Recull de preguntes 5 - Exercici de cultura - Redacció sobre un tema - Història

Empúries està situada a la comarca de l'Alt Empordà, que en rep el nom. Uns grecs procedents de Focea, una ciutat grega de l'Àsia Menor, van colonitzar primer la costa de la Provença cap a l'any 600 aC, amb la fundació de Massàlia, l'actual Marsella. Pocs anys després, cap al 580 aC i des d'allà, una segona expedició els va portar a fundar un assentament comercial en un illot a la badia de Roses, al costat del riu Fluvià, la Paleàpolis d'Empòrion, situada en el que actualment és el poble de Sant Martí d'Empúries.

Al cap del temps, quan els colons massaliotes, havent establert contacte amb els indígenes, van tenir la seguretat que aquell era un emplaçament segur per al comerç, van construir un nou assentament a la mateixa costa, la Neàpolis. Les restes arqueològiques més antigues que s'hi conserven són les del santuari considerat en honor d'Asclepi, al sud-oest de la Neàpolis. Tanmateix, hi ha restes de construccions de diverses èpoques. Així, trobem una muralla del segle II aC, una àgora, el carrer principal que la travessava de nord a sud, un segon temple potser consagrat a Serapis, una stoà amb finalitats comercials, una factoria de salaons, una cisterna pública al voltant de la qual hi ha les restes de diversos locals pertanyents a un mercat i diverses cases.

L'estàtua que veiem a la fotografia és una reproducció de l'estàtua que hi ha a l'interior del museu i que tradicionalment s'havia identificat amb Asclepi, fill d'Apol·lo i déu de la medicina, tot i que les darreres investigacions no confirmen aquesta hipòtesi, sinó que més aviat indiquen que es podria tractar de Serapis.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

La ciutat d'Empúries està situada al nord-est de Catalunya, a l'Alt Empordà, entre l'Escala i Sant Pere Pescador, al bell mig del Golf de Roses. La ciutat d'Empúries va ser fundada cap l'any 580 aC per colons grecs de Focea que procedien de Massàlia allà on van trobar un port natural adequat a les seves rutes comercials marítimes.

En un primer moment la ciutat va ser emplaçada sobre el petit turó on avui se situa Sant Martí d'Empúries. Aquesta ciutat, anomenada pels arqueòlegs Palaiàpolis, és a dir, "ciutat antiga", va ser ampliada vers el 500 aC cap al sud, a la zona que es coneix avui en dia com a Neàpolis, o "ciutat nova". Tot i que els romans van ampliar al segle I aC la ciutat cap a l'oest, creant un nou traçat d'acord amb l'urbanisme tradicional romà, la ciutat grega va mantenir en línies generals la distribució originària. Aquesta consistia en una part sud, on es trobaven els temples més importants de la ciutat, el del déu Serapis i el d'Asclepi, on es va trobar l'estàtua d'aquest déu i ara emblema del lloc, i una part nord, on hi havia el port i l'àgora de la ciutat, amb un gran pòrtic i una part central on es trobaven les residències, algunes indústries i el mercat.

Precisament l'activitat comercial era l'activitat econòmica principal de la ciutat, com es pot comprovar en el propi nom de la ciutat, ja que la paraula empórion vol dir "comerç". Els colons que establiren comerç amb els indicetes, el poble autòcton, i els soldats romans que van establir el campament que es convertiria en la ciutat romana van ser les bases poblacionals d'una ciutat que gràcies al seu creixement es va convertir en el nucli urbà més important de la zona.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

