Què és el Realisme? Corrent artístic que vol plasmar de la manera més exacta possible la realitat. Aquest corrent prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall. Se situa al S. XIX (escultura, pintura i literatura)
Context històric general:
• El Romanticisme deixà pas a mitjans del S.XIX a un corrent interessat en representar la realitat concreta (Realisme).
Fets que hi contribuïren:
• Triomf de la burgesia després de les revolucions de 1848.
• Idealisme romàntic de l'època revolucionària deixa d'interessar.
• Positivisme filosòfic d'Auguste Comte (observació i experiència, fonts úniques de coneixement).
• Conscienciació dels artistes sobre els greus problemes socials plantejats per la industrialització i les desigualtats.
• Desencís pels fracassos revolucionaris del 1848.
• Canvi de temàtica: de temes polítics a temes socials.
Context històric a França:
• Febrer 1848: Revolució que durà a la creació de la II República.
• Ideals socialistes i republicans es manifesten en tots els àmbits, particularment en l'art.
• República sol·licita la participació dels artistes en el seu projecte social.
• Concepte modern d'artista neix en aquesta època.
• 1848: Molts artistes abandonen la visió romàntica i s'inspiren en la nova societat per triar els seus temes.
• Abandonament de les normes oficials definides des de dalt (Acadèmia).
Després de les Revolucions de 1848, amb les seves implicacions socials i nacionals, els artistes compromesos amb la causa popular van intentar reflectir la vida quotidiana del poble en les seves obres donant lloc a un nou corrent cultural, el realisme, que s’imposaria tant en la pintura com en la literatura desplaçant el romanticisme.
Les principals característiques comunes dels intel·lectuals i artistes del realisme van ser:
a. La valoració de la capacitat d’observació com la qualitat més important d’un artista.
b. El desig d’objectivitat per expressar la realitat tal com és.
c. La dedicació a temes de la seva època i que reflectien escenes de la vida quotidiana.
En la pintura, el realisme no va aportar, des del punt de vista tècnic, cap innovació profunda respecte del romanticisme. Així, la gran diferència la trobem en les temàtiques que tractaven ambdós moviments: la representació de la vida quotidiana, els problemes socials derivats del procés d’industrialització, la injustícia social, l’explotació a les fàbriques, i el desencant pels fracassos revolucionaris de la primera meitat del segle XIX.
D’entre els pintors realistes van destacar Gustave Courbet, artista compromès amb els cercles revolucionaris i que va provocar unes grans polèmiques pels temes i els personatges enormement realistes que va retratar a les seves obres com els d’Enterrament a Ornans; Jean-François Millet, el qual treballava com obrer agrícola per tal d’obtenir un sou complementari i va dedicar la seva obra pictòrica a la feina dels pagesos tot presentant un ambient de senzillesa i calma com a Les espigolaires; i Honoré Daumier, el qual va començar a utilitzar les noves tècniques que li permetien una difusió més gran de la seva obra com ara les caricatures en diaris i les litografies.
Enterrament a Ornas, obra de Courbet.
Aquesta pintura va ser considerada escandalosa en el seu temps perquè donava importància a un tema que, aparentment, era vulgar. En realitat, Courbet era un artista atrevit que representava amb cruesa el fet de l’enterrament.
La Baigneuse, obra de Courbet
Les espigolaires, obra de Millet
L’Àngelus, obra de Millet.
Aquest artista va representar nombroses escenes de la vida camperola d’una manera ruda, malenconiosa i sense cap ingenuïtat gràcies a la llum que plasmava en les seves obres.
Vagó de tercera, obra de Daumier.
Crític àcid de la seva societat, el pintor ens presenta amb cruesa i amargor les contradiccions existents en la seva societat.
Marie Madeleine, obra de Daumier
A Catalunya, cal destacar l’obra de Joaquim Vayreda, un dels més importants paisatgistes del període; Marià Fortuny, amb una pintura detallista, costumista i brillant; i Isidre Nonell, creador d’un realisme dramàtic de temàtica humil i marginal.
La sega, obra de Vayreda, un dels més destacats paisatgistes catalans del segle XIX.
L'odalisca, obra de Fortuny
Gitano, obra de Nonell
En el camp de la literatura, la novel·la va ser el gènere més característic del realisme, imposant-se l’observació i la descripció de la realitat. Entre els seus autors, cal destacar l’obra dels francesos Balzac (El pare Goriot), Flaubert (Madame Bovary) i Stendhal (El roig i el negre); de l’anglès Dickens (Oliver Twist); i dels russos Tolstoi (Guerra i pau) i Dostoievski (Crim i càstig).
A Catalunya, Narcís Oller, amb la seva Febre d’Or (1892), va ser el gran representant del realisme o naturalisme literari. Però també va haver-hi d’altres autors destacats com Marià Vayreda, Dolors Monserdà o Josep Pin i Soler, que van descriure a les seves obres l’ambient a les fàbriques i als salons, és a dir, la penúria obrera en oposició a l’opulència burgesa. En la difusió d’aquest corrent literari els crítics literaris Josep Yxart i Joan Sardà van jugar un paper molt important.
