La música culta del segle XX

El segle XX és el segle dels canvis: els esdeveniments polítics, socials, econòmics, culturals... Se succeeixen a una velocitat vertiginosa. Tota la societat ho viu i ho pateix. I literats, filòsofs i artistes ho reflecteixen en les seves obres.

Aquest període s'ha caracteritzat per la convivència de diferents estils i per una recerca d'un llenguatge individual, per part dels músics, que els ha allunyat del públic. Els compositors han cregut que havien de reeducar el públic, massa avesat a un llenguatge musical convencional (tonal), sense respectar-ne el gust musical i arribant, fins i tot, a la provocació i l'escandalització.

El resultat ha estat una gran revolució musical seguida per una minoria, mentre que la resta de manifestacions musicals majoritàries (la música a través dels mitjans de comunicació i la música de les sales de concerts) ha continuat explotant el llenguatge musical anterior al segle XX.

La unitat està dividida en dues parts, que es corresponen amb les dues meitats del segle XX. En la primera, es produeixen els grans trencaments, emmarcats per les dues grans guerres europees, i en la segona, l'experimentació sense límit, acaronada per totes les innovacions tecnològiques, de les quals tant se servirà la música d'aquest segle i la del que ara comencem.

Igual com en l'art es produeix un canvi substancial en el llenguatge artístic, que desemboca en l'art abstracte, també en la música hi ha una ruptura amb l'anterior llenguatge, de manera que elements com la melodia, l'harmonia, el timbre... reben un tractament radicalment oposat al d'èpoques anteriors.

Escultura de Picasso	Pintura de Gauguin	Pintura de Degas	Pintura de Monet