5. Decisions en situació de risc

Seria el cas proposat a l’exemple que hem considerat abans: coneixem la probabilitat dels diferents estats de la naturalesa existents.

Per triar la decisió que aportarà més beneficis esperats més elevats s’ha de calcular el valor monetari esperat o esperança matemàtica de cada estratègia. Lògicament s’elegirà la que presenti un valor esperat més alt.

El valor esperat (V) de cada estratègia serà el resultat del sumatori del producte de cada probabilitat de l’estat de la naturalesa (P) pel resultat esperat (D) que correspon en aquest estat a cada estratègia.

Si s’aplica a l’exemple que estem tractant,

els resultats o valors esperats seran:

  • Notes:
    • Multiplicar una quantitat per 0,3 és el mateix que calcular-ne el 30 %.
    • Aneu amb compte quan feu càlculs amb pèrdues (signe negatiu), com és el cas del càlcul del valor esperat de les americanes.

Una vegada calculats els valors esperats s’optà per l’alternativa el valor de la qual sigui més alt. Es triarà, per tant, la fabricació d’abrics de llana.

En situació de risc, les decisions estan condicionades per l’aversió, la indiferència o la preferència que té la persona que ha de prendre la decisió davant del risc, tenint sempre en compte si l’empresa pot suportar sense greus problemes les pèrdues que comporti no encertar amb l’alternativa escollida.

Per exemple, si decideix fabricar abrics de llana i finalment l’hivern fos càlid, el decisor hauria de saber si l’empresa podria suportar els mínims guanys que obtindria (25). Si no es poguessin suportar, s’hauria de triar una altra alternativa.