Arts escèniques: Ludwig Van Beethoven i la superació del classicisme musical.
Óperes. Verdi. Wagner i la mitología germànica.
Richard Wagner. Parsifal.
La seva òpera final, Parsifal (1882), va ser l'única escrita especialment per a la seva Festspielhaus de Bayreuth (Teatre del Festival de Bayreuth) i descrita en la seva partitura com un «Bühnenweihfestspiel» (obra de festival per a la consagració de l'escenari), té una línia argumental suggerida per elements de la llegenda del Sant Grial. Encara que també pren elements de la renúncia budista inspirats en les seves lectures de Schopenhauer. El tractament del compositor del cristianisme a l'òpera, el seu erotisme i la seva suposada relació amb el nacionalisme alemany (i l'antisemitisme) han continuat la controvèrsia per raons no musicals. No obstant això, es considera que representa el continu desenvolupament de l'estil del compositor i, segons historiadors i crítics, és «una partitura diàfana d'una bellesa i refinament sobrenaturals».
Aquest capítol del programa "Òpera en texans" començarem a la primera fila del Liceu i acabarem a Montserrat, la muntanya somiada per Richard Wagner. Objectiu: descobrir les claus per gaudir sense por d'una òpera immensa. Si Catalunya és fan de Wagner és per òperes com aquesta.
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/parsifal/video/3751330/