El nacionalisme i el postromanticisme musicals

A finals del segle XIX, la música alemanya i austríaca continuen la tradició heretada dels compositors romàntics: per una banda, la perfecció formal de Brahms i per l'altra, la grandiositat de Wagner. Les característiques musicals d'aquest moviment són:

Gènere

Predomina la música profana i programàtica (els programes ja no són descriptius o narratius, sinó que es basen en els ideals filosòfics de Shopenhauer, de Nietzsche...).

Timbre

Predomina la música instrumental, tot i que les formes instrumentals com la simfonia, de vegades, incorporen la veu. La instrumentació és un dels aspectes més treballats, s'amplia l'orquestra, sobretot, la secció de vent metall i de percussió, i es busquen totes les seves capacitats expressives.

Harmonia

L'ús de modulacions a tonalitats llunyanes, dissonàncies i cromatismes donen molta inestabilitat a l'harmonia i obren el camí cap a l'atonalisme (Schönberg).