Relació : Sistema endocrí

Una glàndula endocrina és un grup de cèl·lules que produeix i secreta una hormona. Les glàndules exocrines, com les sudorípares i les glàndules salivals, alliberen secrecions sobre la pell o dins de la boca. Les glàndules endocrines, en canvi, alliberen més de 20 hormones diferents directament al torrent sanguini, mitjançant el qual seran transportades a les cèl·lules, teixits i òrgans en altres parts del cos.

• Algunes glàndules endocrines actuen exclusivament estimulant a altres glàndules endocrines. Així ho fan l’hipotàlem i la hipòfisi.

• Altres glàndules endocrines produeixen hormones que actuen sobre altres òrgans o teixits del cos humà, per exemple el pàncrees i les gònades (ovaris i testicles).

Hipotàlem – Hipòfisi

L'hipotàlem regula la hipòfisi mitjançant neurohormones que estimulen o inhibeixen les hormones de la hipòfisi:

Es pot considerar com una unitat funcional que es troba situada dins del crani, a la base de l’encèfal. L’hipotàlem és una part de l’encèfal que rep senyals nerviosos, perquè està format per neurones, però que tenen la capacitat de segregar substàncies. A aquestes neurones se les denomina neurosecretores.

L’hipotàlem té una funció nerviosa (es relaciona amb la son i amb sensacions com la set i la fam) i una altra endocrina (coordina tota la funció hormonal). Els compostos alliberats per l’hipotàlem activen o inhibeixen la producció de les hormones de la hipòfisi. Per exemple, la GnRh és una neurohormona secretada per l'hipotàlem que activa la secreció de les hormones FSH i LH de la hipòfisi.

La hipòfisi o glàndula pituïtària és un petita glàndula endocrina que penja de l’hipotàlem. La hipòfisi controla la resta de glàndules endocrines de l’organisme. També actua sobre determinats òrgans diana. També produeix hormones tròpiques, que són hormones que controlen la secreció d’altres glàndules endocrines, com la tiroide, les glàndules suprarenals, els testicles o els ovaris.

La hipòfisi està dividida en diversos lòbuls. Els que tenen relació amb el sistema endocrí són:

• L’adenohipòfisi o hipòfisi anterior.

• La neurohipòfisi o hipòfisi posterior.

Tiroide i paratiroide

Es troben a la part anterior del coll, envoltant a la tràquea i la laringe.

1. La tiroide és una glàndula regulada per la hipòfisi i manté una acció sobre el creixement dels ossos. La tiroide segrega dos tipus d’hormones, la tiroxina que estimula el creixement i desenvolupament de l’organisme, i la calcitonina, que afavoreix l’ossificació perquè estimula el dipòsit de calci en els ossos.

2. La paratiroide es troba a la mateixa zona que el tiroide. Allibera la parathormona que promou l’alliberament de calci des dels ossos cap a la sang. És antagònica a la calcitonina.

L’excés de la producció hormonal de la tiroide produeix una malaltia anomenada hipertiroïdisme. El dèficit produeix hipotiroïdisme. Aquestes seran comentades posteriorment.

Pàncrees

És una glàndula mixta. Té una part que pertany a l’aparell digestiu i una altra al sistema endocrí. 

Es troba sota l’estómac i està connectada amb el duodè.

L’aparell digestiu aboca el suc pancreàtic que intervé en la digestió dels aliments.

Produeix dues hormones per al sistema endocrí i realitza aquesta funció a través de les cèl·lules dels anomenats illots de Langerhans:

• El glucagó afavoreix la degradació del glicogen emmagatzemat en els teixits i allibera glucosa a la sang per a la seva distribució als òrgans que ho necessitin. La glucosa s’utilitza com a font d’energia per a les cèl·lules.

• La insulina té l’efecte contrari, ja que facilita l’absorció de la glucosa de la sang pels diferents teixits, principalment pels músculs. La glucosa és una font d’energia per als músculs.

Aquestes dues hormones regulen la concentració de sucre en la sang i els seus efectes són antagònics, és a dir, una fa el contrari de l’altra.

Quan el pàncrees no pot produir suficient insulina, la glucosa s’acumula a la sang i provoca una malaltia anomenada diabetis mellitus.

Glàndules suprarenals

Es troben sobre dels ronyons i adherides a ells. En aquestes glàndules es poden distingir dues zones perfectament diferenciades:

1. La medul·la, que produeix uns compostos anomenats neurotransmissors. Aquests compostos actuen en el sistema nerviós vegetatiu, alertant a l’organisme davant de situacions d’emergència o estrès (adrenalina) i relaxant-lo (noradrenalina).

2. L’escorça. La secreció hormonal de l’escorça suprarenal està regulada per la hipòfisi. Produeix dues hormones:

   • Corticoides, com el cortisol, que actuen en el teixit adipós regulant el metabolisme dels greixos per obtenir energia.També tenen efectes relacionats amb les respostes a l'estrès a curt i llarg termini.
     

   • Aldosterona, que intervé en la sang i els ronyons, controlant la quantitat d’ions sodi / potassi en l’organisme (sang i orina).

Ovaris i testicles

També es consideren glàndules mixtes, ja que formen part de l’aparell reproductor, aboquen secrecions a l’exterior a través de conductes i, a més, produeixen hormones que aboquen a la sang.

Les glàndules sexuals o gònades són: els ovaris en el sexe femení i els testicles en el sexe masculí. Les hormones sexuals comencen a produir-se en la pubertat i originen la diferenciació sexual i els caràcters sexuals secundaris.

• Els ovaris produeixen dos tipus d’hormones; els estrògens afavoreixen l’aparició de caràcters sexuals femenins secundaris; la progesterona afavoreix el desenvolupament de la paret de l’úter (endometri) facilitant l’embaràs i inhibeix la producció de llet per les mames. Aquestes dues hormones controlen l’ovulació i el cicle menstrual.

• Els testicles alliberen testosterona, hormona que afavoreix l’aparició de caràcters sexuals secundaris masculins.

Glàndula pineal o epífisi

És una petita glàndula endocrina situada al cervell. Produeix melatonina, una hormona que afecta la modulació dels patrons de la son tant als ritmes circadians com estacionals.