2. Prevenció

Els músics acostumen a ser molt exigents amb ells mateixos. Tot sovint aquest perfeccionisme, de vegades obsessiu, no els deixa descansar, ni relaxar-se, i provoca que no s'adonin, fins que no tenen les primeres molèsties, que poden estar causades per una tensió muscular excessiva que desestabilitza una determinada regió anatòmica (coll, espatlla, esquena, mandíbula, braç), o la inflamació d'algun tendó. 

Per tal de prevenir les lesions es recomana:

  • El descans durant les sessions de pràctica amb pauses freqüents
  • L'escalfament amb exercicis suaus i progressius (que per altra banda és una bona manera de preparar-se psicològicament abans d'una interpretació)
  • L'estirament previ i posterior de la musculatura que es fa servir redueix considerablement el risc de lesions.

I també:

  • Evitar obsessionar-se en la repetició constant. Molts professors diuen que un exercici que, després d'una hora de pràctica, no ens ha aportat els resultats desitjats és un mal exercici. S'aconsellarà buscar alternatives, treballar el gest o el passatge per parts, introduir variacions per evitar la repetició.
  • No hem de lluitar inútilment contra la nostra anatomia. Des del punt de vista anatòmic, fisiològic i biomecànic la independència completa dels dits, per exemple, no existeix. No vol dir això que no es pugui millorar amb un cert treball però, amb lleugeres diferències d'un individu a l'altre, hi ha uns límits que no podrem superar.

El millor tractament sempre precisarà d'una bona diagnosi, que ha de realitzar un traumatòleg, el metge especialista en aquests trastorns; molts tractaments estaran realitzats per fisioterapeutes.

A continuació teniu una taula d'estiraments proposada per l'Orquesta Sinfónica de Venezuela: