1. El llapis

El llapis té aproximadament uns 230 anys de vida. Els primers llapis es van fabricar a Anglaterra amb grafit dels boscos de Dorrwdale (comtat de Cumberland) el 1563, però la gran difusió de l'invent va començar el 1761, quan el fuster alemany Kaspar Faber va presentar el primer i simple "Larug de plom" i va establir les bases de l'actual Faber Castell a Stein (Alemanya).

• Grafit i argila

grafit

argila

Kaspar anomenava "plom" al grafit, un material de color negre agrisat, greixós al tacte, compost quasi exclusivament de carboni i summament tou. Els llapis actuals es fabriquen amb grafit els negres i amb caolí tenyit els de colors, recoberts de fusta, generalment de cedre i abasten una àmplia gamma de dureses i d'usos.

Caolí

Característiques de les mines de grafit:

La menor o major duresa de la mina la determina la proporció de grafit i argila. Com més argila, la mina és més dura i viceversa.

La designació del grau de duresa:

La designació del grau de duresa per lletres, ve de l'anglès:

H=Hard_la duresa (H)

B=Black_la foscor (B)

F=Firm_ la finor. (F)

HB=Half Black

En realitat representen graus de duresa, ja que el més dur sempre és més clar i el més tou és més fosc. La F representa un estadi intermedi entre els durs i els tous. El llapis estàndard per a l'escriptura és l'HB, d'una duresa de traç i foscor de pigment equilibrats.

• Si volem fer dibuix artístic, ens seran més útils els llapis tous.
• En canvi, si el que volem és fer dibuix tècnic, un llapis dur ens conferirà més precisió en el traç.

Es posen nombres que van del 9, el màxim, fins a 1, el mínim. L’u, però, s'omet i es posa directament la lletra. D'aquesta manera tindrem una escala que va des del 9H, el més dur, passant per un H, un F, un HB, l'estàndard, el B i el 9B, que ja seria el més tou. El llapis F és lleugerament més dur que l'HB. Aquest és el quadre de dureses del llapis:

Diem que un llapis és dur quan porta la lletra H precedida d’un número (2H, 4H, etc.) Els llapis durs fan unes línies primes i gris clar.

Diem que un llapis és tou quan porta una B precedida d’un número (2B, 3B, etc.) Els llapis tous fan unes línies fosques i gruixudes.

Els llapis durs tenen més proporció de grafit en les seves mines que els tous. Hi ha un tipus de llapis que no són ni durs ni tous, són els anomenats HB i F. Segons el tipus de resultat que vulguem obtenir haurem de tenir en compte:

• la duresa,
• la mida de la punta,
• la intensitat de to del llapis
• i el tipus de suport que utilitzem (llis, texturat, porós, setinat...).

Llapis de grafit

Aquests són els tipus més comuns de llapis. Es fan d'una barreja d'argila i grafit i la seva foscor varia de grisa clara a negra i la seva composició permet traços més llisos.

Llapis de carbó de llenya

Es crea amb el carbó de llenya i proporciona negres més plens que els llapis del grafit, però tendeixen a tacar fàcilment. Els més comuns són negres, però també n'hi ha de blancs i de color sípia. Són idonis per a dibuixar.

Llapis de color

Estan fets de cera amb pigments.

Mines incorporables.

Llapis de mina incorporable o portamines. Aquests estan dotats de sistemes mecànics per a empènyer la mina a través del forat fins a l'extrem. Aquest tipus de llapis compta amb l'avantatge que es pot canviar el gruix del traç quan es vulgui, tot escanviant la mina i, a més, no se'ls ha de fer punta.

Llapis d'aquarel·la

Aquests estan pensats per a dibuixar amb tècniques d'aquarel·la. Poden fer línies agudes o en negreta que hi ha la possibilitat de saturar-les amb aigua i estendre-les amb pinzells.

Donat el fet que la tècnica del llapis és una tècnica que cobreix una superfície per **fricció** i que a més té la propietat que permet la transparència de traços podem:

• Barrejar diferents tipus de llapis buscant diferents qualitats.
• Donar importància tan sols a la línia i donar-li diferents qualitats.
• Crear tramats amb el llapis ja siguin de ratlles, de línies sinuoses o de traços curts...
• Crear zones llises amb diferents tons de gris.
• Difuminar el llapis (si és bastant tou) amb un difuminador o amb paper fregant-lo.
• Crear zones de tons i dibuixar tot esborrant amb la goma per treure blancs.
• Anar superposant per a crear diferents tons i textures.
• Barrejar diferents elements formals com taques i línies o punts.
• Diluir una mica el llapis si aquest ho permet amb aigua.
• Fer un “frottage”.
• També es pot enfonsar o ratllar el paper (si té prou gramatge) generant reserves i pintant la superfície que no hem enfonsat amb el llapis, deixant les parts enfonsades blanques.