El text d'Estrabó parla de la colònia grega d'Empòrion, actualment anomenada Empúries. Està situada a la costa de l'Alt Empordà, comarca a la qual dóna nom. Abans que hi arribessin els grecs, la regió estava poblada pels indicetes, la tribu ibera a la qual fa referència Estrabó. Els grecs, concretament una expedició procedent de Massalia, hi van arribar a mitjan segle VII aC amb objectius comercials. Aquests massaliotes, tal com explica el text, es van establir primer a l'illa que era en aquell temps l'actual istme de Sant Martí d'Empúries i que els arqueòlegs han continuat anomenant Paleàpolis. Quan van haver establert contacte amb els habitants de terra ferma, van fundar-hi la Neàpolis, les restes de la qual encara es poden visitar avui dia. El culte a Àrtemis Efèsia està vinculat amb el fet que Empòrion, com a colònia de Massalia, mantenia vincles culturals i religiosos amb la seva metròpoli, fet que cal considerar característic del fenomen de la colonització grega. Aquest fenomen va tenir lloc entre els segles VIII i VI aC com a resposta al creixement de població que s'havia produït en algunes polis del continent i a conflictes interns sorgits entre els seus ciutadans. Aquests factors, afegits al fet que els grecs, hereus de les tècniques i els mapes de navegació fenicis, busquessin mercats on abastir-se de productes que els mancaven i vendre els de fabricació pròpia, van contribuir a la fundació de colònies gregues, primer a l'Àsia Menor, com la mateixa Focea (metròpoli de Massalia), i després a Sicília, la Magna Grècia i la resta de la Mediterrània occidental.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

Estrabó en aquest passatge parla d'Empúries. Aquesta colònia grega (que encara ara dóna nom a tota la comarca de l'Empordà) fou fundada pels foceus establerts a Massàlia, l'actual Marsella. Fou cap a començaments del segle VI aC (600-575 aC) que els foceus varen arribar a la costa catalana. Llur intenció era sobretot ampliar les relacions i intercanvis comercials amb gents i pobles d'altres terres, i és així com varen ésser fundades moltes colònies gregues al llarg de la Mediterrània. Empúries era, doncs, una colònia comercial, d'intercanvi de productes i matèries primeres entre els comerciants i els indígenes que habitaven aquell indret. El nom mateix de la colònia significa mercat, lloc, per tant, de comerç. Prop d'Empúries estava situada també una altra colònia, l'actual Roses, on s'han trobat dracmes encunyats amb una rosa, que era el símbol de l'illa de Rodes.

Com explica Estrabó, es tractava d'un lloc fèrtil, ric en productes, cosa que el feia especialment apte per a un enclavament comercial. Del text d'Estrabó podem veure com l'arribada i la instal.lació en una nova colònia era un procés paulatí. Primer s'instal·laren i habitaren en una illeta i després ja en l'enclavament definitiu de terra ferma. Es pot veure també com els grecs portaven amb ells les seves tradicions. En aquest cas concret Estrabó ens informa de quina era la divinitat a qui els emporitans retien culte, Àrtemis. Ara bé, en molts casos també, el que es produïa era una fusió, per exemple, dels cultes locals amb els dels colonitzadors. I aquesta fusió i intercanvi està testimoniada també en molts altres aspectes de la vida, no solament religiosa. De la importància d'Empúries com a enclavament colonial n'és testimoni el fet que encara a l'època hel·lenística i romana era un indret pròsper, que va començar a ésser abandonat progressivament entrat el segle III aC, davant la importància creixent i reconeguda d'altres ciutats romanes com Barcino o Tarraco. Àdhuc s'han trobat restes d'una basílica paelocristiana. Una de les peces arqueològiques més significatives és la magnífica estàtua del déu de la medicina, Asclepi, allí trobada.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

El segle V, considerat l'època clàssica, va ser protagonista de dos importants esdeveniments bèl·lics, les Guerres Mèdiques i la Guerra del Peloponès. Les Guerres Mèdiques van tenir lloc en la primera part del segle V, aproximadament entre el 492 i 449, entre perses (també anomenats medes, d'aquí el nom) i grecs. Feia temps que Pèrsia volia envair Grècia. La confrontació va esclatar amb la rebel·lió de Milet, colònia grega que es va negar a sotmetre's als perses. Va demanar ajut a Atenes. La intromissió d'Atenes va provocar Darios, que volent castigar-la va preparar una gran expedició cap a la Grècia europea. Les principals batalles d'aquest enfrontament van ser Marató, Termòpiles, Salamina i Platea.

A Marató Darios va enviar un exèrcit de 25.000 homes, que va ser vençut pels grecs comandats per Milcíades l'any 490. Cap el 480 és Xerxes qui amb un gran exèrcit s'aproxima al cap Artemísion i a les Termòpiles. A la batalla naval els perses van patir moltes baixes, però a terra, amb l'ajut d'un traïdor, Efialtes, derroten i aniquilen la guarnició anomenada dels tres-cents encapçalada per l'espartà Leònidas. La tercera batalla es lliura entre l'illa de Salamina i la costa. Els grecs van encerclar la flota dels perses quan van introduir-se enganyats en aquest estret de mar. Una descripció magnífica d'aquesta batalla la trobem a la tragèdia d'Èsquil anomenada Els Perses.

Els testimonis històrics de les Guerres Mèdiques es troben a la Història d'Herodot d'Halicarnàs. Van guanyar els grecs, que es van organitzar en l'anomenada confederació àtico-dèlica, que tenia com a objectiu estar preparats per a noves incursions dels perses.

Els trenta últims anys del segle V aC, del 431 al 404, estan ocupats per l'enfrontament civil anomenat Guerra del Peloponès. Els contendents van ser Atenes i Esparta. La causa fou l'hegemonia d'Atenes, que va causar enveja i odi entre els espartans. Les baralles entre Corint i Corcira van ser les causants de l'inici del conflicte. Podem parlar de tres fases. En una primera Atenes pateix la peste durant la qual mor Pèricles. Finalitza amb la pau de Nícias. En una segona, Atenes obre un altre front ajudant la seva aliada Segesta a Sicília i atacant Siracusa. Acaba en desastre cap el 413. En la tercera fase l'espartà Lisandre triomfa a la batalla d'Egospòtamos i assetja Atenes, que acaba capitulant.

Tucídides a la Història de la guerra del Peloponès i Xenofont a les Hel·lèniques deixen constància d'aquest fets històrics.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

Pèricles fou un estrateg i polític atenès que va governar Atenes en el moment del seu màxim esplendor, al segle V aC, sota el règim democràtic. Va morir el 430 aC víctima de la pesta que assolava la ciutat.

Està parlant d'Atenes, que liderava la lliga àtico-dèlica. Però la democràcia no era el règim polític de totes les polis gregues. A Esparta hi havia una oligarquia, i en altres ciutats del món grec hi havia també tiranies.

El conflicte que va enfrontar les dues ciutats més importants de Grècia, Atenes i Esparta, s'anomena Guerra del Peloponès. S'enfrontaren per l'hegemonia sobre les polis gregues i ambdues van comptar amb l'aliança d'altres polis.

Les Guerres del Peloponès es van acabar amb la capitulació d'Atenes el 404 aC després de la seva derrota a Egospòtamos. Els espartans van imposar dures condicions als Atenesos, entre les quals hi havia la pèrdua de la seva flota, la destrucció de les seves muralles i la imposició d'un govern oligàrquic. Tanmateix, l'hegemonia espartana va durar molt poc.

La diferència més important entre la democràcia atenesa i les actuals és que aquella era una democràcia directa, on participaven activament en les tasques polítiques tots els ciutadans atenesos. Les democràcies actuals són representatives, de manera que els ciutadans dipositen el seu vot per triar uns representants que prenen decisions per ells i les executen.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

Tots tres personatges coincideixen a Atenes, al segle V aC. Pèricles fou un polític que va governar com a strategós la ciutat durant trenta anys que es consideren el moment més esplendorós de la història d'Atenes. La polis d'Atenes es regia per un sistema democràtic que ell mateix va consolidar. Les institucions més importants d'aquesta constitució eren l'ekklesía o assemblea popular (a la qual podien assistir tots els ciutadans, és a dir, els homes majors d'edat i fills de mare i pare atenesos), la boulé o consell (formada per cinc-cents membres de l'assemblea, i amb funcions  legislativa i executiva), els magitrats (com els arconts, estrategues i pritans) i els tribunals (l'Areòpag per a delictes de sang i l'Heliea o tribunal popular).

