El nacionalisme i el postromanticisme musicals

El moviment nacionalista català parteix de la Renaixença fenomen literari i polític que pretén un renaixement de la personalitat, dels costums i de la cultura catalana. Entre els músics d'aquesta època cal esmentar.

• Josep Anselm Clavé (1824-1874): promotor de les societats corals - els Cors Clavé- a Catalunya. Aquests cors estaven formats per homes  de  classe obrera sense estudis musicals i l'objectiu de Clavé era oferir un entreteniment més culte a les calsse socials més baixes, que els ajudés a adquirir un grau de sensibilitat que les equiparés amb la classe social més alta. El 1850 fundà La Fraternitat ( anomenada després Euterpe per raons polítiques). Durant la seva segona meitat, s'organitzaren multitudinaris festivals que aplegaven gran quantitat de cors. Clavé compongué obres com  Les flors de maig (1858), Els xiquets de Valls (1867) i Goig i planys (1873).

• Felip Pedrell (1841-1922): compositor i musicòleg, estudiós de la música folklòrica i tradicional. Fou, amb Barbieri, el  creador de la ciència musicològica a Espanya. Dugué a terme molts intents per crear una òpera nacional segons el model wagnerià (les òperes de Wagner van comptar amb molts seguidors al Liceu barceloní). La seva producció com a compositor inclou òperes com Els Pirineus (1890). Amb tot, és més conegut per la seva incalculable labor musicològica (edició d'obres de compositors del Renaixement com Cabezón, Victòria, Guerrero, Morales, llibres, revistes, articles... i els quatre volums del Cancionero musical popular español, publicats l'any 1922). Tota la seva obra influí molt en Granados i en Falla: en Higini Anglès en el camp musicològic, i també en L. Millet, A. Nicolau i A. Vives.

• Pep Ventura (1871-1875): impulsor i renovador de la sardana. Aquesta dansa rep nova energia quan Pep Ventura li dóna la seva estructura formal, i a la cobla, la seva formació actual. Ell mateix i altres compositors -com A. Vives (1871-1932), E. Toldrà (1895-1962), J. Garreta (1875-1925) i P. Casals (1879-1973) - van compondre nombroses sardanes i van situar aquesta dansa a mig camí  de la música popular i la música culta. Una de les sardanes més conegudes de Pep Ventura és Per tu ploro (1872).

• Enric Morera (1865-1942): va estudiar amb F. Pedrell  i amb Albéniz. Les seves sardanes van calar profundament i van col·laborar a la formació d'un profund sentiment català.  (L'Empordà, La sardana de les monges, La santa espina...). És l'autor que millor va servir als interessos del teatre líric modernista. Va col·laborar amb Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol...

• Lluís Millet (1867-1941): fundador de l'Orfeó Català, l'any 1891. L'orfeonisme pretenia donar a conèixer la cançó popular. L'any 1905 s'inicià la construcció de la seva seu social, el Palau de la Música Catalana.