Fotografia l: de la càmera obscura a l'aplicació mòbil.
| lloc: | Cursos IOC - Batxillerat |
| Curs: | Cultura audiovisual I (Bloc 1) ~ gener 2020 |
| Llibre: | Fotografia l: de la càmera obscura a l'aplicació mòbil. |
| Imprès per: | Usuari convidat |
| Data: | divendres, 3 de maig 2024, 21:46 |
Descripció
Fotografia l: de la càmera obscura a l'aplicació mòbil.
Introducció a la matèria: Teoria de la comunicació
Una de les activitats en què les persones invertim més temps és la comunicació.
En el llibre de La Teoria de la Comunicació (Shanon Weaver, 1948 Jacobson, 1972) ens expliquen quins son els processos i els elements que intervenen en tota comunicació interpersonal, de la que identifiquen els següents factors:
- EMISSOR: la persona que vol transmetre una informació (fets, idees, sentiments, desitjos). Per poder transmetre aquesta informació haurà de codificar-la en un llenguatge i convertir-la en un missatge.
- CODI: el llenguatge amb el qual s'elabora el missatge.
- MISSATGE: la informació (ja codificada) que vol transmetre l'emissor.
- CANAL: suport físic en el qual es transmet el missatge
- CONTEXT: circumstàncies que envolten la comunicació.
- RECEPTOR: destinatari del missatge. Per interpretar-lo serà necessari que el descodifiqui. Per tant el receptor haurà de conèixer el llenguatge que l'emissor ha utilitzat per elaborar el missatge. De vegades quan el receptor interpreta un missatge no extreu la informació que l'emissor pretenia fer-li arribar: només obté una informació parcial o fins i tot pot interpretar coses diferents de les que l'emissor volia dir.
- Mala codificació del missatge per falta de coneixements o hàbits comunicatius de l'emissor.
- Deficient transmissió del missatge per falta d'habilitat comunicativa de l'emissor.
- Distorsió del missatge en el canal (sorolls en la transmissió).
- Deficient captació del missatge per problemes perceptius del receptor o per tenir baixes expectatives en la comunicació.
- Mala descodificació del missatge per part de l'emissor per falta de vocabulari, diferents connotacions culturals (barreres lingüístiques) o per falta d'hàbits comunicatius.
Imatge realitzada a Buenos Aires, Argentina, 2013. Publicada a flickr per Hakim Journdy.
La ràpida expansió de la societat de la informació i les noves tecnologies digitals i els mitjans de comunicació de massa, la interrelació entre persones de diverses cultures i la immediatesa dels processos comunicatius han configurat un entorn en el qual la imatge audiovisual ha esdevingut una eina bàsica per al desenvolupament de la creativitat, la mirada personal, la identitat i la construcció de valors socials. En aquest context, s’entén per cultura audiovisual el conjunt de representacions audiovisuals creades i produïdes pels éssers humans amb finalitats estètiques, simbòliques o ideològiques.
En el següent curt d'animació, Happiness de Steve Cutts, podreu veure la visió d'una societat on hi ha aspectes semblants a l'actual, el vídeo, pretén que tothom reflexioni sobre els missatges i la societat globalitzada.
Procés de la informació
Les persones estem contínuament rebent informació del món que ens envolta. Aquestes informacions, que captem mitjançant els nostres òrgans perceptius, es transmeten al cervell a través dels nervis i són processades per a poder extreure el seu significat i poder reaccionar de la manera més adequada. El cervell pot processar la informació de dues formes:
- Procés seqüencial, mitjançant el qual el cervell processa les informacions abstractes (paraules, esquemes, tot tipus d'informació digital). l procés seqüencial o lineal de la informació és un procés analític-sintètic, abstracte, deductiu i lògic que es realitza a partir d'informacions (de tipus digital generalment), captades de manera successiva, que es descodifiquen a poc a poc per arribar a extreure finalment el seu significat.
- Procés global, a través del qual el cervell processa les informacions més concretes (dibuixos de tipus analògic, fotografies ...). El procés global o paral·lel de la informació és un procés intuïtiu, holístic i analògic que es realitza a partir d'unes informacions (gairebé totes de tipus analògic) captades de manera simultània que provoquen unes reaccions emotives portadores de significats.
És convenient que les persones ens acostumem a processar les informacions de les dues formes i contrastem les nostres impressions en ambdós casos.
