El nacionalisme i el postromanticisme musicals

A la fi del segle XIX la burgesia havia obtingut el poder i havia constituït estats liberals conservadors, que es van haver d'enfrontar  a una nova força política formada pel proletariat.

El començament del segle XX es caracteritzà per un augment de la inestabilitat  social de la tensió internacional, que va culminar en la Primera Guerra Mundial. Durant aquests anys conclourà no tan sols el període romàntic, sinó també tot el concepte de tonalitat.

Pintura de Van Gogh

Postromanticisme

	Autor	1800	1850	1900	1950
Austrià- Alemanya	G. Mahler (1860 -1911)
	R. Strauss (1864 -1949)
	M. Reger (1873 - 1911)
	A. Bruckner (1824 - 1896)

G. Mahler	R. Strauss	M. Reger	A. Bruckner

 

Sobre la dona

A finals del segle XIX es desenvolupen la indústria i els moviments socials, com el socialisme i el feminisme. Això farà canviar l'estructura social, i les dones s'incorporaran a la universitat i als conservatoris de música. En aquesta època  destaquen: Ethel Smith, anglesa, de vegades amb un estil semblant a Wagner. Va compondre 6 òperes, una missa, obres per a piano, lieder..., Va participar activament en el moviment sufragista component la Marxa de les dones. Augusta Holmés, francesa, va ser admirada per Wagner i fou deixeble de C. saint Saëns i C. Frank, Va compondre tres òperes líriques, música vocal per a orquestra i per a orquestra de cambra. Els seus admiradors van fer-li un monument a Versalles quan va morir.