir comprar qualsevol producte fet a qualsevol lloc del planeta.

El comentari de quatre característiques, que poden ser les mateixes del text o altres. Entre altres poden esmentar el lliure mercat, l’ intercanvi de productes per tot arreu, la importància de les transnacionals, lliure circulació de capitals i de persones, monedes úniques i/o convertibles, etc

3. Analitzeu les causes i les conseqüències dels intercanvis desiguals entre els estats del nord i del sud.

En aquesta hauries de citar quines són les causes de l’ intercanvi desigual.
Concretar que els productes que exporten els països subdesenvolupats són recursos naturals ja siguin fonts d’energia (petroli i gas natural); minerals (bauxita, coure, estany, plom, diamants, etc.,) i productes vegetals com el cautxú, cafè, cacauets, fustes precioses, etc. que són de baix preu i han de vendre als mercats mundials a través de les borses dels països del nord.
Mentre que els productes manufacturats (informàtica, electrònica, telecomunicacions, empreses automobilístiques) de major preu són controlades per les principals àrees industrials del món, Europa Occidental, Japó i Amèrica del Nord i pels nous països industrialitzats (NPI). També cal concretar que en l’economia actual existeixen uns fluxos no visibles com el capital i la informació que també son controlats pels estats rics. Per tant entre el centre i la perifèria mundial s’estableixen relacions d’intercanvi desigual ja que els països del centre controlen els preus del mercat i els de la perifèria no, a més els països del centre produeixen productes de preu més elevat que els productes que produeixen els de la perifèria. Les conseqüències d’aquest intercanvi desigual es que la separació entre els estats rics i pobres cada vegada es més important i que els països subdesenvolupats cada vegada estan més endeutats i el seu deute extern cada vegada és més alt. Es valorarà l’anàlisi de les causes i l’anàlisi de les conseqüències i la coherència en l’exposició.

3. Qüestions sobre el text "mundialització i comerç desigual"

Llegiu el text següent i contesteu les qüestions.

"El desenvolupament de les tecnologies i la comunicació i l’obertura dels mercats mundials no han tingut la mateixa repercussió per a tots els països, ja que han provocat una «polarització grotesca», segons l’informe sobre el desenvolupament humà del PNUD. L’accés a Internet, que permet estar en contacte amb qualsevol part del món, està restringit als països de l’ OCDE, que, amb un 19 % de la població mundial, representen el 91 % dels usuaris. En el terreny econòmic, més del 80 % de la inversió estrangera directa en països en desenvolupament es va centrar en vint països, especialment la Xina. Això significa, a la pràctica, haver perdut el tren del desenvolupament per a la resta. [...]Les diferències entre països rics i països pobres s’han eixamplat. Tot i que en general l’ IDH ha millorat en tots els països analitzats, n’hi ha vuitanta que tenen una renda per càpita inferior a la de fa deu anys. Les exportacions estan en mans d’aquella cinquena part de la població privilegiada que controla el 80 % del mercat, mentre que la cinquena part més pobra es queda amb l’1 %. La pressió per la competició global —diu el PNUD— ha portat a polítiques laborals basades en treballs eventuals.

"Font: «La mundialització amplia les diferències entre països rics i països en desenvolupament» La Vanguardia,

1. Indiqueu i comenteu quina és, segons el text, la conseqüència principal del desenvolupament de les comunicacions i la mundialització dels intercanvis.

Segons el text la principal conseqüència ha estat la polarització cada vegada més forta entre països rics i pobres.

Les diferències cada vegada s'eixamplen més.

2. Definiu el concepte de mundialització de l’economia.

La mundialització o globalització de l'economia representa la integració de tota l'economia mundial en un sistema únic dominat pel capitalisme.

Això representa una forta interdependència entre països.

3. Poseu tres exemples de nous països industrialitzats. Quin és el principal atractiu que ofereixen aquests països a la inversió estrangera?

Pots posar, entre d'altres, exemples de països del Sud-est asiàtic (Indonèsia, Tailàndia) o Xina , Corea o Taiwan.El principal atractiu és l'oferta de mà d'obra barata per les indústries de les multinacionals que s'hi instal·len.

4. Expliqueu les característiques principals de l’ intercanvi desigual en el comerç entre regions desenvolupades i regions subdesenvolupades. Cal explicar les diferències entre les regions mundials que dominen els mitjans de producció i tenen una elevada especialització productiva, tecnologia punta i mà d'obra qualificada que són les que controlen el mercat mundial i les regions que tenen mitjans de producció de poca qualitat, manca de tecnologia i mà d'obra poc especialitzada i que són, per tant, fortament dependents de les anteriors .Si l'alumnat comenta el concepte de centre i de perifèria i les conseqüències de les desigualtats dels intercanvis es concedirà.

