Anterior

Un viatge al·lucinant


X subíndice anterior Z superíndice anterior A     Notació científica

A = nombre màssic
Z = nombre de protons al nucli
X = element químic


X subíndice anterior normal Z superíndice anterior normal A flecha derecha normal Y subíndice anterior normal Z menos 2 fin subíndice anterior superíndice anterior normal A menos 4 fin superíndice anterior más He elevado a 2 más fin elevado     Desintegració alfa

L'element radioactiu de nombre atòmic Z emet un nucli d'Heli (2 protons i 2 neutrons). El nombre atòmic disminueix en dues unitats i el nombre màssic en quatre unitats, i es produeix un nou element de nombre atòmic Z-2.


normal n subíndice anterior 0 superíndice anterior 1 flecha derecha normal p subíndice anterior 1 superíndice anterior 1 más normal e subíndice anterior 1 superíndice anterior 0 superíndice menos más base normal nu con barra encima fin base subíndice anterior 0 superíndice anterior 0 subíndice normal e     Desintegració beta negativa

El nucli de l'element radioactiu emet un electró, en conseqüència, el seu nombre atòmic augmenta en una unitat, però el nombre màssic no varia. El nou element produït té un nombre atòmic Z+1.

normal n subíndice anterior 0 superíndice anterior 1 = neutró

normal p subíndice anterior 1 superíndice anterior 1 = protó

normal e subíndice anterior 1 superíndice anterior 0 superíndice menos = electró

base normal nu con barra encima fin base subíndice anterior 0 superíndice anterior 0 subíndice normal e = antineutrí


p subíndice anterior 1 superíndice anterior 1 flecha derecha normal n subíndice anterior 0 superíndice anterior 1 más normal e subíndice anterior 1 superíndice anterior 0 superíndice más más normal nu subíndice anterior 0 superíndice anterior 0 subíndice normal e     Desintegració beta positiva

El nucli de l'element radioactiu emet un positró, en conseqüència, el seu nombre atòmic disminueix en una unitat, però el nombre màssic no varia. El nou element produït té un nombre atòmic Z-1.

normal p subíndice anterior 1 superíndice anterior 1 = protó

normal n subíndice anterior 0 superíndice anterior 1 = neutró

normal e subíndice anterior 1 superíndice anterior 0 superíndice más = positró

normal nu subíndice anterior 0 superíndice anterior 0 subíndice normal e = neutrí


X subíndice anterior Z superíndice anterior A superíndice producto asterisco flecha derecha normal X subíndice anterior Z superíndice anterior A más normal gamma   Desintegració gamma

El nucli de l'element radioactiu emet un fotó d'alta energia, i la massa i el nombre atòmic no varien, només hi ha un reajustament dels nivell d'energia ocupants pels nucleons.


N igual N subíndice 0 por e elevado a menos lambda por t fin elevado     Variació exponencial dels nuclis radioactius
N = Nombre de nuclis de la mostra
N0 = Nombre de nuclis inicials
λ = constant de desintegració (s-1)
t = temps (s)

t subíndice 1 dividido por 2 fin subíndice igual fracción numerador ln espacio 2 entre denominador lambda fin fracción     Període de semidesintegració (s)

tau igual fracción 1 entre lambda     Vida mitjana (s)


incremento m igual m paréntesis izquierdo n u c l i paréntesis derecho menos m paréntesis izquierdo n u c l e o n s espacio s e p a r a t s paréntesis derecho     Defecte de massa (kg)


E igual incremento m por c al cuadrado     Energia d'enllaç (Einstein) (J)

Fissió nuclear = Un nucli pesat es trenca en altres nuclis més lleugers alliberant gran quantitat d'energia.

Fusió nuclear = Dos nuclis es converteixen en un nucli més pesant, on s'allibera gran quantitat d'energia a partir del defecte de massa.



E igual h por f     Equació de Planck
E = energia del fotó (J)
h = 6,62·10-34 J·s = constant de Planck
f = freqüència de l'ona electromagnètica (s-1)


E igual W subíndice 0 más E subíndice c     Efecte fotoelèctric
E = energia del fotó (J)
W0 = funció de treball o treball d'extracció (J)
Ec = Energia cinètica de l'electró (J)


W subíndice 0 igual h por f subíndice 0     funció de treball o treball d'extracció (J)
f0 = freqüència llindar (s-1)


lambda igual fracción h entre p igual fracción numerador h entre denominador m por v fin fracción     Longitud d'ona de De Broglie
λ = longitud d'ona associada a la partícula (m)
h = constant de Planck
p = quantitat de moviment
m = massa
v = velocitat


incremento normal x por incremento normal p mayor o igual que fracción ℏ entre 2     Principi d'indeterminació de Heisenberg

incremento normal x = indeterminació en la mesura de la posició (m)
incremento normal p = indeterminació en la mesura del moment lineal (kg·m·s-1 o N·s)
ℏ igual fracción numerador normal h entre denominador 2 por normal pi fin fracción = constant de Planck reduïda (J·s)
h = constant de Planck (J·s)


incremento normal E por incremento normal t mayor o igual que fracción ℏ entre 2     Principi d'indeterminació de Heisenberg

incremento normal E = indeterminació en la mesura de l'energia posició (J)
incremento normal t = indeterminació en la mesura del temps (s)
ℏ igual fracción numerador normal h entre denominador 2 por normal pi fin fracción = constant de Planck reduïda (J·s)
h = constant de Planck (J·s)


incremento t igual fracción numerador t subíndice p entre denominador raíz cuadrada de 1 menos fracción v al cuadrado entre c al cuadrado fin raíz fin fracción     Relativitat
incremento t = dilatació del temps (s)
t subíndice p = temps propi (s)
v = velocitat de la partícula (m/s)
c = velocitat de la llum en el buit (m/s)


incremento x igual L subíndice p por raíz cuadrada de 1 menos fracción v al cuadrado entre c al cuadrado fin raíz     Relativitat
incremento x = contracció de la longitud (m)
L subíndice p = longitud pròpia (m)
v = velocitat de la partícula (m/s)
c = velocitat de la llum en el buit (m/s)


v igual H subíndice 0 por d     Llei de Hubble
v = velocitat d'allunyament de la galàxia respecte d'un observador a la Terra (m/s)
H subíndice 0 = constant de Hubble (km/s/Mpc, en SI m2/s)
d = distància que separa la galàxia i l'observador (m)


Anterior