Imprimeix el llibre sencerImprimeix el llibre sencer

Formulari

lloc: Cursos IOC - Batxillerat
Curs: Física II (Bloc 1) ~ gener 2020
Llibre: Formulari
Imprès per: Usuari convidat
Data: divendres, 21 de juny 2024, 22:12

Taula de continguts

Música i so

Ones


T igual fracció 1 entre f      Relació període i freqüència

T = període (s)
f = freqüència (Hz)


F igual menys k per x     Llei de Hooke

F = força recuperadora (N)
K = constant elàstica (N/m)
x = distància a la posició d'equilibri (m)


theta igual omega per t     Angle que recorre un cos en un MHS

θ = angle (rad)
ω = velocitat angular (rad/s)
t = temps (s)


x igual A per cos espai parèntesi esquerre omega per t parèntesi dret v igual menys A per omega per sin espai parèntesi esquerre omega per t parèntesi dret a igual menys A per omega al quadrat espai per cos espai parèntesi esquerre omega per t parèntesi dret      Posició, velocitat i acceleració d'un MHS

x = posició (m)
v = velocitat (m/s)
a = acceleració (m/s2)
A = amplitud (m)
ω = velocitat angular (rad/s)
t = temps (s)


a igual menys omega al quadrat per x     Relació entre l'acceleració i la posició

a = acceleració (m/s2)
ω = velocitat angular (rad/s)
x = posició (m)


F igual m per a igual menys m per omega al quadrat per x k igual m per omega al quadrat omega igual arrel quadrada de fracció k entre m fi arrelRelació entre MHS i la constant elàstica

F = força (N)
m = massa (kg)
a = acceleració (m/s2)
k = constant elàstica (N/m)
ω = velocitat angular (rad/s)


omega igual arrel quadrada de fracció g entre l fi arrel     Freqüència angular d'un pèndol

ω = velocitat angular (rad/s)
g = acceleració de la gravetat (m/s2)
l = longitud del pèndol (m)


T igual fracció numerador 2 per normal pi entre denominador omega fi fracció     Període del MHS

T = període (s)
ω = velocitat angular (rad/s)


E subíndex c igual 1 mig per m per v al quadrat     Energia cinètica

Ec = energia cinètica (J)
m = massa (kg)
v = velocitat (m/s)


E subíndex p igual 1 mig per k per x al quadrat     Energia potencial

Ep = energia potencial (J)
k = constant elàstica (N/m)
x = posició (m)


E subíndex m igual 1 mig per k per A al quadrat     Energia mecànica

Em = energia mecànica (J)
k = constant elàstica (N/m)
A = amplitud (m)


E subíndex m igual E subíndex c més E subíndex p     Energia mecànica

Em = energia mecànica (J)

Ec = energia cinètica (J)
Ep = energia potencial (J)



y igual A per sin espai parèntesi esquerre espai omega per t més theta subíndex o parèntesi dret y igual A per cos espai parèntesi esquerre espai omega per t més theta subíndex o parèntesi dret      Relació posició temps d'un MHS

y = posició (m)
A = amplitud (m)
ω = velocitat angular (rad/s)
t = temps (s)
θo = angle inicial


v espai igual espai fracció lambda entre T igual lambda per f     velocitat de propagació d'una ona

v = velocitat de propagació (m/s)
λ = longitud d'ona (m)
T = període (s)
f = freqüència (Hz)


https://dl.dropboxusercontent.com/u/9098134/unitat%206/131_lequaci_dones.html




Planetes i estrelles


Lleis de Kepler:

  • Primera llei: Tots els planetes es mouen en òrbites el·líptiques, amb el Sol en un dels focus.
  • Segona llei: La línia que va del Sol a un planeta escombra àrees iguals en temps iguals.
  • Tercera llei: El període de translació d'un planeta al quadrat és proporcional al semieix major de la seva òrbita al cub:

fracció T al quadrat entre a al cub igual espai c o n s tan t

T = període de translació (s)
a = longitud del semieix major (m)


F subíndex g igual G per fracció numerador m subíndex 1 per m subíndex 2 entre denominador r al quadrat fi fracció     Llei de gravitació universal

