Formulari
lloc: | Cursos IOC - Batxillerat |
Curs: | Física II (Bloc 1) ~ gener 2020 |
Llibre: | Formulari |
Imprès per: | Usuari convidat |
Data: | divendres, 21 de juny 2024, 22:12 |
Música i so
Ones
Relació període i freqüència
T = període (s)
f = freqüència (Hz)
Llei de Hooke
F = força recuperadora (N)
K = constant elàstica (N/m)
x = distància a la posició d'equilibri (m)
Angle que recorre un cos en un MHS
θ = angle (rad)
ω = velocitat angular (rad/s)
t = temps (s)
Posició, velocitat i acceleració d'un MHS
x = posició (m)
v = velocitat (m/s)
a = acceleració (m/s2)
A = amplitud (m)
ω = velocitat angular (rad/s)
t = temps (s)
Relació entre l'acceleració i la posició
a = acceleració (m/s2)
ω = velocitat angular (rad/s)
x = posició (m)
Relació entre MHS i la constant elàstica
F = força (N)
m = massa (kg)
a = acceleració (m/s2)
k = constant elàstica (N/m)
ω = velocitat angular (rad/s)
Freqüència angular d'un pèndol
ω = velocitat angular (rad/s)
g = acceleració de la gravetat (m/s2)
l = longitud del pèndol (m)
Període del MHS
T = període (s)
ω = velocitat angular (rad/s)
Energia cinètica
Ec =
energia cinètica (J)
m = massa (kg)
v = velocitat (m/s)
Energia potencial
Ep = energia potencial (J)
k = constant elàstica (N/m)
x = posició (m)
Energia mecànica
Em = energia mecànica (J)
k = constant elàstica (N/m)
A = amplitud (m)
Energia mecànica
Ec = energia cinètica (J)
Ep = energia potencial (J)
Relació posició temps d'un MHS
y = posició (m)
A = amplitud (m)
ω = velocitat angular (rad/s)
t = temps (s)
θo = angle inicial
velocitat de propagació d'una ona
v = velocitat de propagació (m/s)
λ = longitud d'ona (m)
T = període (s)
f = freqüència (Hz)
https://dl.dropboxusercontent.com/u/9098134/unitat%206/131_lequaci_dones.html
Planetes i estrelles
Lleis de Kepler:
- Primera llei: Tots els planetes es mouen en òrbites el·líptiques, amb el Sol en un dels focus.
- Segona llei: La línia que va del Sol a un planeta escombra àrees iguals en temps iguals.
- Tercera llei: El període de translació d'un planeta al quadrat és proporcional al semieix major de la seva òrbita al cub:
= període de translació (s)
= longitud del semieix major (m)
Llei de gravitació universal
= força gravitatòria (N)
constant de gravitació
= masses dels cossos o planetes (kg)
= distància entre els cossos (m)
Camp gravitatori
= camp gravitatori (magnitud vectorial, m/s2)
= força gravitatòria (magnitud vectorial, N)
= massa del cos (kg)
Camp gravitatori (m/s2)
Pes (N)
Camp gravitatori a la superfície terrestre (m/s2)
Energia potencial gravitatòria
= energia potencial gravitatòria (J)
constant de gravitació
= masses dels cossos o planetes (kg)
= distància entre els cossos (m)
Energia potencial gravitatòria per a alçades petites
= energia potencial gravitatòria (J)
= massa del cos (kg)
= gravetat del planeta a la superfície (m/s2)
= increment d'alçada (m)
Potencial gravitatori (J/m)
Un viatge al·lucinant
Notació científica
= nombre màssic
= nombre de protons al nucli
= element químic
Desintegració
alfa
L'element radioactiu de nombre atòmic Z emet un nucli d'Heli (2 protons i 2 neutrons). El nombre atòmic disminueix en dues unitats i el nombre màssic en quatre unitats, i es produeix un nou element de nombre atòmic Z-2.
Desintegració beta negativa
El nucli de l'element radioactiu emet un electró, en conseqüència, el seu nombre atòmic augmenta en una unitat, però el nombre màssic no varia. El nou element produït té un nombre atòmic Z+1.
= neutró
= protó
= electró
= antineutrí
Desintegració beta positiva
El nucli de l'element radioactiu emet un positró, en conseqüència, el seu nombre atòmic disminueix en una unitat, però el nombre màssic no varia. El nou element produït té un nombre atòmic Z-1.
= protó
= neutró
= positró
= neutrí
Desintegració gamma
El nucli de l'element radioactiu emet un fotó d'alta energia, i la massa i el nombre atòmic no varien, només hi ha un reajustament dels nivell d'energia ocupants pels nucleons.
N = Nombre de nuclis de la mostra
N0 = Nombre de nuclis inicials
λ = constant de desintegració (s-1)
t = temps (s)
Fissió nuclear = Un nucli pesat es trenca en altres nuclis més lleugers alliberant gran quantitat d'energia.
Fusió nuclear = Dos nuclis es converteixen en un nucli més pesant, on s'allibera gran quantitat d'energia a partir del defecte de massa.
E = energia del fotó (J)
h = 6,62·10-34 J·s = constant de Planck
f = freqüència de l'ona electromagnètica (s-1)
E = energia del fotó (J)
W0 = funció de treball o treball d'extracció (J)
Ec = Energia cinètica de l'electró (J)
f0 = freqüència llindar (s-1)
λ = longitud d'ona associada a la partícula (m)
h = constant de Planck
p = quantitat de moviment
m = massa
v = velocitat