Anterior

15. Principals compositors postromàntics

  • G. Mahler, compositor i director austríac. Les seves simfonies continuen la línia iniciada amb Beethoven (ús de veus i instruments), tenen una àmplia i innovadora orquestració, una harmonia tonal portada als límits, són de llarga durada (entre una hora i una hora i mitja) i expressen sentiments contraposats, reflex del propi caràcter del compositor. Estava influït pel pessimisme de Schopenhauer.

De la seva producció destaquen: les 9 simfonies, d'entre les quals Das Lied von der Erde (El cant de la terra); els cicles de lieder  Kindertotenlieder (Cançons dels nens morts), Zwölf Lieder des Knaben Wunderhorn (Dotze cançons de l'infant del corn meravellós) i Lieder eines fahrenden Gesellen (Cançons d'un camarada errant).


  • R. Strauss, compositor i director d'orquestra alemany. Destaca per la seva producció per a orquestra (poemes simfònics i simfonies programàtiques) i per les seves òperes. Va utilitzar el sistema de leitmotiv, i per a assolir una màxima expressivitat introdueix innovacions en l'orquestració i en l'harmonia. Va rebre la influència pedagògica de Nietzsche (idea del superhome com a exaltació de la raá).
  • Les seves obres més importants són:
    • Poemes simfònics: Don Juan, Macbeth, Mort i transfiguració, Till Eulenspiegel, Així parlà Zarathustra, Don Quixot i Una vida heroica.
    • Òperes: Salomé, Elektra, El cavaller de la rosa, Ariadna de Naxos.

  • M. Reger, compositor, pianista, organista, professor i director alemany. Fa servir magistralment formes clàssiques, com la fuga, i destaca per la seva tendència a les modulacions arbitràries. La majoria de les seves composicions són per a orgue i destaquen la Fantasia i fuga en do menor op.29 i la Fantasia i fuga sobre el nom de B-A-C-H op. 46.

  • A. Bruckner va compondre 9 simfonies, amb influència de Beethoven i Schubert. En algunes també es percep la influència de Wagner pel que fa a harmonies i instrumentació.

Anterior