Alimentació i digestió
Llegeix amb atenció aquest text amb el que es contextualitza el lliurament.
3. La digestió i l'aparell digestiu
L’aparell digestiu està format per un conjunt d'òrgans connectats per un conducte («tub digestiu») que té contacte amb l'exterior per dos orificis: un d’entrada, anomenat boca, i un altre de sortida, anomenat anus.Cada tram del tub digestiu està especialitzat en una tasca digestiva diferent.
La primera part s'encarrega fonamentalment de la trituració de l’aliment. El tram següent duu a terme bàsicament la transformació de l’aliment triturat en substàncies més simples.
Aquest procés fa possible que les parets de la part final del tub efectuïn l’absorció dels nutrients. Les cèl·lules del cos fan servir el nutrients per obtenir energia i materials. Utilitzen l’energia per dur a terme les seves activitats, i els materials, per renovar les parts del seu organisme. Les restes dels aliments que no han estat absorbides no s’aprofiten i s’expulsen fora del cos en el procés anomenat defecació.
La digestió, per tant, és el procés que permet transformar i absorbir els nutrients que contenen els aliments.
A la boca es produeix la trituració dels aliments gràcies a les dents i comença la digestió química gràcies als enzims de la saliva.
Al tub digestiu hi podem distingir diverses parts: la faringe, l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros.
- L’esòfag connecta la faringe amb l’estómac. És un tub prim amb capacitat de dilatar-se i permetre el pas de l’aliment.
- L’ estómac és un sac musculós on s’emmagatzema l’aliment parcialment digerit. Pot assolir un volum d’uns 2 L si fa no fa. La sortida de l’aliment està regulada pel pílor, un múscul que tanca la sortida de l’estómac i que, quan s’obre, permet l’accés de l’aliment a l’intestí. En l’estómac s’inicia la digestió de les proteïnes.
- L ’intestí prim és un tub de més de 5 m de longitud. Té tres regions: el duodè, la primera i més curta; el jejú, o part mitjana, i l’ili, o part final. A l’intestí prim hi ha una intensa activitat digestiva sobre els glúcids, les proteïnes i els lípids. També és la part principal del tub digestiu, on es produeix l’absorció dels productes de la digestió.
- L’intestí gros està format principalment pel còlon i el recte o segment final, que comunica amb l’anus. La seva funció principal és l’absorció de l’aigua que hi ha a la femta.
A l'aparell digestiu també hi ha glàndules digestives.
Les glàndules salivals, les glàndules gàstriques –situades a les parets de l’estómac–, el fetge, el pàncrees i les glàndules intestinals elaboren substàncies que fan possible el procés de digestió. Les glàndules digestives aboquen els productes que fabriquen a l’interior del tub digestiu.
La majoria de les glàndules digestives elaboren enzims digestius, substàncies que fan possibles les reaccions químiques pròpies de la digestió. En aquestes reaccions, els compostos químics que constitueixen els aliments es transformen en components més senzills, els nutrients, perquè puguin ser absorbits pel cos.
-Les glàndules salivals secreten contínuament saliva a la boca. La saliva conté un enzim anomenat amilasa que trenca el midó dels aliments. El resultat és l’alliberament de les glucoses que conté el midó.
- Les glàndules gàstriques de les parets de l’estómac secreten el suc gàstric. El suc gàstric conté àcid clorhídric, que ajuda l’enzim pepsina a digerir les proteïnes per obtenir els aminoàcids que les componen.
- A l'intestí prim hi ha glàndules intestinals que vessen el suc intestinal i hi arriba també la bilis produïda al fetge i el suc pancreàtic produït al pàncrees.La bilis ajuda a la digestió dels greixos i els altres sucs digestius contenen enzims que acabaran la digestió convertint els lípids en àcids grassos i glicerina, les proteïnes i pèptids en aminoàcids i els glúcids en monosacàrids.
Una visió detallada del pàncrees i fetge:
Quadre-resum de la digestió:
La superfície de l'intestí prim està molt replegada perquè es puguin absorbir (passar a la sang o limfa) els nutrients. Dels capil·lars sanguinis passen per la vena porta al fetge (excepte els àcids grassos que no hi passen) que servirà de magatzem i distribuïdor.
La digestió es pot donar per acabada i només resten a l'intestí residus indigeribles i aigua que passaran al cec, la primera part de l'intestí gros. Allà hi haurà més absorció d'aigua i ions, així com fermentacions i putrefaccions que donaran lloc a la femta. La femta avançarà pel còlon fins al recte on s'expulsarà amb la defecació.