Música popular en el segle XX: pop-rock
L'expressió música pop (música popular) serveix designar la música jove dels últims 50 anys. A la Gran Bretanya i als EUA el terme més emprat per anomenar aquesta música ha estat el de rock.
El rock és més que una música, és també un ball, una filosofia, una manera de ser, de vestir que després de la II Guerra Mundial, a partir dels anys cinquanta, els joves es van fer serva. Els joves, els teenagers del moment, en veure la destrucció que la guerra havia portat, volgueren trencar amb el passat i expressar mab la música i el ball la rebel·lia, cercant al mateix tempus una nova identitat. El desenvolupament econòmic i social dels EUA va permetre als adolescents d'establir els seus propis hàbits d'oci, moda i música.
Les causes que afavoriren la ràpida difusió del rock foren, entre altres, l'actitud rebel dels joves, els mitjans de comunicació, especialment la televisió - que començava les seves primeres emissions - la indústria cinematogràfica i la discogràfica, tot això acompanyay de l'evolució de l'electrònica.
El pop-rock ha estat considerat des dels inicis la música jove propiament dita, perquè sovint ha estat un dels vehicles d'expressió del trencament de la joventut amb les formes culturals establertes. Al llarg de la segona meitat del s. XX el rock s'ha integrat plenament en la cultura contemporània. No és únicament una moda, un muntatge comercial, el pop-rock s'ha convertit en un element clau de la música dels nostres dies.
8. Dècada dels 90 i actualitat
En la dècada dels 90, cal destacar la substitució total del disc de vinil pel Cd. La qualitat digital d'aquest darrer i la dels enregistraments afavoreixen el consum de música enregistrada i fa que, de vegades la música en directe no arribi a satisfer les expectatives ofertes en els CD.
Hi ha intèrprets i estils dels vuitanta que desapareixen, però d'altres continuen la seva trajectòria. Alguns perden protagonisme, com Michael Jackshon, Prince, Cream, Genesis, Sex Pistols, Guns & Roses, Withney Houston ... D'altres, en canvi, ressorgeixen amb força com U2 o els Rolling Stones.
També és l'època dels productes musicals estudiats des de les cases discogràfiques i ben promocionats (màrqueting) a través de la ràdio i la televisió, però amb una qualitat musical no gaire alta.
En l'actualitat, la música pop-rock ens mostra aquestes dues cares; la del negoci (grans empreses discogràfiques, emparades pel procés mundial de la globalització, creen productes musicals que cerquen la màxima rendibilitat) i la de la recerca. En aquest sentit, la fusió d'estils ben diversos i el mestissatge cultural aporten al panorama d'avui altres productes atractius, encara que potser més minoritaris.
Els nous estils apareguts als noranta són:
- Grunge: estil original de Seattle (EUA), barreja de rock dur i punk.
- Hip-hop: a partir del rap, aquest estil pren un caire més comercial, quan es prenen com a base cançons d'èxit. Amb intèrprets de raça negra i també de raça blanca.
- Manchester's sound /Musica indie: sorgit a Manchestser (Anglaterra). Música independent, enregistrada per petites cases discogràfiques. Música senzilla, amb lletres optimistes.
- Brit Pop: sorgiy al Regne Unit. Pop que torna als orígens (Beatles).
- Pop comercial. Dins d'aquest nom s'inclouen tots aquells productes musicals dissenyats per a obtenir una altra rendibilitat econòmica, els quals deuen la seva existència a moviments de fans. Aquests seguidors són un sector altament consumista i molt fidel, de manera que proporcionen un autèntic negoci a les empreses musicals, que poden arribar a oferir diverses versions d'un mateix tema amb la certesa que els /les fans les compraran.
- En l'àmbit de la música electrònica, trobem un gran desenvolupament d'estils que tractarem més endavant (dance, house, chill out ...).
Kurt Kobain Metallica The Corrs Marilyn Manson
| ESTILS | INTÈRPRETS |
|---|---|
| Grunge | Nirvana, Soundgarden, Pearl Jam, Foo Fighters |
| Rap/Hip-Hop | Eminem, Coolio, Ice T, Puff Daddy, Shaggi, Foo Gess, D1, Will Smith, Orishas |
| Manchester's sound (Música indie) |
Happy Mondays, Stone Roses, Pil, The Charlatans, The Farm |
| Brit pop | Oasis, Blur, Pulp, Suede |
| Main Straim | Rolling Stones, U2, Bruce Springsteen, Bon Jovi |
| New Age (nova era) | Enya, Michael Nyman, Wim Mertens |
| Hard rock /Heavy metal | Guns & Roses, Metallica, TerrorVision, Placebo |
| Pop celta | The Corrs, The Chiefftains |
| Tecno-pop | Chemical Brothers, Saint Germain, Depeche Mode, Enigma |
| Rock | Lenny Kravitz, Texas, Midnight oil |
| Rock gòtic | Marilyn Manson, Sepultura, Him |
| Disco | Madonna, Tina Turner, Cher, Michael Jackson, Ingrid, Pet Shop Boys |
| Pop-rock llatí | Santana, Maná, Gloria Stefan, Shakira, Ricky Martin, Chayanne, Carlos Baute, Paulina Rubio, David Civera, Buena Vista Social Club |
| Pop comercial | Spice Girls, Take That, Backstreet Boys, Roxette, Cristina Aguilera, Britney Spears, Tatu, Kylie Minogue, Jennifer López, Enrique Iglesias... |
| Punk / Metal | Green Day, Blink 182, Offspring, Linkin Park, Bad Religion |
| Mestissatge / Fusió | Manu Chao, Youssou N'Dour, Las Hijas del Sol |
| Altres grups / Rock alternatiu | The Cranberries, Cardigans, The Fastballs, REM, Red Hot Chili Peppers, UB40, Coldplay |
| Altres solistes | George Michael Sting, Celine Dion, Mariah Carey, Alanis Morrisette, Phil Collins, Elton John, Brian Adams, David Bowie, Simple Red, Sade, Tracy Chapman, Eric Clapton, John Lee Hocker, VAn Morrison, Luis Miguel, Pancho Céspedes, Avirl Lavigne, Robbie Williams, Björk, Noa, Alice Keys |
A Espanya, durant la dècada dels noranta van anar desapareixent els grans grups dels vuitant, i en van aparèixer d'altres com Presuntos Implicados, Jarabe de Palo, La Oreja de van Gogh, El Mago d'Oz, Dover (grunge espanyol), Extremoduro i Mojinos Escozios (heavy), Estopa i Ketama (rock Flamenc), Camela (tecno flamenc), OBK (tecno-pop), Café Quijano (rock llatí), Los Manolos (rumba catalana), Ska-P (ska), Greta, Tamara, Segio Dalma, Fundación Toni Manero, Mónica Naranjo (disco), Alejandro Sanz, Manolo Garcia, Pedro Guerra (rock compromès), Rosenod (rock dur), La Mala Rodriguez (rap falmenc), Antonio i Rosario Flores, Niña Pastori, Amaral, Alex Ubago, El Canto del Loco, Enrique Bunbury, Juan Perro, Joaquin Sabina, Rosana,... En l'apartat de pop comercial, cal destacar el fenomen d'"Operació Triumfo" i els grups que llancen la cançó de l'estiu com Las Ketchup, Papá Levante...
Rosario Alejandro Sanz Jarabe de Palo La Oreja de Van Gogh