Zurück

Un viatge al·lucinant


X linker unterer Index Z linker oberer Index A     Notació científica

A = nombre màssic
Z = nombre de protons al nucli
X = element químic


X linker unterer Index gerade Z linker oberer Index gerade A rechtspfeil gerade Y linker unterer Index gerade Z minus 2 Ende linker unterer Index linker oberer Index gerade A minus 4 Ende linker oberer Index plus He hoch 2 plus Endexponent     Desintegració alfa

L'element radioactiu de nombre atòmic Z emet un nucli d'Heli (2 protons i 2 neutrons). El nombre atòmic disminueix en dues unitats i el nombre màssic en quatre unitats, i es produeix un nou element de nombre atòmic Z-2.


gerade n linker unterer Index 0 linker oberer Index 1 rechtspfeil gerade p linker unterer Index 1 linker oberer Index 1 plus gerade e linker unterer Index 1 linker oberer Index 0 oberer Index minus plus Indexbasis gerade ny mit Balken darüber Ende Indexbasis linker unterer Index 0 linker oberer Index 0 unterer Index gerade e     Desintegració beta negativa

El nucli de l'element radioactiu emet un electró, en conseqüència, el seu nombre atòmic augmenta en una unitat, però el nombre màssic no varia. El nou element produït té un nombre atòmic Z+1.

gerade n linker unterer Index 0 linker oberer Index 1 = neutró

gerade p linker unterer Index 1 linker oberer Index 1 = protó

gerade e linker unterer Index 1 linker oberer Index 0 oberer Index minus = electró

Indexbasis gerade ny mit Balken darüber Ende Indexbasis linker unterer Index 0 linker oberer Index 0 unterer Index gerade e = antineutrí


p linker unterer Index 1 linker oberer Index 1 rechtspfeil gerade n linker unterer Index 0 linker oberer Index 1 plus gerade e linker unterer Index 1 linker oberer Index 0 oberer Index plus plus gerade ny linker unterer Index 0 linker oberer Index 0 unterer Index gerade e     Desintegració beta positiva

El nucli de l'element radioactiu emet un positró, en conseqüència, el seu nombre atòmic disminueix en una unitat, però el nombre màssic no varia. El nou element produït té un nombre atòmic Z-1.

gerade p linker unterer Index 1 linker oberer Index 1 = protó

gerade n linker unterer Index 0 linker oberer Index 1 = neutró

gerade e linker unterer Index 1 linker oberer Index 0 oberer Index plus = positró

gerade ny linker unterer Index 0 linker oberer Index 0 unterer Index gerade e = neutrí


X linker unterer Index Z linker oberer Index A oberer Index Asterisk mal rechtspfeil gerade X linker unterer Index Z linker oberer Index A plus gerade gamma   Desintegració gamma

El nucli de l'element radioactiu emet un fotó d'alta energia, i la massa i el nombre atòmic no varien, només hi ha un reajustament dels nivell d'energia ocupants pels nucleons.


N gleich N unterer Index 0 mal e hoch minus lambda mal t Endexponent     Variació exponencial dels nuclis radioactius
N = Nombre de nuclis de la mostra
N0 = Nombre de nuclis inicials
λ = constant de desintegració (s-1)
t = temps (s)

t unterer Index 1 dividiert durch 2 Ende unterer Index gleich Zähler ln Leerzeichen 2 geteilt durch Nenner lambda Bruchergebnis     Període de semidesintegració (s)

tau gleich 1 geteilt durch lambda     Vida mitjana (s)


inkrement m gleich m linke klammer n u c l i rechte klammer minus m linke klammer n u c l e o n s Leerzeichen s e p a r a t s rechte klammer     Defecte de massa (kg)


E gleich inkrement m mal c im Quadrat     Energia d'enllaç (Einstein) (J)

Fissió nuclear = Un nucli pesat es trenca en altres nuclis més lleugers alliberant gran quantitat d'energia.

Fusió nuclear = Dos nuclis es converteixen en un nucli més pesant, on s'allibera gran quantitat d'energia a partir del defecte de massa.



E gleich h mal f     Equació de Planck
E = energia del fotó (J)
h = 6,62·10-34 J·s = constant de Planck
f = freqüència de l'ona electromagnètica (s-1)


E gleich W unterer Index 0 plus E unterer Index c     Efecte fotoelèctric
E = energia del fotó (J)
W0 = funció de treball o treball d'extracció (J)
Ec = Energia cinètica de l'electró (J)


W unterer Index 0 gleich h mal f unterer Index 0     funció de treball o treball d'extracció (J)
f0 = freqüència llindar (s-1)


lambda gleich h geteilt durch p gleich Zähler h geteilt durch Nenner m mal v Bruchergebnis     Longitud d'ona de De Broglie
λ = longitud d'ona associada a la partícula (m)
h = constant de Planck
p = quantitat de moviment
m = massa
v = velocitat


inkrement gerade x mal inkrement gerade p größer oder gleich ℏ geteilt durch 2     Principi d'indeterminació de Heisenberg

inkrement gerade x = indeterminació en la mesura de la posició (m)
inkrement gerade p = indeterminació en la mesura del moment lineal (kg·m·s-1 o N·s)
ℏ gleich Zähler gerade h geteilt durch Nenner 2 mal gerade pi Bruchergebnis = constant de Planck reduïda (J·s)
h = constant de Planck (J·s)


inkrement gerade E mal inkrement gerade t größer oder gleich ℏ geteilt durch 2     Principi d'indeterminació de Heisenberg

inkrement gerade E = indeterminació en la mesura de l'energia posició (J)
inkrement gerade t = indeterminació en la mesura del temps (s)
ℏ gleich Zähler gerade h geteilt durch Nenner 2 mal gerade pi Bruchergebnis = constant de Planck reduïda (J·s)
h = constant de Planck (J·s)


inkrement t gleich Zähler t unterer Index p geteilt durch Nenner Quadratwurzel aus 1 minus v im Quadrat geteilt durch c im Quadrat Wurzelende Bruchergebnis     Relativitat
inkrement t = dilatació del temps (s)
t unterer Index p = temps propi (s)
v = velocitat de la partícula (m/s)
c = velocitat de la llum en el buit (m/s)


inkrement x gleich L unterer Index p mal Quadratwurzel aus 1 minus v im Quadrat geteilt durch c im Quadrat Wurzelende     Relativitat
inkrement x = contracció de la longitud (m)
L unterer Index p = longitud pròpia (m)
v = velocitat de la partícula (m/s)
c = velocitat de la llum en el buit (m/s)


v gleich H unterer Index 0 mal d     Llei de Hubble
v = velocitat d'allunyament de la galàxia respecte d'un observador a la Terra (m/s)
H unterer Index 0 = constant de Hubble (km/s/Mpc, en SI m2/s)
d = distància que separa la galàxia i l'observador (m)


Zurück