El nacionalisme i el postromanticisme musicals

Orgia de Danzas fantásticas. J. Turina

Amb el nacionalisme es produeix una recerca dels valors essencials de cada poble, sobretot de les seves formes d'expressió, les tradicions i la cultura popular. Aquestes donaren com a fruit l'aparició del nacionalisme musical a mitjan segle XIX. Els compositors d'aquest moviment són, en el fons, compositors romàntics que cerquen l'essència musical en la riquesa melòdica i rítmica del folklore, és a dir, que basen la base música en les escales típiques i en els girs melòdics de la música folklòrica de les diferents nacions i en la seva música popular. Per l'exaltació que fa del sentiment patriòtic, el nacionalisme és fill del romanticisme.

Al final del segle XIX apareix un nou corrent estètic-musical, el postromanticisme, que es desenvoluparà a Àustria i Alemanya.