Relatograma sobre Joan Fontcuberta, fotògraf i teòric de la imatge. Imatge publicada a mariaacaso.es
El llenguatge audiovisual
El llenguatge audiovisual, com el llenguatge verbal que utilitzem ordinàriament en parlar o escriure, té uns elements morfològics, una gramàtica i uns recursos estilístics. Està integrat per tant per un conjunt de símbols i unes normes d'utilització que ens permeten comunicar-nos amb altres persones. Les seves característiques principals són:
- És un sistema de comunicació multisensorial (visual i auditiu) on els continguts icònics prevalen sobre els verbals.
- Promou un processament global de la informació que proporciona al receptor una experiència unificada.
- És un llenguatge sintètic que origina un encadenament de mosaic en el qual els seus elements només tenen sentit si es consideren en conjunt.
- Mobilitza la sensibilitat abans que l'intel·lecte. Subministra molts estímuls afectius que condicionen els missatges cognitius.
"Òpera de la imatge a l'emoció i de l'emoció a la idea" (Eisenstein).
Està clar que els missatges audiovisuals faciliten la comunicació (val més una imatge que 1.000 paraules), resulten motivadors i aproximen la realitat a les persones. Per tant, la seva utilització en els entorns educatius resulta molt recomanable. Ara bé cal ser crític enfront de l'alienació que genera un consum massiu, dispers i irreflexiu d'imatges. Umberto Eco ja ens adverteix: "La civilització democràtica només se salvarà si es fa del llenguatge de la imatge una provocació a la reflexió crítica i no una invitació a la hipnosi".
Alfred Hitchcock. Imatge publicada a pinterest.
La finalitat de la matèria de Cultura Audiovisual és l'enriquiment de la nostra capacitat d’observar, analitzar, relacionar i comprendre la diversitat d’elements i fenomens que conformen la cultura audiovisual del nostre temps.
Endinsem-nos doncs, en aquest camp, i per veure un exemple d'entusiasme audiovisual es presenta el videoclip "La gran eufòria" de Joan Dausà.
La càmera obscura
Càmera obscura.
L’antecedent immediat, i el principi en el qual es basa la fotografia és la càmera obscura. Aquesta, ja descrita per Aristòtil en el segle IV abans de Crist, és una habitació o capsa buida totalment tancada a la llum excepte per un forat; els raigs lluminosos que provenen de l’exterior il·luminat penetren a través d’aquest orifici a l’interior de la cambra i projecten a la paret contrària a la del forat la imatge exterior reduïda, invertida i amb els seus colors naturals.
Representació d'una càmera obscura, per Meggar
Durant el renaixement, artistes com Leonardo da Vinci o Alberto Durero van aplicar-la per dibuixar.
Canaletto: Basílica dels sants Giovanni e Paolo, a Venècia.
Dibuixos realitzats utilitzant una càmera obscura
Actualment trobem projectes artístics, on es reconstrueixen càmeres estenopeiques, com és el cas del projecte Stenop.
FRANCOIS 1ER / STENOP.ES / from Romain Alary on Vimeo.
L'artista Abelardo Morrell té múltiples obres on treballa amb la càmera obscura, com el següent exemple:
Història de la Fotografia.
Conté dos vídeos introductoris d'ampli coneixement que detallen informació de l'apartat.
- Vídeo on veuràs la línia del temps dels esdeveniments més rellevants de la història de la fotografia.
- Excel·lent vídeo on es mostra gràficament els fets rellevants. (opció a subtítols en català).
Història de la Fotografia
En la invenció de la fotografia s’apleguen una sèrie de descobriments tant de l’òptica com de la química que, coneguts uns des de l'antiguitat i d’altres gràcies a l’avanç de les ciències durant el segle XIX, donen com a resultat el procediment que avui coneixem com fotografia.
El pioner va ser Joseph Nicéphore Niepce, el qual l’any 1826, va obtenir les primeres imatges, utilitzant una càmera obscura i una làmina de metall sensibilitzat amb un material anomenat betum de judea. Aquestes primeres fotografies eren molt deficients i el temps d’exposició molt prolongat. Només amb la col·laboració que va establir amb Louis Daguerre el nou invent va aconseguir una aplicació eficient i comercial essent conegut com a Daguerrotip. Aquest consistia en una imatge positiva sobre una làmina de coure que prèviament havia estat tractada amb una imprimació argentada i sensibilitzada amb vapors de mercuri, col·locada a la càmera obscura i exposada, revelada i fixada. Com es pot veure el procés era llarg i costós, però tot i així, fou l’inici d’una indústria que a tots els països va tenir un increment vertiginós.
Boulevard du Temple (París) realitzada per Daguerre l'any1838
Els daguerreotips van permetre fer fotografies amb temps d’exposició més curts. No obstant això, en el cas del retrat de persones era necessari que el subjecte fos immobilitzat per molt de temps, sense poder enregistrar accions, limitant l’àmbit de la fotografia a l’estudi i al paisatge.
Observant atentament la imatge anterior trobareu que les úniques persones captades en aquest daguerreotip són un vianant que s'atura a netejar-se les botes i el noi que treballa fent-ho. Tot i que el boulevard de ben segur estava ple de persones i vehicles.
Un altre desavantatge del daguerreotip era que s’obtenia una sola imatge, impedint fer còpies en sèrie. Aquesta dificultat fou superada gràcies als esforços de l’anglès William Henry Fox Talbot, el qual va introduir el procediment negatiu-positiu, que permetia, a partir d’una imatge negativa feta amb paper sensible i transparent, fer múltiples còpies per impressió. El calotip (1835), així el va anomenar, requeria exposicions d’uns 30 segons per impressionar el negatiu. En pocs anys el temps d’exposició es va reduir a pocs segons.
"L'escala" - William Henry Fox Talbot al 1845
Amb el procediment de Talbot i d’altres més referents a la sensibilitat del material, qualitat dels objectius, ús del vidre com a suport, va ser possible fer fotografies en més poc temps i es va poder sortir de l’estudi a la recerca de noves temàtiques. Els primers retratistes van ser influïts per la pintura, però la fotografia va demostrar ser un art autònom i amb les seves pròpies normes i gràcies a la feina dels retratistes es va popularitzar i va aconseguir una àmplia difusió.
1839. Es pot considerar l’any de la invenció oficial de la fotografia, Daguerre i Fox Talbot van fer públics els seus invents, el govern francès la va considerar un invent d'interès nacional. John Eilliam Herschel va donar el nom de “fotografies” a les imatges fixes obtingudes.
Els pioners del nou art aviat van descobrir que aquest podria ser un mitjà eficaç com testimoni i document del seu moment històric i van sortir a recórrer el món, a captar la vida quotidiana de la gent a la feina, a la guerra, divertint-se, a casa en la intimitat, en fi, allò que constitueix la vida social. Tot això fou incrementat pels nous sistemes de reproducció de la indústria editorial, la qual utilitzant la fotografia als mitjans de comunicació massiva, li van assignar a la imatge un paper fonamental en la transmissió d’informació de tot tipus, fent bona la dita que una imatge val per mil paraules.
A finals del segle XlX l’impuls decisiu en la modernització de la fotografia va ser degut al nord-americà George Eastman, el qual va introduir el suport de cel·luloide per a substituir el vidre, permetent fer fotos en seqüència sobre una tira flexible i transparent (patentada l'any 1884). Per a complementar això va treure al mercat càmeres petites, fàcils de fer servir i a baix cost. La seva empresa es va anomenar Kodak (us sona ;) ), i va ser factor clau en la difusió i consum massiu d’un producte que posava a l’abast de qualsevol persona la producció de fotografies.
Cartell publicitari de la càmera kodak.
Fixeu-vos en el que ens diu l'eslògan d'aquest cartell. "Vosaltres premeu el botó... i nosaltres farem la resta." Les instruccions d'ús eren molt senzilles, i el fotògraf amateur només havia de fer les fotografies que cabien al carret, fins a 100, i enviar la càmera a la fàbrica Kodak, on s'encarregaven de revelar-les i enviar al propietari les imatges positivades en paper i la càmera carregada de nou.
Aquestes càmeres no tenien visor, per tant l'enquadrament era intuïtiu, i les imatges obtingudes eren rodones.
George Eastman utilitzant una Càmera Kodak Nº 3, 1890. Publicat a www.eastmanhouse.org
Més endavant, 1925, una empresa alemanya va comercialitzar una càmera que també va marcar la història de la fotografia per les possibilitats que oferia. La Leica, va ser una càmera molt lleugera, petita i manejable, que tenia molt bona òptica i mecanismes de control que permetien fer fotografies de molt bona qualitat amb un aparell que es podia portar a sobre còmodament.