Quan utilitzem el llapis caldrà tenir present que també necessitarem:

• La goma d’esborrar,
• El difuminador (el millor, les nostres mans) 
• Una maquineta o un cúter per a treure punxa
• El fixador per a llapis grassos o molt tous serà necessari per a evitar que el dibuix s’embruti i esborri per la fricció. Una alternativa casolana pot ser la laca de cabell.

2. La tinta

La tinta és una substància de consistència líquida que tenyeix la superfície on s'aplica. Està composta per **colorants** amb els quals s'ha tenyit un medi líquid ja sigui aigua amb goma aràbiga, alcohols o d'altres.

Els egipcis, els grecs i els romans la feien servir utilitzant plomes de canya per a escriure sobre papir o pergamí.

A Europa des del segle VII s'usava la ploma d'au. Els monjos treballaven amb ploma per a reproduir i fer llibres i pàgines miniades (**miniatures**). Per altra banda era l'estri utilitzat en tots els àmbits per a l'escriptura.

La ploma fou àmpliament usada fins a la invenció del “plomí” d'acer cap a inicis del segle XIX, posteriorment apareixeran diferents tipus de punta, fins a arribar a l'estilogràfica o a les plomes amb dipòsit. Més endavant, amb la invenció de la **litografia** i de la fotomecànica va ésser possible reproduir els dibuixos fets a tinta conservant gran part de les seves qualitats. Aquesta tècnica ha servit al llarg de la història de la producció artística per a realitzar apunts i **esborranys**. Sobretot ha estat emprada en el cap de la il·lustració de llibres, en el còmic...

Els artistes del segle XX s'han servit també d'aquest mitjà en molts dels seus dibuixos.

Il·lustració de Kerby Rosanes, publicat a pondly.com.

La tinta pot aplicar-se de moltes maneres:

• amb pinzells,
• esponges,
• canyes,
• plomes o “plumilles”, amb retoladors. 

Normalment totes es dilueixen en aigua. La coneguda tinta xinesa de color blau/negre es troba ja dissolta però també es pot adquirir en barra que després es dilueix. Algunes tintes de dibuix les podrem adquirir en pots amb comptagotes.

Existeix també una gran gamma de tintes de colors algunes transparents i d'altres més opaques.

També es poden trobar tintes a base d'alcohols, com les dels retoladors, que s'evaporen i s'assequen molt ràpidament.

Plomes

Són petites puntes metàl·liques que permeten que la tinta surti mesuradament.

Aquestes s'adapten a un mànec per a poder dibuixar amb elles.

N'hi ha de diferents mides i formes segons el tipus de línia que es vulgui aconseguir. Existeixen plomins que s'han d'anar sucant a la tinta o d'altres amb un dipòsit incorporat.

Així mateix, podem usar pinzells per a treballar amb tinta. Els més utilitzats són els pinzells de pèl tou.

I a retoladors calibrats per a treballs de precisió.

Papers

Cal vigilar quines superfícies s'utilitzen, ja que han de ser prou absorbents perquè no quedin arrugades quan hi apliquem la tinta sobretot si es treballa diluint-la molt. En canvi, en el cas d'un dibuix precís a línia, cal vigilar que el paper no sigui molt porós, ja que la línia es pot estendre ràpidament o si treballem amb ploma pot quedar enganxada al paper si la superfície d'aquest no és una mica dura.

Altrament si es vol treballar amb pinzell i amb molta aigua cal un paper més absorbent i és aconsellable tensar-lo a un tauler o mullar-lo prèviament.

La tinta no és transparent i per tant, el traç, tapa el que hi ha a sota. Per tant per a aconseguir diferents tonalitats de gris caldrà jugar amb la combinació entre traç i espai buit.

Treballant amb tinta es pot:

• Realitzar un dibuix directe o traçar amb llapis unes línies guies abans d'aplicar la tinta.
• Crear diferents tipus de línies, fer trames i ratllats curts o llargs, puntejats...
• Treballar la tinta com una aiguada utilitzant el pinzell i tenint en compte l'absorció del paper.
• Crear textures fent reserves, imprimint alguna cosa molla de tinta, fent esquitxos amb un raspall de dents...
• Jugar amb els contrastos de blanc i negre o amb els degradats per a aconseguir formes i volums.
• Per a treure alguna taca ja realitzada i encara no seca, ho hem de fer amb aigua i paper assecant i eliminar l'ombra amb la goma d’esborrar.