4. Els gegants econòmics mundials

Els gegants mundials

5. Qüestions sobre el text "Àfrica i els seus recursos"

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions plantejades.

"L’Àfrica, amb una població de més de 400 milions de persones, amb un conjunt de riqueses naturals i minerals de gran valor estratègic,està paradoxalment devorada per la pobresa, la corrupció, el subdesenvolupament, l’espoliació dels seus recursos i les matances ètniquesprovocades pels seus conflictes bèl·lics […]. Els cabdills i dictadors africans continuen al poder protegits per les multinacionals vinculades a aquests negocis.

El continent africà, sotmès durant segles a la colonització europea i nord-americana, no pot sortir de la seva situació de fam i de misèria perquè és un objectiu prioritari de les grans corporacions transnacionals energètiques i mineres que hi extreuen petroli, urani,coure, níquel, ferro, or, alumini, cobalt, plom, fosfats, zinc i diamants. Molts d’aquests recursos són altament estratègics per a la indústria occidental. A aquestes fonts de riquesa cal sumar el comerç d’ivori (en una dècada el nombre d’elefants ha passat d’1,3 milions a menys de 600.000) i el de les espècies exòtiques en via d’extinció.

Si a l’espoliació ecològica s’hi afegeixen els 36 milions d’infectats per la sida (17 mi lions d’africans han mort des que es va iniciar l’epidèmia), més del 70 % dels quals es localitzen a l’Àfrica subsahariana, el panorama esdevé realment desolador."

Globalització i medi ambient: El segle de l’ecologia.Diputació de Barcelona i Associació Una Sola Terra, 2002

1.  Resumiu les idees principals del text.

 L’Àfrica està patint des de l’època de la colonització (s. XIX) successives espoliacions dels seus recursos naturals, minerals, i energètics per part de les grans companyies pertanyents al primer món capitalista.

No s’ha respectat el medi ambient ni els drets humans més elementals al poble africà i les grans corporacions occidentals s’han conxorxa amb els governs dictatorials locals per tal de poder treure profit dels seus interessos.

L’epidèmia de la sida continua provocant milions de morts a l’Àfrica i està lluny de resoldre’s a nivell assistencial o pal·liatiu.

2. Definiu el concepte subdesenvolupament i exposeu els trets principals del model centre- perifèria per a explicar les diferències de desenvolupament entre els països del món.

Subdesenvolupament és la situació econòmica dels països que estan en vies de desenvolupament. L’ IDH és l’ indicador que mesura aquesta situació.

La globalització de l’economia ha establert unes relacions comercials d’intercanvi desiguals entre dues àrees geoeconòmiques diferenciades:

-Els països desenvolupats són el centre, obtenen els rendiments de  i tenen el poder de decisió dels preus de mercat.

-Els països subdesenvolupats pertanyen a la perifèria aporten gran part dels recursos i no tenen cap poder de decisió. 

3. Expliqueu les diferències entre importacions i exportacions i entre balança comercial i balança de pagaments.

La compra o venda de productes i serveis del o a l’estranger suposa la diferència entre importacions i exportacions respectivament.

La balança comercial és el registre de les operacions per importació i exportació d’un país durant un període.

La balança de pagaments recull els cobraments i pagaments efectius d’un país durant un període. 

4. Exposeu els trets principals de l’ intercanvi desigual entre els països rics i els països pobres.

Els països desenvolupats imposen les seves decisions a la resta de països del planeta.

Els països pobres estan sotmesos a una forta dependència externa.

Els països pobres exporten matèries primeres a baix cost als països rics i els països rics exporten als països pobres productes manufacturats a un preu més alt.

5. Esmenteu quatre exemples de països del centre i quatre de la perifèria.

Països del centre: Estats Units, Japó , Alemanya, França.

Països de la perifèria: Congo, Bolívia, Perú, Sudan.

Cliqueu si  voleu saber-ne més sobre Àfrica

6. Demografia i globalització

Per anar pensant mireu aquest vídeo.........

A finals d'octubre va néixer el ciutadà 7 mil milions. Diferents organismes internacionals com la ONU vaticinen que en 40 anys arribarem a 9.000 mil milions.

Avui ens preguntem fins a on va a seguir creixent la humanitat.

I més encara: entrarem tots en un planeta de recursos finits?

El escarabajo verde - Ciudadano 9 mil millones

• El escarabajo verde - Ciudadano 9 mil millones

Dades demogràfiques

Population atles

Rellotge de la població mundial

El mapa de la vergonya