Fotografia l: de la càmera obscura a l'aplicació mòbil.

El llenguatge audiovisual, com el llenguatge verbal que utilitzem ordinàriament en parlar o escriure, té uns elements morfològics, una gramàtica i uns recursos estilístics. Està integrat per tant per un conjunt de símbols i unes normes d'utilització que ens permeten comunicar-nos amb altres persones. Les seves característiques principals són:

• És un sistema de comunicació multisensorial (visual i auditiu) on els continguts icònics prevalen sobre els verbals.
  
• Promou un processament global de la informació que proporciona al receptor una experiència unificada.
  
• És un llenguatge sintètic que origina un encadenament de mosaic en el qual els seus elements només tenen sentit si es consideren en conjunt.
  
• Mobilitza la sensibilitat abans que l'intel·lecte. Subministra molts estímuls afectius que condicionen els missatges cognitius. 

"Òpera de la imatge a l'emoció i de l'emoció a la idea" (Eisenstein).

Està clar que els missatges audiovisuals faciliten la comunicació (val més una imatge que 1.000 paraules), resulten motivadors i aproximen la realitat a les persones. Per tant, la seva utilització en els entorns educatius resulta molt recomanable. Ara bé cal ser crític enfront de l'alienació que genera un consum massiu, dispers i irreflexiu d'imatges. Umberto Eco ja ens adverteix: "La civilització democràtica només se salvarà si es fa del llenguatge de la imatge una provocació a la reflexió crítica i no una invitació a la hipnosi".

Alfred Hitchcock. Imatge publicada a pinterest.

La finalitat de la matèria de Cultura Audiovisual és l'enriquiment de la nostra capacitat d’observar, analitzar, relacionar i comprendre la diversitat d’elements i fenomens que conformen la cultura audiovisual del nostre temps. 

Endinsem-nos doncs, en aquest camp, i per veure un exemple d'entusiasme audiovisual es presenta el videoclip "La gran eufòria" de Joan Dausà.