Música popular en el segle XX: pop-rock
L'expressió música pop (música popular) serveix designar la música jove dels últims 50 anys. A la Gran Bretanya i als EUA el terme més emprat per anomenar aquesta música ha estat el de rock.
El rock és més que una música, és també un ball, una filosofia, una manera de ser, de vestir que després de la II Guerra Mundial, a partir dels anys cinquanta, els joves es van fer serva. Els joves, els teenagers del moment, en veure la destrucció que la guerra havia portat, volgueren trencar amb el passat i expressar mab la música i el ball la rebel·lia, cercant al mateix tempus una nova identitat. El desenvolupament econòmic i social dels EUA va permetre als adolescents d'establir els seus propis hàbits d'oci, moda i música.
Les causes que afavoriren la ràpida difusió del rock foren, entre altres, l'actitud rebel dels joves, els mitjans de comunicació, especialment la televisió - que començava les seves primeres emissions - la indústria cinematogràfica i la discogràfica, tot això acompanyay de l'evolució de l'electrònica.
El pop-rock ha estat considerat des dels inicis la música jove propiament dita, perquè sovint ha estat un dels vehicles d'expressió del trencament de la joventut amb les formes culturals establertes. Al llarg de la segona meitat del s. XX el rock s'ha integrat plenament en la cultura contemporània. No és únicament una moda, un muntatge comercial, el pop-rock s'ha convertit en un element clau de la música dels nostres dies.
2. Context històric i cultural
La segona meitat del segle XX és plena d'esdeveniments que, encara recents tenen una transcendència difícil d'acotar. Tots aquests formen la nostra història més recent.
Sobre el músic
El músic de pop-rock pot ser una persona amb formació musical acadèmica o sense. Malgrat la seva llibertat i independència, els contractes amb les cases discogràfiques el lliguen i condicionen. El músic ja no depèn només del concert en directe, sinó que la seva supervivència rau més en l'enregistrament de la seva música i posterior comercialització. 
Aquest fet condiciona moltíssim la seva creativitat, ja que sovint un sol tema o cançó por fer-lo servir per a un període llarg de temps (fenomen ben diferent de l'observat en els músics d'èpoques anteriors, els quals havien de compondre música cada dia, música que ja no es tornava a escoltar més). El músic i la seva música esdevenen el centre d'un dels negocis més grans del segle XX: les empreses discogràfiques.
Sobre la dona
La dona va aconseguint equiparar-se a l'home. Primer només com a cantant d'una formació (chorus o solista) o en solitari. Després, formant també el seu propi grup o participant-hi com a instrumentista.
Podem destacar el paper pioner de Janis Joplin als seixanta i, més endavant, Tina Turner, Diana Ross, Bonnie Tyler, Madonna i grups de noies com les Spice Girls...,
Diana Ross