1. Lesions posturals

1.2. Principals lesions

La interpretació i l'assaig que necessita un músic pot ser una activitat costosa, repetitiva i normalment prolongada, amb sobrecàrregues musculars, que sotmeten el cos a postures, de vegades asimètriques, que poden descompensar fàcilment la musculatura.

Hi ha molts factors que poden provocar que un músic pateixi lesions. Destaquem:

  • la tècnica incorrecta
  • la intensitat en la pràctica
  • la manca d'estiraments

Aproximadament un 70% dels músics han patit diferents lesions en algun moment de la seva vida.el fet que l'instrument que toqui sigui de cordes, de vent o de percussió, determina el tipus de lesions.

Poden ser simètriques, com les que apareixen en els que toquen el piano o la bateria, o asimètriques, com en el cas dels violinistes.

El cos dels músics durant la pràctica està sotmès a un risc similar al d'un esportista. Si no es fan estiraments previs, pauses de descans o no es té una postura anatòmica que permeti tocar d'una manera relaxada es poden arribar a patir lesions.

Les més freqüents en aquests casos, són:

a) Tendinitis

Està causada per una sobrecàrrega: la repetició excessiva de moviments pot arribar a inflamar un tendó concret. 
En els violinistes la més freqüent és la "tendinitis de Quervain" que afecta els tendons de la base del polze, situats al canell de la mà que agafa el violí. 

Es freqüent també en guitarristes i pianistes, així com en persones que fan servir les mans amb feines molt repetitives.

b) Epicondilitis

Aquesta patologia afecta el colze. També s'anomena colze de tennista. Es caracteritza per una inflamació de les insercions musculars.
Pot arribar a ser molt dolorosa fins al punt d'impedir agafar l'instrument.
  

c) Tensió facial i síndrome de l'articulació temporal-mandibular

Depenent de l'instrument poden ser deguts:

  • la subjecció de l'instrument (violí, viola)
  • embocadura (instruments de vent)

Generen dolor a la cara, mandíbula o coll, la rigidesa mandibular, sorolls de l'articulació mandibular, o fins i tot canvis en l'alineació mandibular (encaix de les dents superiors i inferior), conjunt de símptomes que rep el nom de síndrome de l'articulació temporal-mandibular.

  

d) Distonia focal

S'explica al capítol 3 d'aquest mateix llibre