F subíndex g = força gravitatòria (N)
G igual 6 coma 67 per 10 elevat a menys 11 fi elevat espai N per m al quadrat per k g elevat a menys 2 fi elevat     constant de gravitació
m subíndex 1 espai i espai m subíndex 2 = masses dels cossos o planetes (kg)
r = distància entre els cossos (m)


g amb fletxa dreta a sobre igual espai fracció F amb fletxa dreta a sobre subíndex g entre m     Camp gravitatori

g amb fletxa dreta a sobre = camp gravitatori  (magnitud vectorial, m/s2)
F amb fletxa dreta a sobre subíndex g = força gravitatòria (magnitud vectorial, N)
m = massa del cos (kg)


g igual G per fracció M entre r al quadrat     Camp gravitatori (m/s2)

P espai igual espai m per g     Pes (N)

g subíndex o igual espai 9 coma 8 espai m per s elevat a menys 1 fi elevat     Camp gravitatori a la superfície terrestre  (m/s2)



E subíndex p subíndex g fi subíndex igual menys G per fracció numerador M per m entre denominador r fi fracció     Energia potencial gravitatòria

E subíndex p subíndex g fi subíndex = energia potencial gravitatòria (J)
G igual 6 coma 67 per 10 elevat a menys 11 fi elevat espai N per m al quadrat per k g elevat a menys 2 fi elevat constant de gravitació
M espai i espai m = masses dels cossos o planetes (kg)
r = distància entre els cossos (m)


E subíndex p subíndex g fi subíndex igual m per g per increment h     Energia potencial gravitatòria per a alçades petites

E subíndex p subíndex g fi subíndex = energia potencial gravitatòria (J)
m = massa del cos (kg)
g = gravetat del planeta a la superfície  (m/s2)
increment h = increment d'alçada (m)


V subíndex g igual fracció E subíndex g entre m igual menys G per fracció M entre r     Potencial gravitatori (J/m)


Un viatge al·lucinant


X subíndex anterior Z superíndex anterior A     Notació científica

A = nombre màssic
Z = nombre de protons al nucli
X = element químic


X subíndex anterior normal Z superíndex anterior normal A fletxa dreta normal Y subíndex anterior normal Z menys 2 fi subíndex anterior superíndex anterior normal A menys 4 fi superíndex anterior més He elevat a 2 més fi elevat     Desintegració alfa

L'element radioactiu de nombre atòmic Z emet un nucli d'Heli (2 protons i 2 neutrons). El nombre atòmic disminueix en dues unitats i el nombre màssic en quatre unitats, i es produeix un nou element de nombre atòmic Z-2.


normal n subíndex anterior 0 superíndex anterior 1 fletxa dreta normal p subíndex anterior 1 superíndex anterior 1 més normal e subíndex anterior 1 superíndex anterior 0 superíndex menys més base normal ni amb barra a sobre fi base subíndex anterior 0 superíndex anterior 0 subíndex normal e     Desintegració beta negativa

El nucli de l'element radioactiu emet un electró, en conseqüència, el seu nombre atòmic augmenta en una unitat, però el nombre màssic no varia. El nou element produït té un nombre atòmic Z+1.

normal n subíndex anterior 0 superíndex anterior 1 = neutró

normal p subíndex anterior 1 superíndex anterior 1 = protó

normal e subíndex anterior 1 superíndex anterior 0 superíndex menys = electró

base normal ni amb barra a sobre fi base subíndex anterior 0 superíndex anterior 0 subíndex normal e = antineutrí


p subíndex anterior 1 superíndex anterior 1 fletxa dreta normal n subíndex anterior 0 superíndex anterior 1 més normal e subíndex anterior 1 superíndex anterior 0 superíndex més més normal ni subíndex anterior 0 superíndex anterior 0 subíndex normal e     Desintegració beta positiva

El nucli de l'element radioactiu emet un positró, en conseqüència, el seu nombre atòmic disminueix en una unitat, però el nombre màssic no varia. El nou element produït té un nombre atòmic Z-1.

normal p subíndex anterior 1 superíndex anterior 1 = protó

normal n subíndex anterior 0 superíndex anterior 1 = neutró

normal e subíndex anterior 1 superíndex anterior 0 superíndex més = positró

normal ni subíndex anterior 0 superíndex anterior 0 subíndex normal e = neutrí


X subíndex anterior Z superíndex anterior A superíndex producte asterisco fletxa dreta normal X subíndex anterior Z superíndex anterior A més normal gamma   Desintegració gamma

El nucli de l'element radioactiu emet un fotó d'alta energia, i la massa i el nombre atòmic no varien, només hi ha un reajustament dels nivell d'energia ocupants pels nucleons.


