TEMA 5: ELS RECURSOS HUMANS

A finals del segle XX, l'interès per aconseguir un funcionament realment reeixit a l'àmbit laboral, va apropar les empreses al camp de la psicologia. La gestió tradicional dels recursos humans es va anar transformant en una gestió de competències no només professionals, sinó també personals:

Es va prendre consciència de què, per gestionar els recursos humans, no només s'han de tenir en compte els coneixements, les habilitats i les aptituds per fer la feina (saber i poder fer), sinó també les actituds, els valors i les característiques personals vinculades al desenvolupament d'aquesta (voler fer).

En aquest sentit, una de les competències fonamentals que cal avaluar és la referida a la intel·ligència emocional. Va ser el psicòleg nord-americà Daniel Goleman qui va posar el terme al centre de l'atenció de tothom amb la publicació del seu llibre Intel·ligència emocional l'any 1995. La intel·ligència emocional es pot definir com:

Aquesta capacitat ens permet conèixer i dominar els nostres propis sentiments i alhora interpretar o afrontar els sentiments dels altres, sentir-nos satisfets i ser eficaços en la vida, sent font de motivació, d'empatia i de domini de l'estrès.

Aplicada a l'empresa, la idea fonamental és que les persones que tenen un domini emocional alt acostumen a prendre decisions de manera menys impulsiva que les que el tenen baix. És per això que les habilitats emocionals són molt valorades a l'empresa, ja que contribueixen a disminuir els conflictes laborals, a augmentar l'èxit dels equips de treball i a millorar el clima laboral en general.

La intel·ligència emocional té dues vessants, la personal i la social, cadascuna formada per diferents capacitats que resumim a continuació: