Música, imatge i noves tecnologies

Música i informàtica

Qualsevol sistema informàtic pot ser utilitzat com a eina per a crear sons, escoltar, interpretar i compondre música.

El MIDI (Musical Instruments Digital Interface) va ser creat per l'Associació Internacional de Fabricants d'Instruments Electrònics en la dècada dels 80. MIDI és un llenguatge o protocol de comunicació (interface) que permet l'intercanvi d'informació musical. Qualsevol acció que es realitzi en un instrument electrònic es traduirà a MIDI perquè altres instruments o dispositius electrònics el puguin repetir, emmagatzema, transforma o transmetre.

Així, un instrument MIDI pot realitzar dues funcions:

• Identificar qualsevol interpretació musical (duració, entonació, intensitat) que el músic realitzi sobre l'instrument i convertir-lo en un missatge MIDI.
• Rebre informació MIDI que li arribi de qualsevol altre dispositiu electrònic i utilitzar-la.

La informació MIDI entre diferents aparells electrònics es realitza mitjançant el següent esquema:

CONTROLADOR  ---------------------------------------------------> ESCLAU

O MÀSTER                          CABLE 

                                             MIDI

El controlador transmet la informació, el cable MIDI la transporta i l'esclau, que pot ser un o més d'un, és l'aparell que la rep.

Els dispositius electrònics MIDI es poden dividir en tres categories:

• Controladors: són instruments electrònics (teclats, saxo MIDI...) gràcies als quals es pot interpretar una obra musical i veure-la en l'ordinador en fomra de partitura, obtenir timbres diferents, etc.
• Generadors de so: reben informació digital i la converteixen en impulsos elèctrics, els quals, quan s'amplifiquen, es transformen en so mitjançant un altaveu. Si la informació que rep és un so natural prèviament enregistrat per un instrument acústic tradicional, parlem de sampler. Si, en canvi, el so que rep és un timbre obtingut per combinació d'ones sonores no naturals, aleshores parlem de sintetitzador. Amb un sintetitzador és possible generar molts timbres diferents combinant sons bàsics amb filtres i altres processos electrònics.
• Processador de dades: els ordinadors processen les dades que reben, les transformen, emmagatzemen i interpreten, utilitzant uns programes (software) expressament dissenyats per a fer aquesta funció. Són els seqüenciadors, els editors de partitures i editors d'àudio:
• Els seqüenciadors s'utilitzen per a enregistrar digitalment informació musical (no el so), modificar i reproduir seqüències d'accions MIDI. També permeten introduir notes sense teclat, canviar tempos i timbres, editar pistes. Alguns dels programes seqüenciadors més coneguts són: Cubase, cakewalk, MidiSoftStudio, MicroLogic o Cadenza.
• Els editors de partitures tenen com a funció principal escriure la notació musical completa d'una partitura: notes, figures musicals, text, dinàmiques, compàs, tempo, diferents veus, diferents instruments... Alguns dels editors de partitures més utilitzats són: Finale, Encore, Sibelius, Noteflight, Musescore,...
• Amb els editors d'àudio es poden manipular arxius d'àudio de forma il·limitada sense pèrdua de qualitat. Permeten controlar mescles de diferents arxius, afegir efectes sonors, retallar, repetir..., Entre els més coneguts destaquen: Sound Forge, Cool Edit, Goldwave...
• Actualment existeixen al mercat programes que incorporen seqüenciadors, editors de partitures i editors d'àudio en la mateixa aplicació.

    

Editor d'àudio                             editor de partitures                         editor d'àudio

Arxius de so

Als melòmans sempre els ha interessat emmagatzemar informació de les músiques que més els agraden. Des del disc de pasta, passant pel de vinil, fins al CD actual, s'ha buscat trobar la màxima qualitat de reproducció per tal que el so fos el reflex fidedigne de l'original. Les noves tecnologies han fet un salt qualitatiu i quantitatiu tant pel que fa a l'espai reduït d'emmagatzematge com a l'alta qualitat de l'àudio.

Els sistemes actuals de compressió d'àudio permeten fins i tot transferir arxius per Internet. A través de xats, FTP i fòrums de notícies es pot intercanviar música amb format MP3.

El format MP3 es va desenvolupar a l'Institut Fraunhofer, l'any 1987. Consisteix en un algoritme (codec) que permet comprimir el so sense pèrdua de qualitat.

Els arxius MP3 es poden escoltar amb l'ordinador o amb un reproductor específic.

Grava una cançó d'un CD en un ordinador en format MP3 ocuparà 12 vegades menys d'espai que la mateixa cançó en format WAV.

La música electrònica

Els instruments electrònics van començar a utilitzar-se ben aviat a la música pop-rock. Però va ser als anys 70 quan es va començar a fer música exclusivament electrònica (és a dir, música realitzada únicament per màquines - aparells musicals basats en els últims avenços tecnològics). Un dels aparells que va contribuir a aquest tipus de música va ser el sampler. Aquest permet enregistrar qualsevol font sonora externa (veus, instruments acústics, efectes...) i després manipular aquests sons i reproduir-los com qualsevol so genèric d'un sintetitzador. Es  tracta bàsicament de música de ball.