En aquesta ciutat i en aquest context polític va viure també Sòcrates, el filòsof més important d'Atenes, mestre de Plató i també d'Alcibíades. Tots tres van viure les Guerres del Peloponès, que van enfrontar Atenes i Esparta, per l'hegemonia de Grècia. Pèricles en va ser un protagonista actiu, igual que Alcibíades. El primer va ser general al principi de la guerra mentre que Alcibíades va ser-ho al final, quan va dirigir la flota atenesa en la l'expedició a Sicília que va acabar amb la seva derrota i fugida a Esparta per salvar-se de les acusacions de traïció formulades contra ell a Atenes. Feia anys que Pèricles havia mort quan es van produir aquests fets que van significar la derrota dels atenesos a la guerra. Una de les conseqüències en va ser la mort de Sòcrates, condemnat pels atenesos a prendre la cicuta després d'haver estat declarat culpable de corrompre els joves.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

Tucídides és un historiador atenès del segle V aC que va escriure la Història de la guerra del Peloponès, relat de la guerra lliurada per Atenes i Esparta entre 431 aC i el 401 aC, en la qual va participar ell mateix. La seva obra és molt important perquè representa l'inici del mètode històric.

Després de les Guerres Mèdiques, Atenes va fer una política d'expansió aprofitant-se de la seva recentment adquirida posició de salvadora de Grècia. Així va començar a exigir tributs a totes les poleis que havien gaudit de la seva protecció i a instal·lar-hi governs democràtics com el seu, a canvi d'aliances militars. Amb aquesta política, Atenes es va construir un imperi basat en la flota que li assegurava les principals vies comercials del Joni i de l'Egeu.

Va ser per aquesta prepotència que Corint, amb els mateixos interessos que els atenesos, va demanar ajut a Esparta, amb el pretext que Atenes s'havia apropiat de Corcira, una colònia seva. Esparta, que feia temps que veia amb mals ulls la política atenesa i que representava el model de polis oligàrquica, radicalment oposada a l'Atenes democràtica de Pèricles, li va declarar la guerra com a capdavantera de les ciutats peloponèsies.

La guerra es va estendre per tot el món grec, des de la Jònia fins a la Magna Grècia, essent Sicília un del punts més decisius de la victòria final dels espartans, que van rebre ajut fins i tot dels perses. Com a conseqüència de la derrota d'Atenes el sistema democràtic entra en decadència, afectant també les poleis que no l'havien incorporat, de manera que la mateixa Esparta, malgrat haver vençut la guerra, no en treu cap més benefici que veure's sotmesa, al cap de mig segle, al poder macedoni, com la resta de Grècia. La Guerra del Peloponès suposa, per tant, el final de la independència política de les poleis gregues, ja que, a partir de la dominació macedònia, ja sempre estaran sota el poder d'alguna potència estrangera. Tanmateix i paradoxalment, Atenes, la perdedora de la guerra, es mantindrà encara molts segles com la capital de la cultura, l'art i el saber.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

El text de Manfredi parla de la guerra del Peloponès, que va tenir lloc entre el 431 aC i el 401 aC. Atenes i Esparta en foren les protagonistes, ja que la resta de ciutats gregues que hi van participar ho van fer amb aliança amb l'una o l'altra. De fet cadascuna representava, tal com diu el text, una manera de veure el món. La d'Atenes apareix descrita en l'esmentat Elogi fúnebre, on la ciutat governada per Pèricles vol ser el model de democràcia i d'harmonia entre l'interès públic i el privat. A això fa referència la frase Atenes és escola de l'Hèl·lade i de tot el món, ja que el sistema democràtic és una invenció genuïnament atenesa. Darrera aquestes paraules, però, també cal veure-hi l'esperit imperialista de la política de Pèricles. Fruit d'això en són les institucions ateneses, la més important de les quals és l'ἐκκλησία o assemblea popular, que tenia el poder legislatiu i decisori en matèria de política exterior. La βουλή o consell dels 500 era un òrgan complementari de l'assemblea. L'Areòpag, per últim, fou una institució que va anar perdent poder polític al llarg de la història de la ciutat, per acabar exercint una funció judicial en els crims de sang durant l'època democràtica. El teatre, els edificis civils i religiosos, les seves escoles, l'art, el conreu de l'eloqüència... configuren un panorama pròpiament atenès, que s'oposa directament al d'Esparta, una ciutat aristocràtica i guerrera, basada en l'austeritat dels costums i unes institucions oligàrquiques. La γερουσία, o consell d'ancians, tenia tot el poder legislatiu, fins i tot amb el dret de veto sobre l'assemblea. Aquesta, anomenada ἀπελλά, era la reunió entre iguals, que tenia com a funció escollir els èfors per aclamació i poca cosa més. Els èfors, en canvi, eren cinc magistrats amb tot el poder executiu i competències gairebé exclusives en política exterior. També hi havia dos reis amb funcions religioses, però sense poder polític real en el moment de la guerra del Peloponès. La guerra va acabar amb la derrota d'Atenes i la fi del seu imperi, tot i que tampoc no va significar la victòria real d'Esparta, que aviat va ser víctima del seu propi estancament.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

