Música, imatge i noves tecnologies

Cinema mut

Els germans Lumière van inventar el cinema l'any 1895. En aquelles primeres pel·lícules no hi havia so incorporat i l'acompanyament musical es portava a terme en directe, és a dir, a la sala de projecció hi havia una petita orquestra, un pianista o un gramòfon que ambientava les imatges.

Buster Keaton

Cinema sonor

Quan la música es va començar a enregistrar en la mateixa pel·lícula, músics de tot el món van iniciar un èxode cap a la indústria cinematogràfica.

a) Dècada dels anys trenta i quaranta. Tot i que el cinema neix a Europa, el desenvolupament del cinema sonor és més palès a Amèrica.

A Hollywood, a més dels musicals, els altres gèneres cinematogràfics també pretén música (el western, el cinema negre, el melodrama...) Molts dels compositors provenen d'Europa i estableixen un llenguatge musical cinematogràfic basat en el model simfònic postromàntic (ús de la gran orquestra, melodies llargues, llenguatge harmònic complex...)

Max Steiner (Àustria 1888-EUA 1971)	King  Kong (1933), Casablanca (1942) el tema As time goes by és de H. Hupfeld)
Erich Wolfgang Korngold (Àustria???- EUA)	Les aventures de Robin Hood (1936)
Miklós Rózsa (Hongria 1907-EUA 1995)	Allò que el vent s'endugué (1939), El llibre de la selva (1942), Ben-hur (1959)
Dimitri Tiomkin (Rússia 1894-1979)	Sol davant el perill (1952) Duel de titans (1957), Rio Bravo (1959)
Alfred Newman (1900-1970)	¡Viva Zapata! (1952), Cims borrascosos (1939)

           

b) Dècades dels anys 50, 60,70. La tendència simfònica de l'estadi anterior dóna pas a una música interpretada per grups més reduïts i per la presència d'altres estils, com el jazz. A finals dels anys 60 es comencen a emprar músiques preexistents i també músiques provinents del pop-rock.

Alex North (1910-1988)	Un tramvia anomenat desig (1951)
Bernard Hermann	Pel·lícules de Hitchcock: Psicosi (1960)
Maurice Jarre (1924)	Lawrence d'Aràbia (1962), Doctor Zivago (1965), Atracció fatal (1987)
Nino Rota (1911-1979)	La Strada (1954), Romeo i Julieta (1968), El padrino (1972), Amarcord (1974)
Henry Mancini (1924-1994)	Breakfast at Tifanny's (1961), La pantera rosa (1964)
S. Joplin	El golpe (1974)
Bee Gees	Saturday night fever (1977)
J. Williams	Stars Wars (1977)

    

c) Dels anys vuitanta fins a l'actualitat. Un dels compositors  que més ha destacat ha estat John Williams. Amb ell s'ha recuperat el model simfònic postromàntic, complementat amb el so estèreo digital. Ha escrit la banda sonora de pel·lícules com El violinista a la teulada (1971). La guerra de les galàxies (1977), Superman (1978), A la recerca de l'arca perduda (1981). E.T. (1982), Tauró, La llista de Schindler, Set anys al Tibet. Moltes han estat premiades amb els oscars de Hollywood.

En aquest quadre pots trobar BSO premiades amb Òscar:

1980	Fame	M. Gore i D. Pitchord
1981	Carros de foc	Vangelis
1984	The woman in red	Stevie Wonder
1986	Memòries d'Àfrica	John Barry
1990	Pretty Woman	R. Obison i G. Dees
1990	Ghost	A. North i H. Zaret
1993	The piano	M. Nyman
1997	Titanic	James Horner
1997	The Full Monty	Anne Dudle
1998	La vida és bella	Nicola Piovani

     

   John Williams                            Henry Mancini                     James Horner

Per altra banda, la companya Walt Disney dóna una gran importància a la música en les seves pel·lícules de dibuixos animats: La Blancaneus i els set nans (Morey), Mary Poppins (Richard M i Robert B. Sherman), La sireneta, La bella i la bèstia, Pocahontas, Al·ladí i Hèrcules (Alan Menken), El rei lleó (H. Zimmer), La ventafocs (J. Williams), Tarzan (Phil Collins).

d) El musical. El musical és considerat un gènere dins del cinema.  Existeix des de la invenció del cinema sonor, l'any 1927. La primera pel·lícula sonora, El cantant de jazz, no és altra cosa que una pel·lícula muda amb cançons intercalades.

En els anys 30, Broadway (Nova York) fou un gran productor de comèdia musical i els germans Ira i Geeorge Gerhswin van compondre molta música  per a aquests espectacles (Ira, la lletra, i George, la música). En els anys 40 i 50, Hollywood va adaptar molts d'aquells musicals al cinema, amb actors i actrius d'excepció: Fred Astaire i Ginger Rogers, Gene Kelly, B. Fosse, Frank Sinatra, Mickey Rooney i Judy Garland. Posteriorment trobem Liza Minnelli (filla de V. Minnelli i J. Garland).

MUSICALS
Adaptacions cinematogràfiques de musicals teatrals de Broadway	Musicals de nova creació
1961 - West Side Story, L. Bernstein	1939 - El mag d'Oz, Harold Arlen
1964 - My Fair Lady, F. Loewe	1951 - Un americà a París. G. Gershwin
1973 - Jesus Christ Superstar, A.L. Weber	1952 - Cantant sota la pluja. N. H. Brown
1979 - Hair, G. McDemont.	1954 - Set núvies per a set germans, G. De Paul
1986 - El fantasma de l'òpera, A. L. Webber	1972 - Cabaret, John Kander
1996 - Evita, A.L. Webber	1980 - Fame, M.Gore i D.Pitchord
1998 - Cats, A. L. Webber	1983 - Yenti, M. Legrand
2003 - Chicago, John Kander i Danny Elfman	2001 - Moulin Rouge, C. Armstrong, M. de Vries, S. Hitchcock