Un viatge al·lucinant


X préindice Z pré-exposant A     Notació científica

A = nombre màssic
Z = nombre de protons al nucli
X = element químic


X préindice simple Z pré-exposant simple A flèche vers la droite simple Y préindice simple Z moins 2 fin de préindice pré-exposant simple A moins 4 fin de pré-exposant plus He puissance 2 plus fin de l'exposant     Desintegració alfa

L'element radioactiu de nombre atòmic Z emet un nucli d'Heli (2 protons i 2 neutrons). El nombre atòmic disminueix en dues unitats i el nombre màssic en quatre unitats, i es produeix un nou element de nombre atòmic Z-2.


simple n préindice 0 pré-exposant 1 flèche vers la droite simple p préindice 1 pré-exposant 1 plus simple e préindice 1 pré-exposant 0 exposant moins plus début sur l'interligne simple nu avec macron au-dessus fin sur l'interligne préindice 0 pré-exposant 0 indice simple e     Desintegració beta negativa

El nucli de l'element radioactiu emet un electró, en conseqüència, el seu nombre atòmic augmenta en una unitat, però el nombre màssic no varia. El nou element produït té un nombre atòmic Z+1.

simple n préindice 0 pré-exposant 1 = neutró

simple p préindice 1 pré-exposant 1 = protó

simple e préindice 1 pré-exposant 0 exposant moins = electró

début sur l'interligne simple nu avec macron au-dessus fin sur l'interligne préindice 0 pré-exposant 0 indice simple e = antineutrí


p préindice 1 pré-exposant 1 flèche vers la droite simple n préindice 0 pré-exposant 1 plus simple e préindice 1 pré-exposant 0 exposant plus plus simple nu préindice 0 pré-exposant 0 indice simple e     Desintegració beta positiva

El nucli de l'element radioactiu emet un positró, en conseqüència, el seu nombre atòmic disminueix en una unitat, però el nombre màssic no varia. El nou element produït té un nombre atòmic Z-1.

simple p préindice 1 pré-exposant 1 = protó

simple n préindice 0 pré-exposant 1 = neutró

simple e préindice 1 pré-exposant 0 exposant plus = positró

simple nu préindice 0 pré-exposant 0 indice simple e = neutrí


X préindice Z pré-exposant A exposant astérisque de multiplication flèche vers la droite simple X préindice Z pré-exposant A plus simple gamma   Desintegració gamma

El nucli de l'element radioactiu emet un fotó d'alta energia, i la massa i el nombre atòmic no varien, només hi ha un reajustament dels nivell d'energia ocupants pels nucleons.


N égal à N indice 0 fois e puissance moins lambda fois t fin de l'exposant     Variació exponencial dels nuclis radioactius
N = Nombre de nuclis de la mostra
N0 = Nombre de nuclis inicials
λ = constant de desintegració (s-1)
t = temps (s)

t indice 1 divisé par 2 fin d'indice égal à numérateur de la fraction ln espace 2 au-dessus du dénominateur lambda fin de la fraction     Període de semidesintegració (s)

tau égal à 1 sur lambda     Vida mitjana (s)


incrément m égal à m parenthèse gauche n u c l i parenthèse droite moins m parenthèse gauche n u c l e o n s espace s e p a r a t s parenthèse droite     Defecte de massa (kg)


E égal à incrément m fois c au carré     Energia d'enllaç (Einstein) (J)

Fissió nuclear = Un nucli pesat es trenca en altres nuclis més lleugers alliberant gran quantitat d'energia.

Fusió nuclear = Dos nuclis es converteixen en un nucli més pesant, on s'allibera gran quantitat d'energia a partir del defecte de massa.



E égal à h fois f     Equació de Planck
E = energia del fotó (J)
h = 6,62·10-34 J·s = constant de Planck
f = freqüència de l'ona electromagnètica (s-1)


E égal à W indice 0 plus E indice c     Efecte fotoelèctric
E = energia del fotó (J)
W0 = funció de treball o treball d'extracció (J)
Ec = Energia cinètica de l'electró (J)


W indice 0 égal à h fois f indice 0     funció de treball o treball d'extracció (J)
f0 = freqüència llindar (s-1)


lambda égal à h sur p égal à numérateur de la fraction h au-dessus du dénominateur m fois v fin de la fraction     Longitud d'ona de De Broglie
λ = longitud d'ona associada a la partícula (m)
h = constant de Planck
p = quantitat de moviment
m = massa
v = velocitat


incrément simple x fois incrément simple p supérieur ou égal à ℏ sur 2     Principi d'indeterminació de Heisenberg

incrément simple x = indeterminació en la mesura de la posició (m)
incrément simple p = indeterminació en la mesura del moment lineal (kg·m·s-1 o N·s)
ℏ égal à numérateur de la fraction simple h au-dessus du dénominateur 2 fois simple pi fin de la fraction = constant de Planck reduïda (J·s)
h = constant de Planck (J·s)


incrément simple E fois incrément simple t supérieur ou égal à ℏ sur 2     Principi d'indeterminació de Heisenberg

incrément simple E = indeterminació en la mesura de l'energia posició (J)
incrément simple t = indeterminació en la mesura del temps (s)
ℏ égal à numérateur de la fraction simple h au-dessus du dénominateur 2 fois simple pi fin de la fraction = constant de Planck reduïda (J·s)
h = constant de Planck (J·s)


incrément t égal à numérateur de la fraction t indice p au-dessus du dénominateur début de racine carrée de 1 moins v au carré sur c au carré fin de racine fin de la fraction     Relativitat
incrément t = dilatació del temps (s)
t indice p = temps propi (s)
v = velocitat de la partícula (m/s)
c = velocitat de la llum en el buit (m/s)


incrément x égal à L indice p fois début de racine carrée de 1 moins v au carré sur c au carré fin de racine     Relativitat
incrément x = contracció de la longitud (m)
L indice p = longitud pròpia (m)
v = velocitat de la partícula (m/s)
c = velocitat de la llum en el buit (m/s)


v égal à H indice 0 fois d     Llei de Hubble
v = velocitat d'allunyament de la galàxia respecte d'un observador a la Terra (m/s)
H indice 0 = constant de Hubble (km/s/Mpc, en SI m2/s)
d = distància que separa la galàxia i l'observador (m)