3. Gestió del coneixement

La gestió del coneixement és la forma com es produeix la transmissió dels coneixements i l'experiència dels treballadors de manera que puguin ser utilitzats com un recurs per altres membres de l'organització.


Aquests coneixements i experiències dels treballadors constitueixen un actiu intangible i cal que siguin compartits per tols el membres de l’empresa i que siguin aprofitats com un autèntic avantatge competitiu.

La teoria més coneguda sobre gestió del coneixement es deu a dos acadèmics japonesos, Nonaka i Takeuchi. A la seva obra The Knowledge Creating Company (1995) distingeixen dos tipus de coneixement:

  • Coneixement explícit: estructurats, emmagatzemats i distribuïts. Poden ser fórmules, paraules, equacions, tecnologia en general...

  • Coneixement tàcit: experiències personals i d'aprenentatge de cada individu i per tant són de complicada estructuració, emmagatzematge i distribució. Poden ser  experiències, habilitats, destreses, valors...

Per la seva naturalesa, el coneixement tàcit és més complicat de transmetre i de posar a l'abast de tots els membres de l'organització. Malgrat això, la transferència dels coneixements es pot fer amb:

  • Discussions, sessions, reunions de reflexió.

  • Entrenaments del personal, intranets, wikis, fòrums.