Càmera Leika 1
La següent fita serà l'aparició de la pel·lícula de color Kodachrome, fabricades per Eastman kodak, el 1935 i la Agfacolor el 1936, amb les que s’aconseguien transparències en color o diapositives. La pel·lícula Kodacolor va iniciar el 1941 la fotografia en color sobre paper.
|
Diapostivia a color Kodachrome |
Pel·lícula per a fotografies a color kodacolor ll. |
A finals de la dècada de 1930 van a parèixer als Estats Units la revista Life i Look, a Gran Bretanya Picture Post i a França VU. Aquestes publicacions contenien treballs fotogràfics i textos relacionats. I van obrir el món de la comunicació a gran escala en imatges impreses.
 |
 |
L'agència Magnum, fundada el 1947 per reporters de guerra de la talla de Robert Capa o Henri Cartier-Bresson, serà una de les primeres cooperatives en el món de la fotografia. Va aparèixer amb la voluntat de ser una agència en la qual els fotògrafs poguessin desenvolupar la seva tasca amb independència dels mitjans. Posteriorment es crearen altres agències que agrupaven fotògrafs. Cal destacar el cas de l'americana National Geographic per l'envergadura dels seus treballs.
 |
 |
La primera càmera digital disponible al mercat, serà la Dycam Model 1, també en venta amb el nom de Logitech Fotoman, l'any 1991. Utilitzarà un dispositiu electrònic per capturar i emmagatzemar fotografies en un format digital, en comptes d'utilitzar pel·lícules fotogràfiques. Un sensor CCD, gravava digitalment les imatges, i disposava d'un cable de connexió per descarregar les imatges a l'ordinador.
A la segona meitat del segle XX la fotografia ja té un llenguatge ben desenvolupat i madur, la tecnologia ha anat perfeccionant els aparells, la imatge fotogràfica té en l'actualitat molts usos, estils mitjans en què es reprodueix, etc. No obstant això algunes de les qüestions que ja es plantejaven en els seus inicis es continuen proposant: la dicotomia entre fotografia com a representació objectiva de la realitat, fotografia - ficció, fotografia directa vs fotografia manipulada, la fotografia considerada com a art...
L'aparició de la fotografia digital, encara aporta més amplitud al mitjà, alhora que afegeix altres qüestionaments.
 |
 |
Imatges de l'obra de Sandy Skoglund.
Artista i fotògrafa, realitza imatges fotogràfiques d'escenes prèviament preparades.
100 càmeres fotogràfiques
De fet, la càmera més popular actualment no és pròpiament una càmera fotogràfica, sinó un smartphone!
Però això no ens ha de fer oblidar les diferents transformacions que han tingut les càmeres al llarg de la història. Aquí sota hi ha un cartell que mostra cronològicament les 100 càmeres fotogràfiques més importants de la història:
Infografia de Pop Chart Lab
I amb les imatges del cineasta Wim Wenders a "Leica Camera". Curtmetratge realitzat per a la casa Leica, amb motiu de l'edició de Photokina 2008 (Fira celebrada a Colònia -Alemanya-). Observeu com ens presenta la càmera dels de l'accent en el plaer del fotògraf.
Leica Camera AG.
Però abans d'acabar, cal destacar la gran importància que han tingut les càmeres instantànies Polaroid. En el següent reportatge sobre la Polaroid al programa "Silenci" de TV3, podràs descubrir-ne els secrets.
Reportatge Polaroid al programa "Silenci" de TV3.
L'ofici de fotògraf/a
Ouka Leele, és una fotògrafa que ha rebut el premi Nacional de Fotografia 2005. En aquest reportatge de TVE, comparteix els seus secrets amb una jove aficionada a la fotografia, a partir de la seva primera càmera analògica, l'evolució des del blanc i negre a la fotografia pintada, els seus secrets a la foto digital. S'observa la cambra fosca per aprendre la fotografia des del seu origen, i al magatzem de les obres d'aquests 30 anys d'experiència professional d'Ouka Leele. Per acabar meravellats amb l'exposició antològica de la seva vida "Inèdites". Totplegat ens fa plantejar la fotografia com a art, o com a professió?
http://www.rtve.es/alacarta/videos/los-oficios-de-la-cultura/oficios-cultura-20-08-10/605785/
Richard Landson, és un fotoperiodista més centrat en paissatge, que viatja arreu del món per captar les imatges més belles i sorprenents, que podràs comprovar en el següent reportatge, a més d'escoltar els seus consells i dificultats davant de situacions adverses.
En el següent enllaç trobaràs 7 magnífics reportatges des de la plataforma NETFLIX, que et deixaran amb la boca oberta.