TEMA 3: L'ORGANITZACIÓ I LA DIRECCIÓ A L'EMPRESA
L'organització i la direcció a l'empresa
3. Els estils de direcció
Els psicòlegs nord-americans Ron Lippit i Robert White suggereixen tres estils de direcció purs, cadascun amb els seus avantatges i inconvenients.
|
Autoritari: Es basa en un estil dominant per part del líder que pren la majoria de les decisions sense consultar a ningú i sense haver de justificar-les. El líder es caracteritza per ser dominant, restrictiu i controlador. |
Avantatges
Inconvenients
|
|||
|
|
Laissez-faire (deixar fer): Es basa en una participació mínima del líder, que proporciona una gran llibertat als treballadors perquè prenguin decisions. El líder participa poc, només dona idees del que cal fer i no hi intervé si no li ho demanen. |
Avantatges
Inconvenients
|
||
|
Democràtic: El líder busca ser un membre més del grup, les decisions es solen prendre de manera compartida entre els treballadors amb la supervisió, guia i consentiment del líder. És habitualment accessible i promou la participació dels treballadors i el treball en equip. |
Avantatges
Inconvenients
|
Lògicament, en la pràctica es poden donar estils intermedis, on les característiques de lideratge estiguin barrejades.
Les teories X i Y
L'economista i professor de gestió del MIT, Douglas McGregor, va exposar a la seva obra El costat humà de l'empresa (1960) les teories X i Y que descriuen l'estil de direcció segons la concepció que el líder tingui de les persones i de les seves motivacions per desenvolupar la feina.
| Teoria X |
Teoria Y |
|
|
Si la direcció assumeix la teoria X, el seu estil tendirà a ser autoritari: no consultarà els seus subordinats per prendre decisions i només esperarà d'ells que facin les tasques encomanades.
Un directiu que adopti la teoria Y tendirà a un estil democràtic: fomentarà la participació dels subordinats donarà suport a les seves iniciatives i delegarà responsabilitats en altres persones. En una situació extrema de la Teoria Y, els deixarà llibertat pràcticament total per dur a terme les seves tasques (estil de direcció de laissez-fer)
Tanmateix, la realitat és molt variada i, per això, l'estil de direcció s'haurà d'adaptar a les característiques del grup humà i al tipus de tasca que s'ha d'executar.
La teoria Z
Aquesta teoria es deu al professor en gestió i direcció nord-americà William Ouchi després de analitzar si les tècniques de direcció de les empreses japoneses eren aplicables a les nord-americanes. Les empreses japoneses promouen una relació estreta, de caire quasi familiar, entre treballadors i empreses.
Així, aquesta teoria va encaminada a la feina conjunta i comunitat d'interessos dels treballadors i la direcció de l'empresa. Tracta de valorar els empleats i reconèixer-ne l'aportació i, en definitiva, fomentar una cultura participativa basada en les relacions humanes.
Tot això, sense perdre de vista que l'objectiu últim és millorar la productivitat de l'empresa.