Música, imatge i noves tecnologies
4. Història de la música en el cinema
Cinema mut
Els germans Lumière van inventar el cinema l'any 1895. En aquelles primeres pel·lícules no hi havia so incorporat i l'acompanyament musical es portava a terme en directe, és a dir, a la sala de projecció hi havia una petita orquestra, un pianista o un gramòfon que ambientava les imatges.
Buster Keaton
Cinema sonor
Quan la música es va començar a enregistrar en la mateixa pel·lícula, músics de tot el món van iniciar un èxode cap a la indústria cinematogràfica.
a) Dècada dels anys trenta i quaranta. Tot i que el cinema neix a Europa, el desenvolupament del cinema sonor és més palès a Amèrica.
A Hollywood, a més dels musicals, els altres gèneres cinematogràfics també pretén música (el western, el cinema negre, el melodrama...) Molts dels compositors provenen d'Europa i estableixen un llenguatge musical cinematogràfic basat en el model simfònic postromàntic (ús de la gran orquestra, melodies llargues, llenguatge harmònic complex...)
Max Steiner (Àustria 1888-EUA 1971) | King Kong (1933), Casablanca (1942) el tema As time goes by és de H. Hupfeld) |
---|---|
Erich Wolfgang Korngold (Àustria???- EUA) | Les aventures de Robin Hood (1936) |
Miklós Rózsa (Hongria 1907-EUA 1995) | Allò que el vent s'endugué (1939), El llibre de la selva (1942), Ben-hur (1959) |
Dimitri Tiomkin (Rússia 1894-1979) | Sol davant el perill (1952) Duel de titans (1957), Rio Bravo (1959) |
Alfred Newman (1900-1970) | ¡Viva Zapata! (1952), Cims borrascosos (1939) |
b) Dècades dels anys 50, 60,70. La tendència simfònica de l'estadi anterior dóna pas a una música interpretada per grups més reduïts i per la presència d'altres estils, com el jazz. A finals dels anys 60 es comencen a emprar músiques preexistents i també músiques provinents del pop-rock.
Alex North (1910-1988) | Un tramvia anomenat desig (1951) |
---|---|
Bernard Hermann | Pel·lícules de Hitchcock: Psicosi (1960) |
Maurice Jarre (1924) | Lawrence d'Aràbia (1962), Doctor Zivago (1965), Atracció fatal (1987) |
Nino Rota (1911-1979) | La Strada (1954), Romeo i Julieta (1968), El padrino (1972), Amarcord (1974) |
Henry Mancini (1924-1994) | Breakfast at Tifanny's (1961), La pantera rosa (1964) |
S. Joplin | El golpe (1974) |
Bee Gees | Saturday night fever (1977) |
J. Williams | Stars Wars (1977) |
c) Dels anys vuitanta fins a l'actualitat. Un dels compositors que més ha destacat ha estat John Williams. Amb ell s'ha recuperat el model simfònic postromàntic, complementat amb el so estèreo digital. Ha escrit la banda sonora de pel·lícules com El violinista a la teulada (1971). La guerra de les galàxies (1977), Superman (1978), A la recerca de l'arca perduda (1981). E.T. (1982), Tauró, La llista de Schindler, Set anys al Tibet. Moltes han estat premiades amb els oscars de Hollywood.
En aquest quadre pots trobar BSO premiades amb Òscar:
1980 | Fame | M. Gore i D. Pitchord |
---|---|---|
1981 | Carros de foc | Vangelis |
1984 | The woman in red | Stevie Wonder |
1986 | Memòries d'Àfrica | John Barry |
1990 | Pretty Woman | R. Obison i G. Dees |
1990 | Ghost | A. North i H. Zaret |
1993 | The piano | M. Nyman |
1997 | Titanic | James Horner |
1997 | The Full Monty | Anne Dudle |
1998 | La vida és bella | Nicola Piovani |
John Williams Henry Mancini James Horner
Per altra banda, la companya Walt Disney dóna una gran importància a la música en les seves pel·lícules de dibuixos animats: La Blancaneus i els set nans (Morey), Mary Poppins (Richard M i Robert B. Sherman), La sireneta, La bella i la bèstia, Pocahontas, Al·ladí i Hèrcules (Alan Menken), El rei lleó (H. Zimmer), La ventafocs (J. Williams), Tarzan (Phil Collins).
d) El musical. El musical és considerat un gènere dins del cinema. Existeix des de la invenció del cinema sonor, l'any 1927. La primera pel·lícula sonora, El cantant de jazz, no és altra cosa que una pel·lícula muda amb cançons intercalades.
En els anys 30, Broadway (Nova York) fou un gran productor de comèdia musical i els germans Ira i Geeorge Gerhswin van compondre molta música per a aquests espectacles (Ira, la lletra, i George, la música). En els anys 40 i 50, Hollywood va adaptar molts d'aquells musicals al cinema, amb actors i actrius d'excepció: Fred Astaire i Ginger Rogers, Gene Kelly, B. Fosse, Frank Sinatra, Mickey Rooney i Judy Garland. Posteriorment trobem Liza Minnelli (filla de V. Minnelli i J. Garland).
MUSICALS | |
---|---|
Adaptacions cinematogràfiques de musicals teatrals de Broadway |
Musicals de nova creació |
1961 - West Side Story, L. Bernstein | 1939 - El mag d'Oz, Harold Arlen |
1964 - My Fair Lady, F. Loewe | 1951 - Un americà a París. G. Gershwin |
1973 - Jesus Christ Superstar, A.L. Weber | 1952 - Cantant sota la pluja. N. H. Brown |
1979 - Hair, G. McDemont. | 1954 - Set núvies per a set germans, G. De Paul |
1986 - El fantasma de l'òpera, A. L. Webber | 1972 - Cabaret, John Kander |
1996 - Evita, A.L. Webber |
1980 - Fame, M.Gore i D.Pitchord |
1998 - Cats, A. L. Webber | 1983 - Yenti, M. Legrand |
2003 - Chicago, John Kander i Danny Elfman | 2001 - Moulin Rouge, C. Armstrong, M. de Vries, S. Hitchcock |