La música culta del segle XX
El segle XX és el segle dels canvis: els esdeveniments polítics, socials, econòmics, culturals ... se succeeixen a una velocitat vertigionsa. Tota la societat ho viu i ho pateix. I literats, filòsifos i artistes ho reflecteixen en les seves obres.
Aquest període s'ha caracteritzat per la convivència de diferents estils i per una recerca d'un llenguatge individual, per part dels músicas, que els ha allunyat del públic. Els compositors han cregut que havien de reeducar el públic., massa avesat a un llenguatge musical convencional (tonal), sense respectar-ne el gust musical i arribant, fins i tot, a la provocació i a l'escandalització.
El resultat ha estat una gran revolució musical seguida per una minoria, mentre que la resta de manifestacions musicals majoritàries (la música a trevés dels mitjans de comunicació i la música de les sales de concerts) ha continuat explotant el llenguatge musical anterior al segle XX.
La unitat està dividida en dues parts, que es corresponen amb les dues meitats del segle XX.
4. L'Impressionisme
A cavall entre el segle XIX trobem l'impressionisme. Aquest estil comença en la pintura (1874), consisteix a donar importància a la llum i al color, i s'inspira en la realitat. Els impressionistes expressen el món tal com el veuen, no pas tal com és. Representa, per tant, l'alliberament total i l'inici de l'art contemporani o abstracte.
El nom d'aquest corrent prové del quadre de Monet titulat Impressió: sol naixent (1874). A més d'aquest pintor, altres impressionistes són Degas, Renoir, Manet, Pissaro i Cézanne.
En la música, aquest estil neix l'any 1887 com un moviment renovador (antiromàntic i concretament , antiwagnerià) i es desenvolupa a França, però influirà de manera general en la música del segle XX. L'iniciador va ser C. Debussy influït pel poeta simbolista francès Mallarmé. Altres músics amb influències impressionistes van ser M. Ravel, F. Fauré, i P. Dulas, V. d'Indy i M. de Falla. Els compositors volen suggerir, donar una visió o una impressió personal de la realitat, sobretot de la natura (aigua, núvols, llum...) Capten les subtileses, els matisos, l'ambient ... i donen vagues i indeterminades impressions subjectives de la realitat.
Debussy tenia el poder de captar en el so de les impressions visuals, que havia obtingut directament o creat en la seva imaginació a través de l'art o de la literatura. Alfred Cortot.
| PINTURA | MÚSICA |
|---|---|
| - El pintor pinta el que percep, la seva "impressió" d'un moment determinat, no pretén expressar sentiments sinó sensacions. - La percepció visual s'encarrega de sintetitzar les pinzellades dels quadres puntillistes. | - El compositor crea imatges visuals, sensacions. - L'oient és qui realitza la síntesi de la juxtaposició de sons. |
| Línia | Melodia |
| - Desapareixen els contorns de les coses, línies difuminades, poc definides. - Línies en moviment. | - Les línies melòdiques es fragmenten, es difuminen, sense arribar a trencar-se. |
| Color | Timbre |
- El color pel color. - El color genera la forma. - Color format per superposició de | - Timbres instrumentals. - El so (timbre) en si mateix, com a color. - La subtilesa, el matís es busquen en combinacions tímbriques suggerents. |
| Llum | Harmonia |
| - Captació de l'atmosfera, de la llum ambiental. | - Successions d'acords (formats per sons inusuals) que fugen de l'harmonia convencional, buscant noves sonoritats (ambigüitat tonal). Dissonàncies que no es resolen. |
| Forma | Forma |
- Ambigüitat i llibertat formal: Impressions. | - Forma lliure, inestable. Impressions musicals |
| Ritme | |
| - Ús de ritmes sincopats, ràpids, fluids. | |
| Influències | Motius |
| - Orientalisme. | - Ús d'elements musicals orientats. escales pentatònica... de tons.... Orquestra de gamelan. |
Obres a destacar:
- C. Debussy: Preludis per a piano, Prélude à l'après-midi d'un faune. Suite Bergamesca, Children's Corner, La cetdral submergida, Pelléas et Mélisande, La mer...
- M. Ravel: Pavana per a una infanta difunta, Jeux d'eau, Concert per a la mà esquerra, Rapsòdia espanyola, Bolero...
- P. Dukas: L'aprenent de Bruixot
- G. Fauré: Rèquiem
 |
 |
 |
|---|---|---|
| M. Ravel | F. Fauré | P. Dukas |