Música, imatge i noves tecnologies

La publicitat és una forma de comunicació que pretén induir el públic a la compra d'un determinat producte. Per tant, la publicitat no és un fi en ella mateixa sinó que és un mitjà per a aconseguir que el consumidor compri; es tracta doncs d'una eina de societat de consum.

La publicitat necessita un mitjà: premsa, revistes, cinema, ràdio i televisió. I és en aquests tres últims àmbits on apareix la música.

La funció de la música en un anunci és crear un ambient, reforçar el missatge, crear connexió amb el públic al qual aquell anunci s'adreça i ajudar a identificar ràpidament el producte només de sentir-ne la música.

La creació d'un anunci publicitari i la seva música  ha de tenir clar el perfil de l'anunciant (objectius, producte, competència, context socioeconòmic i cultural) i del consumidor (edat, sexe, nivell econòmic i sociocultural, i necessitats insatisfetes...).

En el món audiovisual sovint s'envien missatges subliminals. En el cas dels anuncis, la manca de temps per a explicar les excel·lències del producte fa que, per a aconseguir el màxim de vendes, es busqui un "ganxo" en les il·lusions del comprador. Sovint, l'anunci ven tot allò que al consumidor li manca (i que, de fet, no es pot comprar, com ara diversió, seguretat, bellesa, relaxació...); és a dir, l'anunciant ha de saber quines són les necessitats insatisfetes del possible comprador. 

La música d'un anunci pot ser:

• De nova creació. El missatge publicitari guanya en originalitat i especificitat.
• Una adaptació de música  existent, culta o popular. L'anunci perd originalitat, però si es tracta de música que l'oient ja coneix es creen expectatives noves. Si és música vocal, es pot canviar la lletra i adaptar-la al missatge de l'anunci. Si s'empra un enregistrament existent, pot ser força car (hi ha drets d'autor), és per això que, de vegades, es fan nous enregistraments amb altres intèrprets ( anomenats, cover). 
• Música de llibreria. Totes les "demos" (pregravacions, de diferents estils) que un estudi de gravació té guardades formen la llibreria. I el client en tria una, a partir de les quals se segueix el procés d'elaboració (formal, instrumental...).

Els estis musicals emprats en un anunci van en concordança amb els gustos musicals del possible consumidor. Així, doncs, un anunci  adreçat al jovent probablement utilitzarà música pop-rock  o electrònica, mentre que per a un producte adreçat a adults és probable que s'utilitzi música culta.

En un anunci les frases han de ser breus, d'estructura senzilla, suggestives, intencionades i molt fàcils de memoritzar.

Es poden distingir cinc parts musicals:

• El jingle: és una cançóamb música i lletra, fàcil de recordar i enganxosa.
• El ganxo o tag: és la part més important d'un jingle, és l'element identificador del producte. Té música i lletra, i es col·loca al final perquè sigui allò que el consumidor recordi.
• El logo musical: es tracta d'una sèrie de sons instrumentals que esdevenen un signe d'identitat del producte anunciat. Es col·loca a la primera part de l'anunci.
• Orquestració de fons. La música actua com a banda sonora de l'acció.
• El donut: melodia instrumental a baix volum que enllaça frases del missatge de l'anunciant, però no reclama més atenció que el missatge.

Història de la música en la publicitat

Publicitat a la ràdio

En un principi, els anuncis de radiofònics tenien una durada més llarga que l'actual. S'hi explicaven tots els avantatges  del producte a través d'una cançó representativa (de nova creació o bé ja existent però amb la lletra adaptada).

La cançó de la Cola-Cal, creada l'any 1948 és un exemple molt clar d'aquest tipus d'anunci, ja que es tracta d'una cançó força llarga (diverses estrofes i tornada).

Publicitat a la televisió

Amb l'aparició de la televisió, els anuncis publicitaris continuen la línia encetada a la ràdio. Però aviat aquesta situació va canviar: els anuncis van escurçar-se notòriament (amb una durada que oscil·la entre 10 i 20 segons) i calia explicar l'avantatge principal del producte. La necessitat d'aconseguir la màxima efectivitat en el mínim temps va obligar els publicistes a cercar nous recursos, símbols visuals, textuals o musicals que permetessin la ràpida identificació del producte.

Són emblemàtics els anuncis de Coca-cola (amb una cançó associada, al missatge de pau), de les pastilles Avecrem, la maionesa Hellmans, dels bolquers Dodot.