1. Introducció

Tarragona - Jesse Garcia (DJ)

La imatge té els seus orígens al s. XX però ha constituït un dels signes diferenciadors del s. XX i ocupa part de camp de la comunicació que abans corresponia a la paraula. Una nova societat nascuda de la revolució industrial exigia nous mitjans de producció i comunicació.

El S. XX és el segle del cinema. El cinema és indústria, espectacle, mitjà de comunicació i document. Encara que el cinema neix com a imatge, sempre ha tingut un fons sonor proporcionat per algun músic, per algun especialista en sorolls o per un gramòfon. La música fílmica és música incidental que acompanya intermitentment el discurs de les imatges.

Constituïda per fragments incomplets i de vegades escassament connectats entre si, crea un joc de tensions entre la seva presència i la seva absència. Aquests fragments, de vegades temes musicals, són com el leitmotiv del poema simfònic.

Per altra banda, la informàtica i les noves tecnologies han modificat considerablement la creació, l'enregistrament i l'audició musicals. El compositor té al seu abast les eines per poder escoltar les seves composicions sense necessitar la interpretació en viu. Amb l'ús de les noves tecnologies  la qualitat dels enregistraments ha millorat molt i, per tant, l'audició de la música enregistrada ha esdevingut un fet generalitzat arreu del món occidental. Això ha permès que actualment es pugui accedir amb facilitat a un gran ventall d'estils musicals i gaudir-ne en qualsevol lloc i moment.