Música popular en el segle XX: pop-rock
L'expressió música pop (música popular) serveix designar la música jove dels últims 50 anys. A la Gran Bretanya i als EUA el terme més emprat per anomenar aquesta música ha estat el de rock.
El rock és més que una música, és també un ball, una filosofia, una manera de ser, de vestir que després de la II Guerra Mundial, a partir dels anys cinquanta, els joves es van fer serva. Els joves, els teenagers del moment, en veure la destrucció que la guerra havia portat, volgueren trencar amb el passat i expressar mab la música i el ball la rebel·lia, cercant al mateix tempus una nova identitat. El desenvolupament econòmic i social dels EUA va permetre als adolescents d'establir els seus propis hàbits d'oci, moda i música.
Les causes que afavoriren la ràpida difusió del rock foren, entre altres, l'actitud rebel dels joves, els mitjans de comunicació, especialment la televisió - que començava les seves primeres emissions - la indústria cinematogràfica i la discogràfica, tot això acompanyay de l'evolució de l'electrònica.
El pop-rock ha estat considerat des dels inicis la música jove propiament dita, perquè sovint ha estat un dels vehicles d'expressió del trencament de la joventut amb les formes culturals establertes. Al llarg de la segona meitat del s. XX el rock s'ha integrat plenament en la cultura contemporània. No és únicament una moda, un muntatge comercial, el pop-rock s'ha convertit en un element clau de la música dels nostres dies.
7. Dècada dels 80
A partir dels vuitanta, el món de la música pop-rock es va apuntar a la revolució de la imatge i la televisió. Aquesta esdevé la forma de promoció dels grups i dels intèrprets: si abans ho era el single, ara ho és el videoclip.
Un dels videoclips més espectaculars va ser el de la cançó Thriller, de Michael Jackson.
Molts dels estils i dels intèrprets citats en la dècada anterior continuen treballant en aquesta. De fet, alguns d'ells investiguen i proven diversos estils, cercant un estil propi.
També apareixen estils nous com ara:
- New Wave. Aquest estil es defineix més per la seva implicació en els problemes del planeta (ecologia, drets humans, pacifisme...) que no pas per les seves característiques musicals.
- Main Stream. Als EUA es continuen les formes més clàssiques de la música rock i les estructures bàsiques del blues.
El grup Dire Straits és un referent en la dècada dels vuitanta. El seu líder, Mark Knopfler, és un dels principals guitarristes, juntament amb Eric Clapton.
- Rap. En aquest estil és molt important la figura del discjòquei (DJ), que barreja el so dels discs, recita un text i crea nous ritmes fent girar al revés amb la mà les platines. Als EUA, en els barris més marginals, els negres ballaven breakdance amb aquesta música.
- Tecno-pop. Pop amb molta presència de música electrònica.
Mike Olfield, amb només setze anys i en un estudi particular, va crear Tubular Bells.
- Ska.
- New Age. Música relaxant, sovint concebuda electrònicament, emparentada amb el minimalisme.
| ESTILS | INTÈRPRETS |
|---|---|
| New Wave | The Cure, Simple Minds, U2, Talking Heads, Elvis Costello |
| Main Stream | Rod Stewart, Dire Straits, Bruce Springsteen |
| Rap | Public Enemy, MC Hammer |
| Tecno-pop | Mike Oldfield, Depeche Mode, Soft Cell |
| New Age (nova era) | Jean Michel Jarre, Vangelis, Enya |
| Rock americà | R.E.M. |
| Heavy Metal | Guns&Roses, Metallica, AC-DC, Iron Maiden, Scorpions, Europe |
| News Romantics | Spandau Ballet, Frankie Goes, To Hollywood, Duran Duran, Visage |
| Reggae blanc | The Police |
| Ska | Madness, The Specials, The Pogues |
| Disco-funky | Tina Turner, Prince, Michael Jackson, Stevie Wonder |
| Disco | Madonna |
| Solistes | Withney Houston |
Public Enemy The Police Bruce Springsteen Tina Turner
En el panorama espanyol destaca la movida madrileña amb grups de pop-rock de gran qualitat com Radio Futura ( amb Santiago Auserón), Nacha Pop, Mecano, Gabinete Caligari, Ramoncín ... Altres grups importants són: Loquillo i Los Trogloditas, Héroes del Silencio, El último de la fila (format per Manolo García i Quimi Portet), Los Rodriguez (amb Andrés Calamaro, apuntatnt ja el mestissatge de la música pop), Alaska y Dinarama (punk), Duncan Dhu, TEquila, Siniestro Total, Los Rebeldes, Los Secretos, Hombres G, Almodóvar y Mcnamara. I solistes com Miguel Ríos, Miguel Bosé, la rockera Luz Casal, Ana Belén i cantautors com Victor Manel, Luis Eduardo Aute, Joaquín Sabina...
Mecano Loquillo