3. el suport

https://vimeo.com/123717414             

Animació que mostra la fabricació de paper a l'antic Japó

El paper és una làmina constituïda per un entramat de fibres de cel·lulosa i altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al qual està destinat. La cel·lulosa per a la fabricació de paper s'obté principalment de la fusta (55%), d'altres fibres vegetals (9%) i del paper recuperat (16%).

El paper més antic conegut utilitzat per contenir un missatge es va descobrir a la Xina i ha estat datat l'any 8 aC, sota la dinastia Han. Es tracta d'una peça d'uns 10 cm², fet a partir de fibres de lli, i és un fragment d'una carta amb una vintena de caràcters xinesos antics que han estat identificats. Abans de l'aparició del paper els escrits s'havien de conservar sobre pergamins, sobre papirs o sobre superfícies com escorça, fulles de plantes, etc. Els papirs dels egipcis eren fabricats fa més de 5.000 anys amb làmines de papir.

Procés de fabricació

L'elaboració de paper era una feina artesana, lenta i costosa, fins al segle XIX la matèria primera utilitzada a la fabricació del paper eren els draps de fibres vegetals com el lli o el cànem, materials als quals s'afegiria més tard el cotó. Però l'aparició de les fibres sintètiques a principis del segle XX va obligar a abandonar els draps com a matèria primera. 

Segons els posteriors processos d'encolat, càrregues, agent de blanqueig o coloració, disposarem d'un tipus de paper adequat a diferents usos.

Els papers per a dibuix artístic són papers d'un **gramatge** i qualitat que permet esborrar i difuminar sense que es deteriorin, i utilitzar tècniques humides sense que es desfacin. Les millors marques identifiquen les làmines amb una marca d'aigua, i s'utilitzen per la cara on es pot llegir el nom del fabricant.

4. Eines i instruccions bàsiques

Adjuntem ara els excel·lents vídeos de Stan Prokopenko, o es mostra eines i instruccions bàsiques per al dibuix. Es tracta d'una sèrie de vídeos en anglès, però podeu reproduir-lo amb subtítols clicant a la icona de subtítols, i a configuració, on podreu indicar (si ho creieu necessari) la traducció dels subtítols. Com que es tracta d'una traducció automàtica, no tot el que llegireu és correcte, perquè es confon algun terme. Centreu-vos a observar el vídeo i captar el sentit d'allò que s'està exposant.

5. Elements bàsics del Dibuix

De nou, un vídeo de Stan Prokopenko, exposant els elements bàsics del dibuix.

Recordeu que es tracta d'una sèrie de vídeos en anglès, però podeu reproduir-lo amb subtítols clicant a la icona de subtítols, i a configuració,  on podreu indicar (si ho creieu necessari) la traducció dels subtítols. Com que es tracta d'una traducció automàtica, no tot el que llegireu és correcte, perquè es confon algun terme. Centreu-vos a observar el vídeo i captar el sentit d'allò que s'està exposant.

Tingueu present a partir d'ara quins son els elements bàsics que configuren qualsevol dibuix artístic i que repassarem i aprofundirem en futurs lliuraments:

• La forma
  
• El color
  
• El valor
  
• El contorn

6. Material de treball per a la matèria de Dibuix Artístic

Dibuix artístic. Material obligatori:

• Llapis (dureses 3H , HB i 2B).

• Llapis tipus conté: blanc, negre.

• Goma de llapis.

• Paper de dibuix: mida A4 (297x210mm), A3 (297x420mm), sense requadres ni textos impresos, i, molt important, paper de mida 50x70cm.

• Llapis de colors.

• Colors al tremp (gouache).

• Tinta negra i de colors.

• Pinzells nombres (aconsellats): 1, 3 i 5.

• Retoladors.

• Llibreta de registre personal, o també anomenada sketchboock, tipus bloc de dibuix mida A5 de la casa Canson, similar.

La llibreta de registre personal, o quadern de dibuix serà el nostre confident. En ella farem tots els esborranys, dibuixos preparatoris, estudis, apunts del natural que les activitats proposin, o que consideris necessari. Per tant els treballs que hi haurà no seran tant treballs finals, com esborranys, fragments de dibuixos fets per practicar, apunts, correccions, anotacions... Cuida'l bé, i utilitza'l sempre que el necessitis. Possiblement durant els lliuraments, o al final del bloc, et demanarem imatges d'alguna plana d'aquesta llibreta, o, fins i tot, que la portis al dia de l'examen presencial. 

• Carpeta mida 50x70 per a desar el paper i dibuixos.

• Tauler.

• Altres tècniques d’opcional aplicació.

Es recomana que el material sigui el de millor qualitat, dins de les possibilitats personals. I es pot anar comprant progressivament, en funció de les necessitats per a realitzar les activitats dels lliuraments.