Els ciutadans de l'Àtica s'organitzaven en tribus després de les reformes de Clístenes. Aquest va dividir la població en deu tribus de caràcter territorial, a cadascuna de les quals se'ls assignaven tres trities. Una tritia era una de les deu parts en què Clistenes va dividir cadascuna de les tres zones en què va dividir l'Àtica: ciutat, costa i interior. A cada tritia hi havia un determinat nombre de dems o municipis. Cada tribu tenia, doncs, tres trities, una per zona. Cada any s'escollien cinquanta representants de cada tribu perquè anessin al Consell o Boulé, l'òrgan de govern d'Atenes. Els projectes d'aquest consell eren debatuts després a l'Assemblea de ciutadans o Ekklesía.

Xàntip va participar a les Guerres Mèdiques, en què es van enfrontar els grecs i els perses. Això va passar entre els anys 492 i 479 aC. La primera expedició persa contra Tràcia i Macedònia va ser encapçalada pel rei Darios, que fou derrotat al promontori de l'Atos. A la segona, els perses van arribar a Marató (490 aC) on van tornar a ser derrotats pels atenesos. A la mort de Darios, el seu fill Xerxes va continuar les campanyes expansionistes del pare, i va vèncer els espartans comandats per Leònidas a la batalla de les Termòpiles (480 aC). Aquesta victòria li va deixar el camí lliure cap a Atenes. El mateix any, es va enfrontar amb els atenesos a les ordres de Temístocles en la batalla naval de Salamina. Derrotada en aquesta batalla, la flota persa es va retirar a Mícale, una península de l'Àsia Menor. L'any següent les tropes gregues de Pausànias derroten definitivament l'exèrcit persa de terra a la batalla de Platea, i la flota grega que patrullava a les Cíclades destrueix l'esquadra persa a Mícale. Pèricles va consolidar el sistema democràtic instaurat pel seu avantpassat Clístenes donant plens poders al Consell i a l'Assemblea. Per fomentar la participació del màxim nombre de ciutadans possible en la democràcia, va establir un misthós o sou per als que formaven part d'un jurat o anaven a reunir-se a l'àgora.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

Sòcrates fou un savi grec que visqué a Atenes al segle V aC i del qual no conservem cap obra escrita. Va ser condemnat a morir bevent cicuta, acusat de pervertir els joves. Es dedicà a exercitar els joves atenesos en la filosofia a partir del mètode anomenat maièutica, que consistia a fer progressar els seus deixebles en el saber a partir de preguntes que els formulava i a les quals havien d'anar responent. S'enfrontà també als anomenats sofistes, que cobraven per ensenyar. Coneixem dades de la seva vida i mètode d'ensenyament gràcies especialment als Diàlegs de Plató, però també a algunes comèdies d'Aristòfanes i obres de Xenofont, deixeble seu. En la comèdia Els Núvols Aristòfanes mostra, de manera caricaturitzada, la revolució que Sòcrates representà a la seva època en el saber i coneixement, considerats en aquesta obra com a inútils per a la ciutat.

Sòcrates establí les bases de la filosofia i del que anomenem pensament grec i que ha perdurat al llarg dels segles fins els nostres dies. D'ell prové el concepte filosòfic grec conegut com a aporia i que s'exemplifica mitjançant la famosa frase atribuïda a ell: Només sé que no sé res.

Lorem ipsum

Lorem ipsum