El llapis té aproximadament uns 230 anys de vida. Els primers llapis es van fabricar a Anglaterra amb grafit dels boscos de Dorrwdale (comtat de Cumberland) el 1563, però la gran difusió de l'invent va començar el 1761, quan el fuster alemany Kaspar Faber va presentar el primer i simple "Larug de plom" i va establir les bases de l'actual Faber Castell a Stein (Alemanya).

 

• Grafit i argila

grafit

   

argila

Kaspar anomenava "plom" al grafit, un material de color negre agrisat, greixós al tacte, compost quasi exclusivament de carboni i summament tou. Els llapis actuals es fabriquen amb grafit els negres i amb caolí tenyit els de colors, recoberts de fusta, generalment de cedre i abasten una àmplia gamma de dureses i d'usos.

 

Caolí

 

Característiques de les mines de grafit:

La menor o major duresa de la mina la determina la proporció de grafit i argila. Com més argila, la mina és més dura i viceversa.

 

La designació del grau de duresa:

La designació del grau de duresa per lletres, ve de l'anglès:

 

H=Hard_la duresa (H)

B=Black_la foscor (B)

F=Firm_ la finor. (F)

HB=Half Black

 

En realitat representen graus de duresa, ja que el més dur sempre és més clar i el més tou és més fosc. La F representa un estadi intermedi entre els durs i els tous. El llapis estàndard per a l'escriptura és l'HB, d'una duresa de traç i foscor de pigment equilibrats.

• Si volem fer dibuix artístic, ens seran més útils els llapis tous.
• En canvi, si el que volem és fer dibuix tècnic, un llapis dur ens conferirà més precisió en el traç.

 

Es posen nombres que van del 9, el màxim, fins a 1, el mínim. L’u, però, s'omet i es posa directament la lletra. D'aquesta manera tindrem una escala que va des del 9H, el més dur, passant per un H, un F, un HB, l'estàndard, el B i el 9B, que ja seria el més tou. El llapis F és lleugerament més dur que l'HB. Aquest és el quadre de dureses del llapis:

 

Diem que un llapis és dur quan porta la lletra H precedida d’un número (2H, 4H, etc.) Els llapis durs fan unes línies primes i gris clar.

Diem que un llapis és tou quan porta una B precedida d’un número (2B, 3B, etc.) Els llapis tous fan unes línies fosques i gruixudes.

 

Els llapis durs tenen més proporció de grafit en les seves mines que els tous. Hi ha un tipus de llapis que no són ni durs ni tous, són els anomenats HB i F. Segons el tipus de resultat que vulguem obtenir haurem de tenir en compte:

• la duresa,
• la mida de la punta,
• la intensitat de to del llapis
• i el tipus de suport que utilitzem (llis, texturat, porós, setinat...).

 

 

Llapis de grafit

Aquests són els tipus més comuns de llapis. Es fan d'una barreja d'argila i grafit i la seva foscor varia de grisa clara a negra i la seva composició permet traços més llisos.

 

Llapis de carbó de llenya

Es crea amb el carbó de llenya i proporciona negres més plens que els llapis del grafit, però tendeixen a tacar fàcilment. Els més comuns són negres, però també n'hi ha de blancs i de color sípia. Són idonis per a dibuixar.

 

 

Llapis de color

Estan fets de cera amb pigments.

 

Mines incorporables.

Llapis de mina incorporable o portamines. Aquests estan dotats de sistemes mecànics per a empènyer la mina a través del forat fins a l'extrem. Aquest tipus de llapis compta amb l'avantatge que es pot canviar el gruix del traç quan es vulgui, tot escanviant la mina i, a més, no se'ls ha de fer punta.

 

Llapis d'aquarel·la

Aquests estan pensats per a dibuixar amb tècniques d'aquarel·la. Poden fer línies agudes o en negreta que hi ha la possibilitat de saturar-les amb aigua i estendre-les amb pinzells.

 

Donat el fet que la tècnica del llapis és una tècnica que cobreix una superfície per **fricció** i que a més té la propietat que permet la transparència de traços podem:

• Barrejar diferents tipus de llapis buscant diferents qualitats.
• Donar importància tan sols a la línia i donar-li diferents qualitats.
• Crear tramats amb el llapis ja siguin de ratlles, de línies sinuoses o de traços curts...
• Crear zones llises amb diferents tons de gris.
• Difuminar el llapis (si és bastant tou) amb un difuminador o amb paper fregant-lo.
• Crear zones de tons i dibuixar tot esborrant amb la goma per treure blancs.
• Anar superposant per a crear diferents tons i textures.
• Barrejar diferents elements formals com taques i línies o punts.
• Diluir una mica el llapis si aquest ho permet amb aigua.
• Fer un “frottage”.
• També es pot enfonsar o ratllar el paper (si té prou gramatge) generant reserves i pintant la superfície que no hem enfonsat amb el llapis, deixant les parts enfonsades blanques.

 

Quan utilitzem el llapis caldrà tenir present que també necessitarem:

• La goma d’esborrar,
• El difuminador (el millor, les nostres mans) 
• Una maquineta o un cúter per a treure punxa
• El fixador per a llapis grassos o molt tous serà necessari per a evitar que el dibuix s’embruti i esborri per la fricció. Una alternativa casolana pot ser la laca de cabell.