2015(S4) - Empúries


En la fotografia següent veiem un detall de les ruïnes d'Empúries.



Feu una redacció (entre 150 i 200 paraules) sobre la importància d'aquest jaciment arqueològic en què respongueu a les qüestions següents.

  • On és Empúries? 
  • Com i quan hi van arribar els grecs? 
  • Fins quan s'hi van quedar?
  • De quina època són les restes que s'hi han trobat?
  • Descriviu breument què hi ha en aquest jaciment.
  • De qui és l'estàtua que veiem a la fotografia? 
  • Expliqueu el que en sabeu.


Empúries està situada a la comarca de l'Alt Empordà, que en rep el nom. Uns grecs procedents de Focea, una ciutat grega de l'Àsia Menor, van colonitzar primer la costa de la Provença cap a l'any 600 aC, amb la fundació de Massàlia, l'actual Marsella. Pocs anys després, cap al 580 aC i des d'allà, una segona expedició els va portar a fundar un assentament comercial en un illot a la badia de Roses, al costat del riu Fluvià, la Paleàpolis d'Empòrion, situada en el que actualment és el poble de Sant Martí d'Empúries.

Al cap del temps, quan els colons massaliotes, havent establert contacte amb els indígenes, van tenir la seguretat que aquell era un emplaçament segur per al comerç, van construir un nou assentament a la mateixa costa, la Neàpolis. Les restes arqueològiques més antigues que s'hi conserven són les del santuari considerat en honor d'Asclepi, al sud-oest de la Neàpolis. Tanmateix, hi ha restes de construccions de diverses èpoques. Així, trobem una muralla del segle II aC, una àgora, el carrer principal que la travessava de nord a sud, un segon temple potser consagrat a Serapis, una stoà amb finalitats comercials, una factoria de salaons, una cisterna pública al voltant de la qual hi ha les restes de diversos locals pertanyents a un mercat i diverses cases.

L'estàtua que veiem a la fotografia és una reproducció de l'estàtua que hi ha a l'interior del museu i que tradicionalment s'havia identificat amb Asclepi, fill d'Apol·lo i déu de la medicina, tot i que les darreres investigacions no confirmen aquesta hipòtesi, sinó que més aviat indiquen que es podria tractar de Serapis.

Lorem ipsum

Lorem ipsum