N igual N subíndex 0 per e elevat a menys lambda per t fi elevat     Variació exponencial dels nuclis radioactius
N = Nombre de nuclis de la mostra
N0 = Nombre de nuclis inicials
λ = constant de desintegració (s-1)
t = temps (s)

t subíndex 1 dividit per 2 fi subíndex igual fracció numerador ln espai 2 entre denominador lambda fi fracció     Període de semidesintegració (s)

tau igual fracció 1 entre lambda     Vida mitjana (s)


increment m igual m parèntesi esquerre n u c l i parèntesi dret menys m parèntesi esquerre n u c l e o n s espai s e p a r a t s parèntesi dret     Defecte de massa (kg)


E igual increment m per c al quadrat     Energia d'enllaç (Einstein) (J)

Fissió nuclear = Un nucli pesat es trenca en altres nuclis més lleugers alliberant gran quantitat d'energia.

Fusió nuclear = Dos nuclis es converteixen en un nucli més pesant, on s'allibera gran quantitat d'energia a partir del defecte de massa.



E igual h per f     Equació de Planck
E = energia del fotó (J)
h = 6,62·10-34 J·s = constant de Planck
f = freqüència de l'ona electromagnètica (s-1)


E igual W subíndex 0 més E subíndex c     Efecte fotoelèctric
E = energia del fotó (J)
W0 = funció de treball o treball d'extracció (J)
Ec = Energia cinètica de l'electró (J)


W subíndex 0 igual h per f subíndex 0     funció de treball o treball d'extracció (J)
f0 = freqüència llindar (s-1)


lambda igual fracció h entre p igual fracció numerador h entre denominador m per v fi fracció     Longitud d'ona de De Broglie
λ = longitud d'ona associada a la partícula (m)
h = constant de Planck
p = quantitat de moviment
m = massa
v = velocitat


increment normal x per increment normal p major o igual que fracció ℏ entre 2     Principi d'indeterminació de Heisenberg

increment normal x = indeterminació en la mesura de la posició (m)
increment normal p = indeterminació en la mesura del moment lineal (kg·m·s-1 o N·s)
ℏ igual fracció numerador normal h entre denominador 2 per normal pi fi fracció = constant de Planck reduïda (J·s)
h = constant de Planck (J·s)


increment normal E per increment normal t major o igual que fracció ℏ entre 2     Principi d'indeterminació de Heisenberg

increment normal E = indeterminació en la mesura de l'energia posició (J)
increment normal t = indeterminació en la mesura del temps (s)
ℏ igual fracció numerador normal h entre denominador 2 per normal pi fi fracció = constant de Planck reduïda (J·s)
h = constant de Planck (J·s)


increment t igual fracció numerador t subíndex p entre denominador arrel quadrada de 1 menys fracció v al quadrat entre c al quadrat fi arrel fi fracció     Relativitat
increment t = dilatació del temps (s)
t subíndex p = temps propi (s)
v = velocitat de la partícula (m/s)
c = velocitat de la llum en el buit (m/s)


increment x igual L subíndex p per arrel quadrada de 1 menys fracció v al quadrat entre c al quadrat fi arrel     Relativitat
increment x = contracció de la longitud (m)
L subíndex p = longitud pròpia (m)
v = velocitat de la partícula (m/s)
c = velocitat de la llum en el buit (m/s)


v igual H subíndex 0 per d     Llei de Hubble
v = velocitat d'allunyament de la galàxia respecte d'un observador a la Terra (m/s)
H subíndex 0 = constant de Hubble (km/s/Mpc, en SI m2/s)
d = distància que separa la galàxia i l'observador (m)